Una llei estatal de 2011 que no s’aplica fins 2022, i una aplicació genera retards de fins a quasi un any en alguns casos en la tramitació d’expedients de naixement, matrimoni, defunció, canvi de nom o canvi de sexe. És el que ha denunciat Ana Maria Osa, jutgessa de pau de Sant Cugat, a l’Audiència Pública del Ple de juliol, on ha intervingut per donar coneixement de la situació als membres del Ple municipal.
“El que abans es resolia en mitja hora, ara tarda una hora”: el canvi implica que dos sistemes funcionen alhora
“El que abans es resolia en mitja hora, ara tarda una hora”: l’objectiu de la llei és, en teoria, fer més eficients els processos del Registre Civil, informatitzar-lo i centralitzar-lo, no obstant, Osa ha explicat a aquest mitjà que el canvi de sistema implica que actualment hi ha en marxa dos sistemes informàtics, i que per tant cal duplicar qualsevol procediment. Ho exemplifica en el cas d’un expedient de matrimoni, que abans podia tardar de mitjana dos mesos i ara s’allarga fins quasi un any. També denuncia que els fer-ho tot dues vegades, en els dos sistemes, fet que pot generar errors, i fer servir un sistema informàtic poc clar que dona lloc a l’equívoc sobre on cal penjar els documents i pel qual les funcionàries han rebut poca formació.
La jutgessa també ha reivindicat la “justícia de proximitat” que suposa el funcionament dels jutjats de pau com a gestors directes del Registre. Ho ha exemplificat amb el coneixement directe de les situacions, com persones que han d’anar sovint perquè requereixen tràmits com una fe de vida a qui atenen personalment amb coneixement del seu cas. També el fet que el jutjat de pau de Sant Cugat era conegut per l’eficiència, fins al punt que, quan amb el sistema anterior es podia escollir si registrar un infant al lloc on naixia o al lloc d’empadronament dels progenitors, la majoria de famílies escollien fer-ho a Sant Cugat.
El canvi ve d’una llei aprovada el 2011 que no es va aplicar en aquell moment i que ara s’està desenvolupant
“Ara ja som una oficina de Rubí, acabarem sent una oficina de Terrassa, després de Barcelona i al final ho serem totes de Madrid”, ha explicat. És el que preveu la llei, que els nivells es desenvoluparan en una oficina central, diverses oficines generals i oficines consulars per sota; i d’aquest sistema en dependran els jutgats de pau. El desenvolupament es va pactar fa dos anys des del govern central amb les diferents comunitats autònomes, amb un retard d’11 anys des de l’aprovació de la llei 20/2011, que havia estat el 20 de juliol, durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero.
En el seu moment la norma no es va poder aplicar perquè no estava desenvolupat el sistema per fer-ho possible. De fet, Osa explica que en aquell moment, amb la publicació al BOE de la llei, van tenir la inseguretat jurídica de no saber si havien de seguir la nova llei immediatament o continuar amb l’antic sistema. La jutgessa també apunta que el motiu d’aquest retard de més d’una dècada és que es va calcular que l’aplicatiu informàtic necessari per generar tot el canvi de sistema era 10 vegades més gran que el d’Hisenda (el més gran de què disposa l’Estat), i per tant es va optar per retardar el procés i fer-se de forma més lenta.
Junts i ERC es posicionen en contra del canvi
El tinent d’alcaldia de Ciutat Digital Jordi Puigneró ha respost a Osa de part del govern tot dient que no comparteixen el canvi de sistema perquè durà a una “centralització absoluta”. S’ha compromès a, des de l’Ajuntament, “avalar, denunciar i reportar” la situació perquè té una afectació sobre els ciutadans de Sant Cugat, afegint que els temps d’espera actuals “no són tolerables”. L’alcalde ha pres el compromès de treballar per una moció de consens per poder-la elevar a les instàncies que pertoquin.
