by AsoCatJusti2024 | oct. 24, 2015 | Bulletins
El primer tinent d’alcalde de Calonge ha donat la benvinguda als prop de cent cinquanta assistents i ha destacat en la seva intervenció la importància de la tasca dels jutges de pau.
El jutge de pau d’Alpicat, Antoni Gilart, s’ha encarregat d’adreçar unes paraules en nom dels jutges distingits. Ha recalcat la importància de les trobades comarcals de jutges de pau que es fan arreu de Catalunya i el recolzament dels Serveis Teritorials.
El president de l’ACPJ, Xavier Ten, s’ha va referit a que la prioritat de la entitat es dissenyar que la Justícia de Pau i de Proximitat sigui un element necessari i fonamental de la nova organització de la justícia catalana.
“Un primer grau que representa atendre problemes que clama la societat i que no per menors en aparença s’ha de deixar fora, ja que la nostra societat ho exigeix i que sinó s’atenen, poden ser una llavor de problemes socials més greus. Cal dissenyar amb unes bases noves una Justícia de Pau i de Proximitat com un àmbit de participació ciutadana oberta a la justícia. Ideant mecanismes d’elecció dels jutges i jutgesses democràticament i evitant una excessiva politització per part dels Ajuntaments. Aquesta ha de ser una de les eines de participació ciutadana a la justícia.
‘Un àmbit on s’han de trobar solucions de dret, o de mediació de molts problemes socials que cal que la justícia atengui i ajudi a resoldre, ja que sovint són la base per a una bona convivència social. “
En el decurs de l’acte, Germà Gordó, que ha estat guardonat amb el bastó de comandament de l’ACPJ , ha afirmat que “necessitem una justícia de pau més forta, amb més competències i amb més eines”.
Durant el seu parlament, el titular de Justícia ha explicat que “gràcies a la col.laboració entre el Departament i l’Associació, tenim perfectament identificades les oportunitats i les necessitats de la justícia de Pau. En aquest sentit, Germà Gordó ha especificat que les aportacions de l’entitat al Llibre Blanc de la Justícia es tindran en compte per part dels qui ja hi estan treballant, així com per introduir les modificacions necessàries a la normativa, “tant aviat com disposem de més estructures d’estat que ens permetin, de debò, introduir canvis en la Justícia”.
“Representeu l’equilibri entre la legalitat i la legitimitat”, ha posat de manifest el conseller Gordó, al referir-se a la tasca dels jutges de pau, als quals ha descrit com els valedors de la “justícia del poble”, per la seva proximitat amb la ciutadania. “Això és el que feu – ha recordat-, una cosa que d’altres encara no han entès”.
Germà Gordó ha reconegut que l’entitat, que agrupa el 80% dels jutges de pau de Catalunya, ha contribuït “de manera decisiva” al foment i la promoció de la justícia de pau entesa com una justícia propera al ciutadà. Premissa que el Govern de la Generalitat ha defensat en tot moment i que ha fet possible que, en la reforma de la Llei orgànica 6/1985,de l’1 de juliol, del poder judicial, no preveu cap modificació pel que fa a la justícia de pau.
Els guardonats en aquesta dotzena edició han estat :
MEDALLES D’HONOR :
Caterina Ayats Serra, Ex- jutgessa de Cornellà de Terri.
Dolors Calderón Lopez, Jutge Titular de Canovelles.
Ramón Calm Mosoll, Jutge Titular de Viladrau.
Frederic Ferrer Giménez, Jutge Titular de Planoles.
Miquel Folch Cruset, Jutge Titular de Sant Martí Sarroca.
Jose Mª Freixa Mercader,Jutge Titular de Sant Pere de Torelló.
Antoni Gilart Narcís, Jutge Titular d’Alpicat.
Josep Mª Guiu Farré, Jutge Titular de Montoliu de Lleida.
Josep Heredia Pérez, Jutge Titular d’Alfarràs.
Antonio Marsol Pujol, Jutge Titular de Baronia de Rialp.
Josep Mª Martorell Virgili, Jutge Titular de Puigpelat.
Marina Mas Mestre, Jutge Titular de Riudoms.
Josep Maria Morlans Capdevila, Ex -jutge de Puiggròs.
Enric Pallares Tunica, Jutge Titular de Castellnou de Bages.
Josep Pereira Guerrero, Jutge Titular de Begur.
Antonio Piñol Sorribes, Jutge Titular de Vallfogona de Balaguer.
Jordi Riu Muntada, Jutge Titular de la Coma i La Pedra.
