Butlletí núm. 94

Butlletí núm. 94

EDITORIAL

XXVè ANIVERSARI

Es compleixen vint-i-cinc anys de la nostra Associació. Segurament, aquesta fita importantíssima que entre tots s’ha aconseguit, i que no molts en poden presumir, no hauria estat possible sense la feina responsable, entusiasta, honrada i sobretot compromesa d’aquells jutges que durant aquests 25 anys han tingut la responsabilitat de dur endavant aquesta Associació.

Però el record més entranyable és per aquells que, lluny de responsabilitats de govern, sempre, sempre, sempre són allà i sempre per sumar. Algunes d’aquestes persones, avui ja no es troben entre nosaltres, però estic segur que allà on es trobin, avui també ho celebren. Tenir-les en el record sempre ens ajudarà.

Per tant, avui, vint-i-cinc anys desprès, el reconeixement cap aquells que han contribuït d’una o altre manera a mantenir el timó de l’Associació, és sincer. I dir-vos, que per aquells que avui ens toca ser-hi, la responsabilitat i el bagatge aconseguit és un dels arguments més importants que ens anima a continuar amb la defensa dels interessos dels jutges de pau de Catalunya, la reivindicació del seu reconeixement i de la convicció de que la justícia de pau es molt necessària i pot aportar molt a la nostra societat.

Destacar també la persona d’en Joan Leon, no només per ésser el primer jutge de pau que més alta responsabilitat aconseguí quan l’any 1987 fou anomenat president de la nostra entitat i la presidí fins l’any 2002, sinó també per la feina feta segurament gens agradable i poc reconeguda en els inicis de la nostra entitat, però que donà lloc a aconseguir una Associació que avui encara dura.

M’agradaria també tenir un record per els fundadors hi agrair-los el temps que varen dedicar a donar a conèixer aquesta Associació que es la pionera a l’Estat i la més nombrosa i influent.

Però en aquesta entitat no només hi ha passat, hi ha present i molt de futur. Les persones que avui tenim la responsabilitat de dur endavant el projecte d’una nova justícia de pau, encara que immersos dins de temps de dificultats que segurament no s’han produït en aquets passats anys, estem animats i encoratjats a dur endavant el compromís que ens lliga a la societat catalana.

Una Associació forta i amb una profunda vocació de servei cap els altres, és l’única manera d’aconseguir fites que ajudin a superar les dificultats actuals.

Vint-i-cinc  anys no és gens fàcil aconseguir-ho.  Si hi volem seguir, haurem de tenir ben present aquesta etapa, adaptar-nos als nous temps, i fer feina, feina, feina i més feina. Aquesta serà l’única manera de treure’n profit i seguir aconseguint per l’Associació Catalana en pro de la Justícia i per a la figura del jutge de pau el recolzament majoritari dels nostres conciutadans.

La feina no ens fa por, els reptes tampoc !!!

Butlletí Núm. 93

Butlletí Núm. 93

EDITORIAL

 Fa un moment he rebut una trucada del meu fill, que fa pocs mesos que ha sigut pare.
-Mare, la feina està molt malament ¡¡¡ – , m’ha dit.

I és cert, què voleu que us digui. És una realitat que hem d’afrontar tots plegats, que les coses, durant unes quantes generacions, per molts, no tornaran a ser com abans.

Els que ja tenim uns anys, els que vam viure la postguerra, vam aprendre a viure amb poc, a valorar d’una altra manera allò que teníem. És evident que no hi volem tornar, però molts ens en vam sortir i ens vam adaptar al que hi havia. No voldríem veure mai més cap guerra enlloc del món. Desafortunadament, això no és a les nostres mans; és en mans d’uns desconeguts a qui no importem gaire.

Malauradament, el sistema ens ha imbuït de la necessitat de consumir, de reparcel•lar-nos com a col.lectius per ser més consumidors, d’ensenyar-nos a exigir sempre els nostres drets i molt poques vegades els nostres deures, a no respectar la llibertat dels altres, a perdre les bones maneres i a premiar la mala educació, a no incentivar la bona convivència entre generacions, a utilitzar els mitjans de comunicació –que paguem entre tots- no per fer pedagogia sinó que l’hem fet servir moltes vegades per la crítica fàcil, sense arguments, i duta fins extrems de burla social. I així distreure’ns de les veritables pautes de fer una societat millor per a tothom. Això no els interessa ¡ ¡

Tot això i moltes més coses ens han dut on som, al lloc des d’on els joves i no tan joves albiren el futur fosc i gens engrescador que els espera.