Enguany la TERCERA jornada anual (recordem que la primera es va dur a terme a Sabadell i, la segona a la seu de Mataró), es celebrà a la seu l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de GRANOLLERS, amb el seu suport. L’objectiu de la jornada era crear un espai de reflexió i de debat per parlar, des del punt de vista de cada operador jurídic, sobre el projecte de Llei Orgànica de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia i d’accions col·lectives per a la protecció i defensa dels drets i interessos dels consumidors i usuaris: els punts positius i els negatius del nou model de demarcació i planta judicial, de creació de les oficines judicials en els 49 partits i de les oficines de justícia en els municipis i valorar si, amb aquests canvis, pot millorar el funcionament del servei públic de justícia envers els usuaris i els professionals.
Ponents:
Sr. Alexandre Contreras Coy, Jutge Degà de Figueres
Sra. Maria Nieves Tomás Santamaría, Lletrada de l’Administració de Justícia del Jutjat de Mollet
Sra. Natàlia Salvador Méndez, Lletrada de l’Administració de Justícia del Jutjat de VIDO núm. 1 de Granollers
Sra. Francesca Terrón Collado, Jutgessa de Pau de Salt i secretària general de l’ACPJ
EL VII CONGRÉS DE LES JUTGESSES I JUTGES DE PAU Una eina necessària i útil El dia 15 de juny d’enguany es va celebrar a Girona el VII Congrés de les jutgesses i jutges de pau, organitzat per l’Associació Catalana en pro de la Justícia, amb la col·laboració del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).
La nombrosa assistència a la sessió per part de moltes jutgesses i jutges de pau, és una mostra de l’interès que desvetlla aquesta activitat congressual i l’afany dels qui exercim aquesta funció de formar-nos i adquirir i consolidar les eines que facin la nostra tasca més reeixida i ben fonamentada. I més en un context en què la pervivència i el paper de la justícia de pau, tan arrelada a Catalunya, està en discussió i pendent del desenllaç d’anunciats projectes legislatius.
La sessió es va inaugurar puntualment amb els parlaments de senyor Adolfo Jesús García Morales, president en funcions de l’Audiència Provincial de Girona, el senyor Gustavo Muñoz González, magistrat degà de Girona, el senyor Sergi Palomeras Ferran, director dels Serveis Territorials de Justícia a Girona, el senyor Albert Sierra Vicents, degà del Col·legi de l’Advocacia de Girona i el senyor Iago de Balanzó Solà, advocat, psicòleg i mediador i exdirector general de justícia de la Generalitat.
Després dels esmentats parlaments la senyora Mònica Buetas, magistrada jutgessa del jutjat de primera instància i instrucció 6 de Gavà va fer una interessant i detallada exposició sobre el concepte i l’acte de conciliació. A continuació el senyor Josep Viella, president de la Comissió de Mediació del Consell de l’Advocacia de Catalunya va desenvolupar la seva intervenció sobre les característiques fonamentals de la mediació, que va resultar també clarificadora. Finalment, la senyora Glòria Samblàs, presidenta de la Comissió del Torn d’Ofici del Col·legi d’Advocacia de Girona va fer una interessant aportació sobre el paper de l’advocacia en els processos de conciliació i resolució de conflictes.
Després d’aquestes exposicions, els assistents ens vam dividir en tres grups per desenvolupar l’activitat de tallers, estructurats entorn de l’anàlisi de diversos supòsits i casos pràctics. Aquesta part sempre esdevé molt interessant i enriquidora i l’únic inconvenient que presenta és l’ajustat del temps que es disposa per desenvolupar-los, ja que permet enfrontar-se i debatre sobre situacions pràctiques, reals o hipotètiques i confrontar punts de vista, amb l’orientació de persones expertes, com van ser les tres persones ponents, esmentades.
