S’APROVA L’ABONAMENT, ALS AJUNTAMENTS DELS MUNICIPIS DE CATALUNYA ON HI HA JUTJAT DE PAU

S’APROVA L’ABONAMENT, ALS AJUNTAMENTS DELS MUNICIPIS DE CATALUNYA ON HI HA JUTJAT DE PAU

Al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 9.135 de 4 d’abril de 2024 publica la RESOLUCIÓ JUS/1053/2024, de 28 de març, per la qual s’aprova l’abonament, als ajuntaments dels municipis de Catalunya on hi ha jutjat de pau, dels imports previstos per l’article 52 de la Llei 38/1998, de 28 de desembre, de demarcació i planta judicial, per al funcionament d’aquests òrgans judicials durant l’any 2024.

EL GOVERN DEFENSARÀ QUE ELS JUTGES DE PAU SIGUIN ELS CAPS DE LES NOVES OFICINES MUNICIPALS DE JUSTÍCIA

EL GOVERN DEFENSARÀ QUE ELS JUTGES DE PAU SIGUIN ELS CAPS DE LES NOVES OFICINES MUNICIPALS DE JUSTÍCIA

Competències estatutàries en justícia de pau

A Catalunya, a diferències d’altres territoris de l’estat, la justícia de pau té una gran implantació territorial: 898 jutjats repartits en els 947 municipis del país, alguns de molt pocs habitants, però d’altres, com pot ser Calella, Salt, Castelldefels o Sant Cugat, amb milers d’habitants. Són òrgans unipersonals amb jurisdicció al terme municipal i se situen en tots aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció. Són escollits pel Ple Municipal per majoria absoluta i per a un període de quatre anys.

En el cas català, a més, la seva figura està contemplada en l’article 108 de l’Estatut d’Autonomia. Només Catalunya i Andalusia tenen assumides les competències estatutàries en Justícia de Pau. En aquest sentit, l’esmena que impulsarà el Govern per blindar els jutges i jutgesses de pau va en la línia de reconèixer els territoris que per raons de la seva singularitat tinguin competències estatutàries en aquesta matèria puguin seguir comptant amb un règim de justícia de pau vinculat a les noves oficines judicials municipals.

Un model propi i diferenciat per a Catalunya

La Conselleria fa temps que treballa per definir un model propi de justícia de pau davant la previsió que el Congrés acabi aprovant la llei d’eficiència organitzativa de la justícia. L’eix principal del model que proposarà el Govern per a Catalunya serà que els jutges de pau esdevinguin els caps de les noves oficines judicials municipals -una altra de les novetats que contempla el Projecte de llei espanyol-, la qual cosa implicaria una major professionalització dels jutges de pau i una millora en els criteris d’accés. A banda, i com a conseqüència, Catalunya també proposa una ampliació de les competències, sobretot en el que es coneixen com a ADR per les seves sigles en anglès (Alternative Dispute Resolution). Concretament, la Generalitat vol que la justícia de pau sigui la porta d’entrada a les eines de conciliació i altres mètodes adequats de gestió de conflictes a nivell local. Així doncs, els jutges de pau farien una funció de cribratge dels assumptes que poden ser derivats a ADR, fomentant-ne el seu ús.

Amb aquests canvis, els jutges i jutgesses de pau també veurien incrementades les seves potestats jurisdiccionals. La proposta és que assumeixin funcions de conciliació en assumptes civils de quantia inferior a 15.000€ i que puguin assumir controvèrsies en matèria civil de quantia de fins a 500€ – actualment el límit són 90€. Amb el reforçament de les seves competències, la justícia de pau pot contribuir a descongestionar encara més l’Administració de justícia i, sobretot, a vetllar per la bona convivència ciutadana, una tasca que sempre ha caracteritzat l’essència del jutge de pau i que li va donar el nom popularment conegut com “el bon home”.

BUTLLETÍ NÚM. 118

BUTLLETÍ NÚM. 118

L’acte de benvinguda va anar a càrrec de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, el qual va reivindicar la figura dels jutges i jutges de pau com a molt necessàries i va assegurar que la capital del Pla és “una ciutat compromesa amb la justícia de pau com així vam demostrar fa un any amb l’aprovació d’una moció al Ple en la seva defensa”. Així mateix, va destacar la legitimitat democràtica i tasca de mediació que fan a peu de carrer.

La celebració va tenir com a acte central el lliurament de distincions a una desena de jutges i jutgesses de pau que s’han distingit per la seva trajectòria. En nom de tots ells, va adreçar unes paraules a l’auditori Josep Molina, jutge de Palafolls, el qual també va fer una crida perquè les institucions defensin la tasca dels jutjats de pau.

També va parlar el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, el qual es va comprometre a treballar per aquest objectiu des de la institució que encapçala alhora que va agraïr de part de tots els alcaldes de la demarcació la feina que s’hi fa perquè “una bona encaixada de mans sempre és millor que una sentència amb segell”.