Joan Roca Guillem, Jutge Titular de Camallera.
Sebastià Sala Bernadets, Jutge Titular d’Es Bordes.
Martí Vidal Pages, Ex-jutge de Madremanya.
Isidre Vidal Pujol, Jutge Substitut de Guissona.
Julita Vila Bosch, Jutge Titular de Cornellà de Terri.
En el decurs de l’acte s’ha lliurat una placa commemorativa al Ajuntament de Calonge pel seu suport i ajuda logística i econòmica que ha fet possible la celebració d´aquesta edició i al jutge de pau de Calonge, Francesc Sais, per la seva col•laboració.
by AsoCatJusti2024 | abr. 30, 2015 | Bulletins
Seria bo que tal com es plantejava la supressió dels jutjats de primera instància i instrucció, i jutjats de pau en la pretesa reorganització de la planta judicial, es manté la planta judicial actual, es fes també extensiu en lo concernent al Registre Civil.
Alhora, aprofito l’avinentesa per transmetre l’agraïment als demés membres de la Junta Directiva de l’Associació així com a tots els membres del nostre col·lectiu per la seva dedicació en aquesta comesa d’impartir justícia de pau en el si de la nostra societat, alhora que encoratjar-los en la seva continuïtat en aquesta tasca a voltes difícil que tenim encomanada.
Que sigui per molts anys!.
Francesc Xavier Ten Figueras
president.
by AsoCatJusti2024 | des. 13, 2014 | Bulletins
EDITORIAL
Justícia ajorna donar compliment a la Llei 20/2011 del Registre Civil a entrar en vigor el 22 de juliol de 2014
El motiu d’aquest ajornament està fonamentat en que el Ministeri de Justícia no aconsegueix posar-se d’acord amb cap cos de funcionaris perquè assumeixi – gratis – el treball de gestió dels Registres Civils, que actualment realitzen jutges/esses i funcionaris judicials.
El Registre Civil, és un servei públic que té per objectiu deixar constància dels fets o actes relatius a l’estat civil de les persones naturals i altres que la llei li encomanin; on els ciutadans inscriuen naixements, defuncions, matrimonis, divorcis, adopcions, tuteles, nacionalitats, canvis de noms i cognoms, i altres assumptes, està adscrit des del segle XIX a l’administració de justícia. Funcionament del qual els Jutjats de Pau han estat des de sempre peça fonamental.
Al front de cada oficina de Registre Civil hi ha un Jutge/essa o un – Jutge/essa de Pau – amb els seus corresponents funcionaris judicials que s’ocupen d’aquestes tasques compatibilitzant-les amb la judicial.
En juliol de 2011, els grups polítics del nostre país varen aprovar una llei que ordenava delegar aquest treball purament administratiu en funcionaris públics distints d’aquells que integren el poder judicial de l’Estat, a efectes de que els Jutges/esses es poguessin concentrar en lo essencial: jutjar i executar allò jutjat.
La llei no especificava en quin cos de funcionaris públics es delegaria; prevenint que la transició seria complexa, el Congrés va establir un termini d’entrada en vigor: de tres anys. El traspàs dels Registres tindria d’estar en funcionament, per tant, el 22 de juliol de 2014 … Ja ens hi trobem!.
El Ministeri va anunciar que delegaria les funcions dels Registre Civil en els Registradors de la propietat, malgrat que la seva funció a priori no hi té res a veure, la qual cosa va provocar una intensa polèmica donat a que alguns sindicats i associacions judicials hi varen veure un pas cap a la privatització del servei. Els Registradors de la propietat depenen del Govern i accedeixen per oposició, si be no cobren una nòmina sinó aranzels als seus clients. Negociació que finalment es va rompre.
En tres anys doncs, no s’ha aconseguit aquest propòsit. Motiu pel qual, en aquest moment no es factible que la Llei de 2011 del R.C. entri en vigor; produint-se així a partir del proper dia 22 de juliol una situació irregular, amb una llei inaplicable si bé formalment en funcionament. Els Jutges/esses en el seu compliment, seguirien al front de les oficines del registre sense tenir-hi jurídicament competència.
Fonts del Ministeri garanteixen que malgrat aquesta situació, els tràmits que els ciutadans a diari realitzen en el Registre Civil, seguiran efectuant-se, però admeten que s’ha de resoldre aquesta situació de llim jurídic. Donades aquestes circumstàncies, Justícia estudia entre altres, la possibilitat de cobrir el vuit legal declarant una pròrroga in extremis mitjançant la presentació d’una esmena en el Senat a alguna altre llei que encara que no tingui res a veure amb la matèria, es trobi ara en tramitació. I seguir negociant per trobar una sortida al bloqueig que s’ha originat.