El debat sobre aquests casos, en aquesta ocasió, tractava de disputes veïnals per sorolls, reclamacions de deute entre particulars, disputa per l’ús d’un hort comunitari i també sobre els límits d’una propietat rural, així com sobre un conflicte hereditari familiar. També hi havia un conflicte per problemes de males olors, causats pel fet de cuinar menjar per a gossos en un edifici de veïns i un conflicte per l’ús d’una terrassa comunitària. Com es pot veure els temes plantejats responen a situacions que en més gran o menor mesura ens podem enfrontar les jutgesses i jutges de pau. En el grup en el qual vaig participar la participació va ser intensa i el debat i les aportacions, tant per part dels participants com de la persona que dirigia el grup van ser molt enriquidores. Com he esmentat, ens va quedar la sensació que el temps se’ns havia quedat curt. I per la posada en comú posterior, dedueixo que en els altres dos grups el debat i les aportacions de les persones participants i orientadores va ser igualment enriquidor.
La posterior posada en comú del treball dels tres grups, per bé que breu, va ser també molt enriquidora i profitosa.
Algunes de les conclusions que vam poder extreure i aportar del nostre treball es podrien esquematitzar en els següents punts.
– Hi ha temes més complexos que d’altres a l’hora de dur a terme una conciliació i/o una mediació. Per exemple, els temes relacionats amb herències són més complexos per les seves implicacions jurídiques. I per temes com discrepàncies en límits de propietats i fites, si són de difícil solució, sovint cal recórrer a l’assistència i proves d’institucions o d’instàncies objectives. També és cert que hi ha temes més freqüents que hem d’afrontar i altres més infreqüents.
– En el treball en grups, com en les intervencions inicials, es va plantejar una vegada més la diferenciació entre una conciliació i una mediació, amb totes les implicacions que cada una comporta, per bé que no sempre és absolutament fàcil de separar-les per complet.
Penso que com a conclusions del treball dut a terme pels diversos grups també hi ha algunes idees que les jutgesses de pau convé que tinguem presents:
Les jutgesses i jutges de pau hem d’aplicar sovint el sentit comú, però amb això no n’hi ha prou amb moltes ocasions, donada la complexitat i enquistament de molts dels conflictes que afrontem. Juntament amb aquest sentit comú cal també:
– No tan sols ser completament imparcials, sinó també saber transmetre aquesta actitud d’imparcialitat, de manera que sigui percebuda així per les persones afectades.
– Tenir prou flexibilitat per no ser massa rígids en allò que ens pertoca fer i els procediments exactes a seguir. Això afavoreix poder reconduir situacions que d’una altra manera es compliquen.
– Juntament amb aquesta flexibilitat, ser conscients també dels nostres límits i limitacions en la nostra actuació. I quan ens pertoca intervenir i quan ja no ens correspon i no és prudent fer-ho.
– I, sobretot, practicar l’escolta activa. Saber escoltar és fonamental en la nostra tasca. I aconseguir que les persones afectades en un conflicte que ens arriba se sentin ben escoltades i ateses, més enllà que puguem resoldre el seu conflicte o no.
La sessió del Congrés va ser clausurada amb la intervenció de la nostra secretària general de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia i jutgessa titular de Salt, la senyora Francesca Terrón i Collado, a qui hem d’agrair la seva dedicació, no tan sols en la preparació d’aquest congrés, sinó també a totes les tasques que dur a terme l’Associació Catalana en Pro de la Justícia.
En conclusió, considero que el VII Congrés de les jutgesses i jutges de pau va ser un èxit i una eina de gran utilitat, no tan sols pels resultats pràctics i formatius que hem assenyalat, sinó també, i no és menys important, perquè ens permet estar en contacte personal, conèixer-nos, compartir neguits i experiències i teixir vincles de solidaritat i fraternitat, tan importants en els temps difícils que vivim.
El passat dimarts catorze de maig a les set de la tarda va tenir lloc la inauguració de la nova seu del jutjat de pau i registre civil de Llagostera, ubicat al Passeig Pompeu Fabra, número 17.
Hi varen assistir el director dels serveis territorials del Departament de Justícia, Drets i Memòria a Girona; Sergi Palomeras; l’alcalde de la vila , Narcìs Llinàs; la jutgessa titular de Llagostera, Ana Maria Johé i la secretària general de l’ACPJ, Francesca Terrón.
En el decurs del acte es va fer un reconeixement a Dolors Xirgu, com a responsable durant molts anys del Registre Civil.
