Butlletí Núm. 104

7 nov., 2017

Per ser parella estable s’haurà d’anar a la capital comarcal, agafar el cotxe per fer un carnet, una certificació, etc. i algunes no són gens a prop. Mariano Rajoy, registrador de la Propietat no ha parat encara d’intentar que siguin els registradors de la Propietat els encarregats i només a les capitals. I allò de fer-ho per Internet, una entelèquia, més complicat encara. Per ser parella civil no s’ha de moure del poble ni pagar ni un duro i pots anar a dir sí a Fuentealbilla o Melilla.

Quant a la viduïtat, tot i estar casats es necessiten més de cinc anys de convivència, és a dir, a la mateixa adreça del padró. I si són separats però no existia paga compensatòria en vida, res. Faves comptades són viudos i vídues de parelles no unides pel Registre Civil que han arribat a cobrar pensió. Ni amb més de vint anys, res, donc fe. I els expedients que s’han de fer, resulten llargs i negatius al final, ja que la SS se’ls mira amb lupa en lluita contra el frau. Un altre aspecte negatiu són els permisos. Ni un dia, a l’altre, quinze de naturals. I per assistir o acompanyar la mort d’un familiar de primer grau, companya, sogra, res. I per autoritzar una intervenció quirúrgica -pocs metges es conformen amb que sigui la parella de sempre o l’estable-, ha de ser un fill o una mare o pare perquè després poden ploure reclamacions a tort i a dret. Als normals, de tres a cinc dies, a les estables, res, ni un dia.

Quan es casen pel sistema tradicional, els fills que existeixin d’un i altre cònjuge passen a formar part de la nova i única família. I els fills de les estables? I els ascendents, pares, avis, sogres que visquin sota el mateix sostre, cadascú el seu? A part de la innecessària despesa de nous funcionaris, oficines i unes quantes llacunes més a estrangeries o nacionalitats la cosa més que curiosa de tot plegat és l’esperit del legislador perquè no resultés el casament un tràmit tan fred com el del Registre Civil s’ha incrementat la burocràcia, s’ha centralitzat, s’han retallat drets i espero viure per veure si Déu vol, el primer vidu-viuda d’una parella estable que arribi a cobrar, que teòricament no serà fins d’aquí cinc anys. I els que es morin abans?   

Ferran Sánchez Agustí, Encarregat de Registre Civil de Sallent