Finalment, hem aconseguit l’objectiu que la Justícia de Pau continuï essent un òrgan jurisdiccional.
Han estat tres legislatures en què la Llei d’Eficiència Organitzativa del Servei Públic de Justícia es plantejava eliminar els articles referents a la Justícia de Pau. En cada una d’aquestes legislatures es proposaven alternatives que representaven deixar els jutges de Pau com una figura menys que simbòlica, que l’Associació mai ha volgut acceptar.
Sempre hem insistit en el fet que la Justícia de Pau era una competència recollida a l’Estatut i que la regulació que se’n fes a la LOPJ no podia deixar sense contingut aquesta competència i menys eliminar-la com un òrgan jurisdiccional estatutari amb competències efectives.
Hem aconseguit aquest objectiu per a Catalunya i la resta de l’Estat, i ara cal que es faci efectiu el nostre desig d’ampliar les competències dels Jutges i Jutgesses de Pau en l’àmbit civil i penal que han manifestat els representants del govern de l’Estat en la negociació que ha liderat el diputat de Junts Sr. Josep Pagès Massó, portaveu a la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats, a qui agraïm el seu treball i esforç.
Hem construït entre tots una Associació forta i àgil, amb una profunda vocació de servei cap als altres. Doncs només així podem entendre la nostra existència i realitat, i amb capacitat per aconseguir noves fites que ajudin a superar les dificultats actuals.
Ja sabem que els desitjos no es realitzen si no hi estem al darrere. Ara hem guanyat una batalla i hem d’estar satisfets perquè sense la mobilització de la nostra entitat no s’hauria aconseguit.
Ara com que volem contribuir a una millor eficiència de la justícia maldarem per ampliar les nostres competències i batallarem perquè en l’àmbit civil i penal s’ampliïn.
Els Jutges i les Jutgesses de Pau de Catalunya hem aconseguit que se’ns respecti. La Justícia de Pau a Catalunya és ben viva i aquest triomf ho demostra.
El passat dia 15 de juny de 2024 es va celebrar a L’Auditori Josep Irla de la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a Girona el VII Congrés de Jutges i Jutgesses de Pau a Girona. Aquest Congrés- en ple na lluita per la persistència de la figura del jutge de pau en front del Projecte de Llei del Govern Espanyol, que amb l’excusa de millorar la eficiència de la justícia pretén substituir-los per un funcionari municipal- torna a remarcar la importància dels jutges i jutgesses de pau per ajudar a resoldre conflictes entre els ciutadans i entre ells i algunes empreses de serveis.
Unes 70 persones, entre autoritats, ponents, jutges i jutgesses i altres convidats, van acudir a la crida d’aquest VII Congrés, que es va centrar en La Conciliació com acte Jurídic de proximitat. Van col·laborar en la recepció de participants i lliurament de documentació la Il·ltre. Sra. Margarida Bou i Pons, jutgessa titular de Cassà de la Selva, l’Il·ltre. Sr. Josep Guinart i Feliu, jutge de pau titular d’Aiguaviva, i l’Il·ltre. Sr. Cesc Leiva i Ferrer, jutge de pau substitut de Palamós. L’Acte va ser conduït per l’Il·ltre. Sr. Enric Andreu Marsal Bayerri, jutge de pau de Palamós, que va presentar al seu moment les autoritats i els ponents, a la vegada que va anar controlant els temps de presentacions, l’inici dels tallers pràctics, les pauses, la posada en comú dels resultats dels tallers, i la cloenda final. Els horaris es van complir molt ajustadament.
