Des de L’Associació Catalana en pro de la Justícia ens oposem al avantprojecte per ser una proposta de centralització provincial dels jutjats que comporta també l’eliminació de la justícia de pau i dels jutjats de primera instància i instrucció. Una proposta d’aquesta mena només pot ser feta des del desconeixement del que és la Justícia de Pau i el paper que juga en la proximitat de la justícia. Nosaltres hem reclamat moltes vegades i tornem a fer-ho al Departament de Justícia, que cal que Catalunya desenvolupi les competències de Justícia de Pau i de Proximitat de l’article 108 de L’Estatut d’Autonomia adaptant-les a les necessitats actuals, per tal de dibuixar un primer grau de justícia que pugui assumir en les poblacions de més habitants unes majors competències jurisdiccionals, que alleugeraria als Jutjats de Primera instància i d’Instrucció de part de la feina i l’aproparia més als ciutadans.
No cal dir que la concentració dels jutjats dels partits en la capital provincial és una gran atzagaiada, que topa contra els principis de proximitat i immediació, i contra el sentit més comú. Crearia grans disfuncions de cost, obligant als ciutadans, a fer quilòmetres per comparèixer als jutjats, als judicis o qualsevol acte de tràmit com notificacions o designes d’advocats i procuradors. Seria a més un acte discriminatori ja que suposaria apartar un servei al ciutadà del territori, quan la nostra societat ha avançat en apropar els serveis fent que es prestin repartits territorialment.
A banda d’això reivindiquem, tal com estableix el nostre Estatut, el dret del nostre país de determinar la organització dels jutjats en partits judicials. El nostre Estatut es basa en un principi de distribució territorial descentralitzada dels serveis, establint les vegueries com un mitjà d’apropament per a contribuir a un re equilibri territorial que la reforma proposada malmetria.
També volem remarcar que aquesta reforma representaria un gran malbaratament de recursos públics en deixar inservibles la gran quantitat d’edificis que ha fet la Generalitat en els darrers anys per dignificar els edificis judicials dels diversos partits. Això no seria mai justificable i menys en un moment de crisi econòmica, en que s’ha d’exigir més que mai a l’administració l’aprofitament i màxim rendiment dels recursos públics invertits.
