Butlletí Num. 103

Butlletí Num. 103

Aquesta distribució es manté a tots els territoris amb jutjat de pau, llevat de les Terres de l’Ebre i Girona, on l’activitat del Registre Civil és superior a la mitjana ja que se situa al voltant del 61%.



Per àmbits territorials, el 56% de l’activitat es concentra als jutjats de pau de la província de Barcelona, seguida de Girona amb un 19%. L’activitat judicial, sense tenir en compte la de Registre Civil, ha suposat un total 306.461 actuacions, distribuïdes entre un 53,6% a l’àmbit civil i un 46,4% al penal.



Amb relació a l’activitat en matèria de Registre Civil, s’han fet un total de 366.828 actuacions entre inscripcions i certificats, cosa que suposa un augment del 3,6% respecte de l’any anterior. El conjunt de gestió informatitzada representa el 60% del total de l’activitat del Registre Civil: inclou totes les inscripcions (90.313) i un 47% (129.614) de certificats emesos (276.515).


A la Diada hi varen participar més de dues-centes persones i en el seu parlament el Conseller de Justícia va manifestar la bona tasca que fan els jutges de pau i va anunciar la propera signatura de un conveni  relatiu  a és establir el marc de col•laboració entre el Departament de Justícia, que actuarà principalment per mitjà del Centre de Mediació de Dret Privat, i l’Associació Catalana en Pro de la Justícia per a fomentar la derivació a sistemes extrajudicials de gestió de conflictes des dels Jutjats de Pau.



El president Xavier Ten en el decurs del seu parlament va manifestar que nosaltres podem ser un dels fonaments fonamentals en la construcció d’una nova justícia en aquest país, en la perspectiva d’un nou estat, en que la justícia sigui més propera i més democràtica.

Butlletí Núm. 104

Butlletí Núm. 104

Per ser parella estable s’haurà d’anar a la capital comarcal, agafar el cotxe per fer un carnet, una certificació, etc. i algunes no són gens a prop. Mariano Rajoy, registrador de la Propietat no ha parat encara d’intentar que siguin els registradors de la Propietat els encarregats i només a les capitals. I allò de fer-ho per Internet, una entelèquia, més complicat encara. Per ser parella civil no s’ha de moure del poble ni pagar ni un duro i pots anar a dir sí a Fuentealbilla o Melilla.

Quant a la viduïtat, tot i estar casats es necessiten més de cinc anys de convivència, és a dir, a la mateixa adreça del padró. I si són separats però no existia paga compensatòria en vida, res. Faves comptades són viudos i vídues de parelles no unides pel Registre Civil que han arribat a cobrar pensió. Ni amb més de vint anys, res, donc fe. I els expedients que s’han de fer, resulten llargs i negatius al final, ja que la SS se’ls mira amb lupa en lluita contra el frau. Un altre aspecte negatiu són els permisos. Ni un dia, a l’altre, quinze de naturals. I per assistir o acompanyar la mort d’un familiar de primer grau, companya, sogra, res. I per autoritzar una intervenció quirúrgica -pocs metges es conformen amb que sigui la parella de sempre o l’estable-, ha de ser un fill o una mare o pare perquè després poden ploure reclamacions a tort i a dret. Als normals, de tres a cinc dies, a les estables, res, ni un dia.

Quan es casen pel sistema tradicional, els fills que existeixin d’un i altre cònjuge passen a formar part de la nova i única família. I els fills de les estables? I els ascendents, pares, avis, sogres que visquin sota el mateix sostre, cadascú el seu? A part de la innecessària despesa de nous funcionaris, oficines i unes quantes llacunes més a estrangeries o nacionalitats la cosa més que curiosa de tot plegat és l’esperit del legislador perquè no resultés el casament un tràmit tan fred com el del Registre Civil s’ha incrementat la burocràcia, s’ha centralitzat, s’han retallat drets i espero viure per veure si Déu vol, el primer vidu-viuda d’una parella estable que arribi a cobrar, que teòricament no serà fins d’aquí cinc anys. I els que es morin abans?   

Ferran Sánchez Agustí, Encarregat de Registre Civil de Sallent

Butlletí Núm. 102

Butlletí Núm. 102

La inclusió de les persones que formen part de la Justícia de Pau suposaria ampliar la xarxa i poder oferir per a tot el territori i amb un coneixement directe de l’entorn on es produeixin les problemàtiques i aconseguir l’objectiu de reparació del dany a través d’un procés d’acord entre les parts i la solució de conflictes.  Poden tenir un paper en el cas de mediació entre adults però sobretot en delictes comesos per menors d’edat en que té una major importància l’objectiu de reparació per una mediació, a banda del valor reparador consensuat, per la funció  valor educativa que té envers aquest menors.