Cal felicitar d’entrada el Comitè d’Organització presidit per la Il·ltre. Sra. Francesca Terrón, jutgessa titular de Salt i secretària de l’Associació catalana en Pro de la Justícia, per l’elecció dels ponents i l’acurada organització de l’acte, que fou presidit per l’Il·lm. Sr. Adolfo Jesús Garcia Morales, magistrat president en funcions de l’Audiència Provincial de Girona, per l’Il·lm. Sr. Gustavo Muñoz González, magistrat del Jutjat de Primera Instància de Girona, el Sr. Sergi Palomeras i Ferran, director dels Serveis Territorials de Justícia a Girona, el Sr. Albert Sierra i Vicens, degà de l’Il lustre Col·legi de l’Advocacia de Girona, i el Sr. Iago de Balanzó i Solà, advocat, psi còleg i mediador, exdirector general de Relacions amb l’Administració de Justícia i exdirector de l’Institut Català de Coopera ció Iberoamericana. En els seus parlaments, tots ells van re marcar una vegada més la importància d’aquests congressos i la necessitat de mantenir vigent la figura dels jutges i jut gesses de pau i d’incrementar-ne si cal les seves facultats, ja que la proximitat als ciutadans és irrefutable. A remarcar aquest any l’interès i el suport del col·lectiu de l’advocacia de Girona, que obre una clara possibilitat de col·laboració mútua en bé dels ciutadans immersos en els conflictes que es poden solucionar abans d’arribar a les instàncies jurídiques més oneroses.
En acabar els parlament inicials es va fer la tradicional foto de grup a les escales del pati de la Delegació, i es va passar posteriorment a iniciar l’Espai Tallers. Tallers que van ser conduïts per la Il·lma. Sra. Mònica Buetasi i Mesa, magistrada jutgessa de primera instància i instrucció de Gavà; la Sra. Glòria Samblàs i Gonzàlez, diputada de la Junta de Govern del Il·ltre. Col·legi de l’Advocacia de Girona i presidenta de la Comissió de Torn d’Ofici, i el Sr. Josep Viella i Massegú, secretari del referit Col·legi i president de la Comissió de Mediació i Re solució Alternativa del Conflicte. Els components de la taula van repartir-se adientment l’exposició de com s’organitzarien els 3 Tallers que supervisarien cadascun d’ells. Els participants a cadascun del tres tallers van ocupar respectivament la Sala de Juntes, la Sala Carles Rahola, i l’Auditori Principal. A cada grup es va re partir una sèrie de casos que exigien diver ses variants de conciliació. Aproximadament a les 10,45 h, seguint l’horari previst, es va fer al pati exterior una pausa-cafè, i posteriorment va tornar tothom a entrar a l’Auditori per a fer la po sada en comú de les resolucions de cada grup o taller. Els resums varen ser llegits per l’Il·ltre. Sr. Patrici Oliveras i Fornells, jutge de pau titular de Sant Julià de Ramis, que va exposar les conclusions del taller número 1; les del número 2 l’Il·ltre. Sr. Artur Domingo i Barnils, jutge de pau de Garriguella, i finalment, del taller número 3, la Il·ltre. Sra. Núria Genís i Sais, jutgessa de pau titular de Vilabertran. Es va establir un breu torn de precs i preguntes, amb la col·laboració del Il·ltre. Sr. Josep Maria Jordi i Borrell, jutge de pau titular de Platja d’Aro, que va anar acostant el micròfon als participants que volien intervenir en el torn.
Dir, com a resum final, que la conclusió final és que les figures de la conciliació i de la mediació es van remarcar com a imprescindibles en el dia a dia de les nostres poblacions i que caldria divulgar-les i potenciar-les encara més. Finalment, la Il·ltre. Sra. Francesca Terrón i Collado, jutgessa de pau titular de Salt i secretària general de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia (veritable ànima i motor d’aquests congressos recents), va oficialitzar la cloenda del Congrés, agraint a autoritats, ponents i assistents la seva presència en aquest profitós VII è Congrés i remarcant novament la situació de preocupació pel resultat de la tramitació de la Llei Orgànica que amenaça amb la possible abolició de la institució dels Jutjats de Pau a Catalunya, i recordant que el dia 19 d’octubre de 2024 celebrarem a Castell-Platja d’Aro i S’Agaró, amb la col·laboració de l’Ajuntament de la referida població, que casualment celebra els 100 anys de S’Agaró, on esperem retrobar-nos els presents i els que per diversos motius no han pogut prendre part del Congrés. Com de costum un dinar de germanor va tancar la diada.