Pel que respecta al nostre col·lectiu – Jutges/esses de Pau – tot i restant a l’expectativa a la resolució d’aquest embolic i conèixer com queden les nostres actuals atribucions, hem d’interpretar per entretemps i desitjar per el futur, continuar donant aquest servei als nostres convilatans.
by AsoCatJusti2024 | jul. 25, 2014 | Bulletins
by AsoCatJusti2024 | des. 17, 2013 | Bulletins
Des de L’Associació Catalana en pro de la Justícia ens oposem al avantprojecte per ser una proposta de centralització provincial dels jutjats que comporta també l’eliminació de la justícia de pau i dels jutjats de primera instància i instrucció. Una proposta d’aquesta mena només pot ser feta des del desconeixement del que és la Justícia de Pau i el paper que juga en la proximitat de la justícia. Nosaltres hem reclamat moltes vegades i tornem a fer-ho al Departament de Justícia, que cal que Catalunya desenvolupi les competències de Justícia de Pau i de Proximitat de l’article 108 de L’Estatut d’Autonomia adaptant-les a les necessitats actuals, per tal de dibuixar un primer grau de justícia que pugui assumir en les poblacions de més habitants unes majors competències jurisdiccionals, que alleugeraria als Jutjats de Primera instància i d’Instrucció de part de la feina i l’aproparia més als ciutadans.
No cal dir que la concentració dels jutjats dels partits en la capital provincial és una gran atzagaiada, que topa contra els principis de proximitat i immediació, i contra el sentit més comú. Crearia grans disfuncions de cost, obligant als ciutadans, a fer quilòmetres per comparèixer als jutjats, als judicis o qualsevol acte de tràmit com notificacions o designes d’advocats i procuradors. Seria a més un acte discriminatori ja que suposaria apartar un servei al ciutadà del territori, quan la nostra societat ha avançat en apropar els serveis fent que es prestin repartits territorialment.
A banda d’això reivindiquem, tal com estableix el nostre Estatut, el dret del nostre país de determinar la organització dels jutjats en partits judicials. El nostre Estatut es basa en un principi de distribució territorial descentralitzada dels serveis, establint les vegueries com un mitjà d’apropament per a contribuir a un re equilibri territorial que la reforma proposada malmetria.
També volem remarcar que aquesta reforma representaria un gran malbaratament de recursos públics en deixar inservibles la gran quantitat d’edificis que ha fet la Generalitat en els darrers anys per dignificar els edificis judicials dels diversos partits. Això no seria mai justificable i menys en un moment de crisi econòmica, en que s’ha d’exigir més que mai a l’administració l’aprofitament i màxim rendiment dels recursos públics invertits.
by AsoCatJusti2024 | ag. 30, 2013 | Bulletins
En la seva complementació, els ajuntaments han de trametre al Departament de Justícia un certificat emès pel secretari o per la secretària de l’ajuntament, amb la signatura del Jutge o la Jutgessa de Pau, acreditatiu del fet de que la totalitat de la subvenció atorgada s’ha destinat a sufragar les despeses de funcionament del Jutjat de Pau respectiu. També s’haurà d’emplenar la memòria de l’activitat judicial portada a terme al Jutjat de Pau durant l’any corresponent.
Els equipaments propis d’un Jutjat de Pau tenen d’assolir els conceptes bàsics de:
Seguretat per al personal, instal•lacions i documentació que els serveis generen.
Confidencialitat, poder gaudir d’espai suficient i adequat que permeti tractar amb la deguda confidencialitat la varietat d’assumptes que es presenten.
Salubritat, evitar haver de patir problemes que en aquest aspecte puguin esdevenir.
Imatge, la que correspon per les seves funcions de caire Civil i Penal.
Afortunadament, la majoria dels consistoris municipals, sensibilitzats que calia posar remei a aquesta situació, han dotat als Jutjats de Pau d’instal•lacions dignes, adequades per fer front als conceptes esmentats i poder donar al ciutadà, en les millors condicions, el servei que li pertoca.
Malauradament, no sempre es així, constatat per queixes que aquesta Associació en és receptora.
Serveixi doncs aquest escrit com a nota informativa i a la vegada reivindicativa dels efectes adients, per poder prestar amb la dignitat deguda aquest servei públic als nostres pobles i a la seva gent.