 Des de la nostra perspectiva aquesta proposta es va considerar interessant ja que pensem que ajudaria a dotar de contingut la Justícia de Pau, que tradicionalment ha tingut un sentit conciliador. Pot ajudar a resoldre conflictes que la justícia considera menors i que intenta expulsar-los del sistema per alleugerir la seva càrrega, però que és important per la pau social i la convivència cívica que es resolguin. És especialment interessant aquest plantejament,  sobretot ara en que s’han produït reformes en el procediment penal i sobretot per la possibilitat de resoldre qüestions que amb la reforma darrera han quedat abocades a una menor protecció.


 Una oportunitat per tal que la Justícia de Pau no sigui un element residual si no actiu en l’àmbit de la justícia on té per funció coadjuvar en dictar justícia en l’àmbit de les competències migrades i ampliant la seva funció en la intermediació per a facilitar la solució dels conflictes i l’adequada reparació de les víctimes. Seria un pas del nou govern en el sentit de comptar amb aquest quadre humà que massa sovint ha estat oblidat.


 Des de la Justícia de Pau hi estem disposats i preparats per a formar-nos en aquesta nova tasca que ha de donar a Catalunya un millor servei al conjunt de la justícia.

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA 2016

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA 2016

D’acord amb els articles 11, 12 i 13 dels Estatuts de l’Associació Catalana en pro de la Justícia, es convoca l’Assemblea General Ordinària anual pel dia 5 de març de 2016, que se celebrarà a la seu social de l’entitat, al carrer de Sant Jaume, núm. 338-368, de Calella (Jutjat), en PRIMERA CONVOCATÒRIA a les deu del matí  i en SEGONA CONVOCATÒRIA a dos quarts d’onze del matí, al mateix lloc, per tal de tractar els punts següents de l’ORDRE DEL DIA:

a) Lectura de la memòria de l’exercici 2015.
b) Liquidació de comptes de l’exercici 2015.
c) Presentació i aprovació, si s’escau, de les activitats de l’any 2016.
d) Pressupost de l’exercici 2016 i quotes dels socis del 2016.
e) Precs i preguntes.

Us preguem que assistiu a la SEGONA CONVOCATÒRIA (10,30 hores del matí del dia 5 de març de 2016)

Calella, 5 de febrer de 2016

PD: A les 14,00 hores hi haurà un dinar per tots aquells que vulguin al Restaurant “La Gàbia” ubicat al Passeig Marítim de la Ciutat.

S’admeten reserves fins el dia 2 de març al  telèfon 617.470.371  o al  correu electrònic acpj@acpj.cat

Preu : 25 euros.


                                     LA JUNTA DIRECTIVA

Butlletí núm. 101

Butlletí núm. 101

El que comportava l’enjudiciament i resolució de “faltes” tipificades en els articles 620 – 626 – 630 – 631 – 632 – 633 del Codi Penal.


A conseqüència doncs, de la posta en funcionament del nou procediment per a judicis sobre “delictes lleus” es suprimeix la tradicional competència dels Jutjats de Pau, per l’enjudiciament de les “faltes” ressenyades; i per tant, els  – Jutjats de Pau/jutges/esses de Pau, deixen de celebrar judicis.


Una vegada més el legislador, instat pel Govern de torn en el seu afany de renovació adopta decisions que en el seu funcionament fan que la justícia sigui cada dia més cara i inaccessible per la ciutadania, allunyant-la d’aquesta,  i en aquest cas que ens afecte, promoguem-ne la desaparició de la figura del jutge/essa de Pau com a conciliador de conflictes. 


Com a col•lectiu, de nou tenim de fer constar el nostre desacord amb aquest canvi, que se suma al tema que venim arrossegant del Registre Civil, considerant-ho un disbarat des del punt de vista de servei a la societat, i a nosaltres – com a primer esglaó de la justícia – que ens deixa sense unes competències que ens semblen fonamentals dirimir-les en la instància més pròxima com fins ara.


Quan es prenen decisions de tal abast, és necessari  per qui les empren, efectuar prèviament una reflexió profunda sobre les raons a favor i en contra, així com sobre les conseqüències jurídiques, processals, socials i de tot ordre que de les seves decisions es puguin derivar.


Per tot l’exposa’t, instem al Govern de l’Estat i també en el nostre cas al Govern de Catalunya, cadascun d’ells dins les seves pròpies competències, a mantenir la figura i les funcions dels Jutjats de Pau en el sistema judicial actual, així com a respectar i potenciar la implantació dels Jutjats de Pau com a servei de provada eficàcia en pro de la justícia i de les garanties dels seus administrats.

DISTINCIONS 2015

DISTINCIONS 2015

El primer tinent d’alcalde de Calonge ha donat la benvinguda als prop de cent cinquanta assistents i ha destacat en la seva intervenció la importància de la tasca dels jutges de pau.