L’acte de benvinguda va anar a càrrec de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, el qual va reivindicar la figura dels jutges i jutges de pau com a molt necessàries i va assegurar que la capital del Pla és “una ciutat compromesa amb la justícia de pau com així vam demostrar fa un any amb l’aprovació d’una moció al Ple en la seva defensa”. Així mateix, va destacar la legitimitat democràtica i tasca de mediació que fan a peu de carrer.
La celebració va tenir com a acte central el lliurament de distincions a una desena de jutges i jutgesses de pau que s’han distingit per la seva trajectòria. En nom de tots ells, va adreçar unes paraules a l’auditori Josep Molina, jutge de Palafolls, el qual també va fer una crida perquè les institucions defensin la tasca dels jutjats de pau.
També va parlar el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, el qual es va comprometre a treballar per aquest objectiu des de la institució que encapçala alhora que va agraïr de part de tots els alcaldes de la demarcació la feina que s’hi fa perquè “una bona encaixada de mans sempre és millor que una sentència amb segell”.
El president de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia va dir que els jutjats de pau donen servei a més de 3 milions de persones repartits pels 898 municipis on hi ha jutjats de pau i ho fan des de la coneixença del territori i amb ganes de conciliar les parts oposades pot donar una resposta ràpida. Per això, va demanar el compromís del Govern i del Parlament en la defensa dels jutjats de pau davant cap amenaça que en vulgui la seva desaparició.
La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, va expressar el compromís del Govern en la defensa de la singularitat que suposen els jutjats de pau al país davant la reforma legislativa que preconitzava la supressió d’aquesta figura a nivell estatal.
Ubasart va afirmar que els jutjats de pau són “una institució que funciona i que està fortament arrelada al teixit cívic i associatiu del país” i va posar en valor la tasca que desenvolupen. “Vull destacar el valor afegit que heu aportat històricament els jutjats de pau i que són clau per pensar la transformació de l’administració de justícia i la resolució de conflictes i adaptar-la al segle XXI: l’aposta per una justícia de proximitat, per la mediació i la gestió alternativa de conflictes”, va dir.
A més, la titular del Departament va argumentar que “l’impuls de la mediació i la gestió alternativa de conflictes ens ha de permetre assolir majors cotes de democràcia, pau i cohesió social”.
Volem mantenir i actualitzar el nostre paper de servidors públics, d’una justícia de proximitat o de base i d’accés democràtic, tenint en compte la situació real i necessitats socials de la societat catalana, fet que contribueix a la millora de la justícia: més eficient, humana i propera a la ciutadania.
L’’Associació Catalana en pro de la Justícia es compromet a fer arribar la seva veu en nom del col•lectiu que representa, els jutges i jutgesses de pau del nostre país, per a defensar els interessos d’aquests, amb la finalitat que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya no deixin de tenir una justícia de proximitat i de pau, un servei públic i un dret reconegut a l’Estatut de Catalunya.
Volem deixar ben clar, que només són jutges de pau els que són membres del poder judicial i exerceixen funcions pròpies d’aquests, és a dir, funcions jurisdiccionals.
Estarem amatents per a defensar una justícia de pau amb més competències, per a donar resposta efectiva als reptes que demanda la nostra societat.
Usabart ha reconegut que la nova llei modernitza el sistema judicial i la veu amb bons ulls, però els “preocupa la derogació de facto’ dels jutjats de pau”. La consellera en declaracions a l’ACN ha indicat que a molts municipis de la resta de l’estat no tenen gaire importància, però els 898 que hi ha a Catalunya “fan una feina important i estan arrelats al territori”. La consellera ha recordat que aquests jutges són elegits per majoria absoluta en els plens dels municipis i tenen una “legitimitat ciutadana que li dona molta força”, amb funcions importants com un cert “lideratge natural” a la comunitat, fan tasques de mediació, suposen una primera entrada al sistema judicial ordinari, que ajuden a descongestionar, i aporten “valor afegit com una mirada més de justícia restaurativa i no tan punitiva en la resolució de conflictes”, ha relatat.