El president de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia va dir que els jutjats de pau donen servei a més de 3 milions de persones repartits pels 898 municipis on hi ha jutjats de pau i ho fan des de la coneixença del territori i amb ganes de conciliar les parts oposades pot donar una resposta ràpida. Per això, va demanar el compromís del Govern i del Parlament en la defensa dels jutjats de pau davant cap amenaça que en vulgui la seva desaparició.

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, va expressar el compromís del Govern en la defensa de la singularitat que suposen els jutjats de pau al país davant la reforma legislativa que preconitzava la supressió d’aquesta figura a nivell estatal.

Ubasart va afirmar que els jutjats de pau són “una institució que funciona i que està fortament arrelada al teixit cívic i associatiu del país” i va posar en valor la tasca que desenvolupen. “Vull destacar el valor afegit que heu aportat històricament els jutjats de pau i que són clau per pensar la transformació de l’administració de justícia i la resolució de conflictes i adaptar-la al segle XXI: l’aposta per una justícia de proximitat, per la mediació i la gestió alternativa de conflictes”, va dir.

A més, la titular del Departament va argumentar que “l’impuls de la mediació i la gestió alternativa de conflictes ens ha de permetre assolir majors cotes de democràcia, pau i cohesió social”.

EL GOVERN ATORGA EL PREMI JUSTÍCIA 2023 A L’EXCONSELLER JOSEP MARIA VALLÈS

EL GOVERN ATORGA EL PREMI JUSTÍCIA 2023 A L’EXCONSELLER JOSEP MARIA VALLÈS

El premi Justícia 2023 serà lliurat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, i la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, dijous 16 de novembre. En aquest acte també es lliuraran diverses distincions a professionals de l’àmbit jurídic, entre les quals hi ha set medalles d’honor i sis mencions honorífiques.

Medalles d’honor per serveis excepcionals a la justícia

José María Fernández Seijo. Jutge especialista en dret civil i mercantil.

Núria Clèries i Nerín. Jutgessa de Menors a Barcelona, destinada al Jutjat núm. 5.

Montserrat Comas d’Argemir Cendra. Magistrada i exvocal del Consell General del Poder Judicial. Des de 2001 és presidenta de la Secció Desena de l’Audiència Provincial de Barcelona.

María José Osuna Cerezo. És la primera dona a assumir el càrrec de fiscal en cap de l’Audiència Provincial de Tarragona.

Ángel Quemada Cuatrecasas. Procurador dels tribunals, va ser degà de l’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona i president del Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, càrrecs dels quals va cessar el juny de 2023.

Pilar Heras i Trias, a títol pòstum. Destacada pedagoga, doctora en Ciències de l’Educació i professora a la Universitat de Barcelona (UB).

Jordi Medallo Muñiz. Metge forense. Ha estat vinculat i compromès amb l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) des dels inicis de la seva trajectòria professional, l’any 2002. N’ha estat director durant onze anys (2006- 2017).

Mencions honorífiques en matèria de justícia

Luís Herrera García, gestor processal i administratiu destinat al Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm.1 de Gavà, actualment jubilat.

 Carlos Martorell Fabregat, també jubilat, per la seva tasca en el sistema de justícia. Va ser responsable del Servei Comú Processal General del partit judicial de Tortosa.

Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), per la tasca i suport judicial en la interpretació del llenguatge de signes en les actuacions judicials.

Servei Comú Processal d’Execució (SCPE) del partit judicial de Mollet del Vallès,

Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) del Servei Comú Processal General (SCPG) del partit judicial de la Bisbal d’Empordà.

 Il·lustre Col·legi d’Advocats de Granollers, amb motiu del centenari de la fundació, per la tasca en la defensa dels drets humans i la contribució a la promoció de la justícia social al territori.

VISITA DEL CONSISTORI AL JUTJAT DE PAU I REGISTRE CIVIL DE MONTBRIÓ DEL CAMP

VISITA DEL CONSISTORI AL JUTJAT DE PAU I REGISTRE CIVIL DE MONTBRIÓ DEL CAMP

Dels tres partits polítics que es van presentar a les eleccions municipals del 28 de maig de 2023, van donar com a resultat la incorporació de nous regidors i regidores dels 11 que componen el consistori local. Per tal de que els regidors novells poguessin conèixer les tasques i activitats que es duen a terme al Jutjat de Pau, vaig considerar oportú convidar a tot al consistori al despatx del Jutjat de Pau.

La visita va tenir lloc el passat 23 d’octubre. Després d’agrair la seva presencia foren felicitats per haver estat escollits com a representants del poble. Els hi vaig oferir-los la col•laboració imparcial en tot el que sigui necessari, dins les competències del jutge de Pau. Seguidament vaig dur a terme una exposició referent als antecedents històrics dels Jutjats de Pau i Registres Civils i abans del torn de preguntes els foren descrites les tasques que realitzem en els dos àmbits.

Els regidors encapçalats per l’alcaldessa la Sra. Carmina Blay Boquera, s’interessaren pel futur incert del Jutjats de Pau i Registres Civils de Catalunya.

L’acte va acabar amb un agraïment per part dels regidors de les explicacions rebudes i, se’ls obsequiar amb unes cobles en Honor dels Jutges de Pau de Catalunya.

Josep Maria Ferré i Matas
Jutge de Pau titular
Montbrió del Camp