El jutge de pau d’Alpicat, Antoni Gilart, s’ha encarregat d’adreçar unes paraules en nom dels jutges distingits. Ha recalcat la importància de les trobades comarcals de jutges de pau que es fan arreu de Catalunya i el recolzament dels Serveis Teritorials.


El president de l’ACPJ, Xavier Ten, s’ha va referit a que la prioritat de la entitat es dissenyar que la Justícia de Pau i de Proximitat sigui un element necessari i fonamental de la nova organització de la justícia catalana.



“Un primer grau que representa atendre problemes que clama la societat i que no per menors en aparença s’ha de deixar fora, ja que la nostra societat ho exigeix i que sinó s’atenen, poden ser una llavor de problemes socials més greus. Cal dissenyar amb unes bases noves una Justícia de Pau i de Proximitat com un àmbit de participació ciutadana oberta a la justícia. Ideant mecanismes d’elecció dels jutges i jutgesses democràticament i evitant una excessiva politització per part dels Ajuntaments. Aquesta ha de ser una de les eines de participació ciutadana a la justícia.


‘Un àmbit on s’han de trobar solucions de dret, o de mediació de molts problemes socials que cal  que la justícia atengui i ajudi a resoldre, ja que sovint són la base per a una bona convivència social. “



En el decurs de l’acte, Germà Gordó, que ha estat guardonat amb el bastó de comandament de l’ACPJ , ha afirmat que “necessitem una justícia de pau més forta, amb més competències i amb més eines”.


Durant el seu parlament, el titular de Justícia ha explicat que “gràcies a la col.laboració entre el Departament i l’Associació, tenim perfectament identificades les oportunitats i les necessitats de la justícia de Pau. En aquest sentit, Germà Gordó ha especificat que les aportacions de l’entitat al Llibre Blanc de la Justícia es tindran en compte per part dels qui ja hi estan treballant, així com per introduir les modificacions necessàries a la normativa, “tant aviat com disposem de més estructures d’estat que ens permetin, de debò, introduir canvis en la Justícia”.
 
“Representeu l’equilibri entre la legalitat i la legitimitat”, ha posat de manifest el conseller Gordó, al referir-se a la tasca dels jutges de pau, als quals ha descrit com els valedors de la “justícia del poble”, per la seva proximitat amb la ciutadania. “Això és el que feu – ha recordat-, una cosa que d’altres encara no han entès”.


Germà Gordó ha reconegut que l’entitat, que agrupa el 80% dels jutges de pau de Catalunya, ha contribuït “de manera decisiva” al foment i la promoció de la justícia de pau entesa com una justícia propera al ciutadà. Premissa que el Govern de la Generalitat ha defensat en tot moment i que ha fet possible que, en la reforma de la Llei orgànica 6/1985,de l’1 de juliol, del poder judicial, no preveu cap modificació pel que fa a la justícia de pau.


Els guardonats en aquesta dotzena edició han estat :


MEDALLES D’HONOR :


Caterina Ayats Serra, Ex- jutgessa de Cornellà de Terri.
Dolors Calderón Lopez, Jutge Titular de Canovelles.
Ramón Calm Mosoll, Jutge Titular de Viladrau.
Frederic Ferrer Giménez, Jutge Titular de Planoles.
Miquel Folch Cruset, Jutge Titular  de Sant Martí Sarroca.
Jose Mª Freixa Mercader,Jutge Titular de Sant Pere de Torelló.
Antoni Gilart Narcís,  Jutge Titular d’Alpicat.
Josep Mª Guiu Farré, Jutge Titular de Montoliu de Lleida.
Josep Heredia Pérez, Jutge Titular d’Alfarràs.
Antonio Marsol Pujol, Jutge Titular de Baronia de Rialp.
Josep Mª Martorell Virgili, Jutge Titular de Puigpelat.
Marina Mas Mestre, Jutge Titular de Riudoms.
Josep Maria Morlans Capdevila, Ex -jutge de Puiggròs.
Enric Pallares Tunica, Jutge Titular de Castellnou de Bages.
Josep Pereira Guerrero, Jutge Titular de Begur.
Antonio Piñol Sorribes, Jutge Titular de Vallfogona de Balaguer.
Jordi Riu Muntada, Jutge Titular de la Coma i La Pedra.
Joan Roca Guillem, Jutge Titular de Camallera.
Sebastià Sala Bernadets, Jutge Titular d’Es Bordes.
Martí Vidal Pages, Ex-jutge de Madremanya.
Isidre Vidal Pujol, Jutge Substitut de Guissona.
Julita Vila Bosch, Jutge Titular de Cornellà de Terri. 


En el decurs de l’acte s’ha lliurat una placa commemorativa al Ajuntament de Calonge pel seu suport i ajuda logística i econòmica que ha fet possible la celebració d´aquesta edició i al jutge de pau de Calonge, Francesc Sais, per la seva col•laboració.