L’arrelament d’aquests jutjats Catalunya que ha explicat la consellera és que el motiu pel qual les converses amb el ministeri i els grups parlamentaris van en la línia de “blindar” aquestes funcions, s’ha vist “bona voluntat” i el govern espanyol “entén que a Catalunya aquesta figura és important”. Ubasart ha recordat que la figura dels jutjats de pau està recollida a l’Estatut, i considera que instaurar les nomenades oficines de justícia municipals és compatible amb garantir les funcions dels jutjats de pau a Catalunya.
Alliberament de càrrega de treball
Els jutjats de pau també tenen un paper molt rellevant quant a l’alleugeriment de la feina dels jutjats i és que segons el Departament de Justícia, els jutges de pau estalvien entre un 15% i un 18% de feina als jutjats. La seva supressió es podria traduir en un augment del total d’expedients que entren als jutjats. Entre les seves tasques principals estan la de resoldre petits conflictes a través de la medicació i evitar així judicialitzar temes del dia a dia entre veïns, per exemple. Justícia ha destacat també que acostumen a ser la primera porta d’entrada al sistema de justícia especialment en municipis petits o allunyats de nuclis de població amb òrgans judicials de primera instància i instrucció.
La pandèmia ha estat una excusa per a resoldre tots els problemes amb la xarxa i això s’ha demostrat que aplicat de manera general causa un perjudici a les persones. Estem davant de l’administració de justícia que cal que segueixi donant els serveis, a través dels jutges i jutgesses de Pau de manera directa a la ciutadania d’aquests pobles, no transformant els actes en pura burocràcia mal servida.
Aquest servei repartit pel territori, també ajuda a l’equilibri territorial. Anul•lar-lo empitjoraria la situació de la justícia en bona part del territori no urbà.
També volem reivindicar que la Justícia de Pau és la que compleix el respecte a la llengua catalana, com a llengua oficial i pròpia de Catalunya. Com va dir el Tribunal Constitucional com a llengua oficial és la llengua pròpia de la Justícia a Catalunya i per tant la llengua d’ús normal de comunicació amb la ciutadania i el la documentació que elabora.
Ens hem organitzat per a exigir, en primer lloc, el compliment de l’Estatut i per tant la voluntat de poble de Catalunya de tenir una Justícia de Pau que ha de seguir encomanant-se de les tasques que té ara i que el projecte de llei encomana a unes oficines judicials, que no se sustenten a més amb cap pressupost per a fer-les possibles.
No pot ser anul•lada o deixada sense contingut una previsió estatutària sense que en poble de Catalunya l’accepti, ja que l’estatut es la nostra constitució, aprovada en referèndum decisori i no pot ser reformat per una llei de l’Estat. Admetre això voldria dir que no es respecta el dret a l’autonomia.
El nostre estatut i l’autonomia política a la que tenim dret com a poble ha de ser respectada i per això demanem, que el projecte de llei d’eficàcia organitzativa del servei públic de Justícia respecti la Justícia de Pau de Catalunya establerta a l’article 109 de l’Estatut.
L’Estatut és la formalització del dret a la diferència i ha de ser respectat per les lleis de l’Estat. No es poden dictar ignorant el fet que estem en un estat compost amb estatuts d’autonomia que són asimètrics i per tant amb previsions i voluntats diferents.
També estem treballant per a demanar que la Justícia de Pau no resti com un racó dels mals endreços, si no com un actiu capaç de fer un servei a la ciutadania, donant resposta a molts conflictes i problemes que en l’estat actual de la justícia queden orfes i això és un mal servei al país i a la democràcia.
Demanem que es respecti l’Estatut i es mantingui per a Catalunya la Justícia de Pau, respectant així el dret a l’autonomia del nostre poble.