Aquest resum abreujat que he exposat, té quelcom a veure amb els Jutges de Pau? Doncs, mireu, crec que sí, que tenim una bona oportunitat d’ajudar a la nostra societat més propera des dels nostres llocs en els Jutjats.

Darrerament m’ha arribat un bon reguitzell de consultes, quasi totes elles relacionades amb dificultats de convivència, que arran de la situació que estem vivint van sorgint de manera creixent.

Ja sabem que nosaltres no tenim competències en segons quines situacions, però quan és a tall de consulta i ens demanen consell, resulta evident que podem ser un bon suport emocional i els receptors de les confidències dels nostres consultants, que molt sovint es veuen desbordats pels problemes.

Hem d’intentar apaivagar el malestar i donar ànims. Cadascun de nosaltres ens hem d’adaptar a la realitat que ve –o que ja és aquí. I així, amb esforç i bona cara, ens en podrem sortir tots plegats. Sortosament, ja hi ha molta gent que s’esforça per tirar del carro.

Jo diria que aquesta és una de les més importants funcions dels JUTGES DE PAU: ajudar abans de que les coses es compliquin i la convivència es deteriori per les dificultats del viure diari.

Magda Bes

Butlletins 91-92

Butlletins 91-92

EDITORIAL

Els Jutges/gesses de Pau, un col•lectiu per tenir en compte, i ara encara més
 
Malauradament, des de fa uns anys no es parla massa, per no dir gaire bé gens, de la funció que aquest col•lectiu fa envers els ciutadans dels seus respectius pobles.
 
No em refereixo al que cadascun de nosaltres pot donar a conèixer en el seu àmbit, amb els mitjans de que disposem, sinó que vull referir-me a allò que l’administració a la que pertanyem, Justícia, dóna ja per fet: que complim amb la nostra feina i amb això ja no cal donar-li més importància ni reconeixement.
 
Com alguns ja deveu saber, jo només porto cinc anys com a Jutgessa; ben segur que tinc encara molt per aprendre, però crec que tinc el deure de deixar explicada la  reflexió que em faig,  de la meva minsa experiència, per encetar un debat que caldria que entre tots valoréssim, aportant-hi el nostre parer.
 
És evident que els que ens presentem per fer aquesta feina altruista ho fem perquè tenim un tarannà concret; també, tal vegada, perquè ens fa sentir importants; perquè ens ho demanen i no sabem dir que no; perquè amb això ens distraiem; perquè creiem en la necessitat de ser útils als altres. Crec que hi deuen haver tantes raons com jutges de pau, ben segur que totes són acceptables, sempre que després la feina es faci ben feta.
 
Tanmateix, quan es produeix alguna vacant, molt sovint s’ha d’anar a demanar a algú que es presenti, ja que quasi bé ningú ho vol ser . El perquè és ben senzill: s’ha perdut en gran part la dignificació i el reconeixement dels jutges i jutgesses de pau. I tots sabem que no ens presentem per interès econòmic: alguns, moltes vegades, encara hi hem d’afegir diners.

 Som una justícia de base, gratuïta, som llecs i per tant la nostra aportació és molt minsa quant a coneixements superiors… però hi és. Multiplicada pels 898 jutjats de pau que hi ha a Catalunya, està clar que es  força feina la que fem entre tots. Feina que l’Administració pot oferir als ciutadans amb costos molt moderats. Ja ho sabem quan acceptem el càrrec.
 
Fa uns mesos es va demanar a l’Administració de Justícia,  posar al dia els acords entre Ajuntaments i Justícia, per que quedés clar quines eren les obligacions i l’autoritat de cada estament envers l’altre, sabent que tots dos, independentment, ens devem a la ciutadania, que en definitiva és a qui donem servei.
 
De moment no hem tingut cap resposta, ni sabem quan la tindrem, tot i la gran importància que té aclarir aquesta deteriorada situació, que porta a treballar en molts casos en condicions deplorables, tant pel tracte personal com per les condicions logístiques, moltes vegades insuficients per fer una feina digna.
 
Per cobrir les vacants que es produeixen, és evident que el sistema actual no és l’adequat. ¿Com pot valorar el ple de l’Ajuntament corresponent les capacitats de la persona elegida si d’immediat passarà a dependre del Departament de Justícia, que és de qui rebrà les pautes per fer la feina, segons les lleis de les que depenem?
 
¿No seria més coherent que el Departament de Justícia valorés les capacitats dels candidats empadronats a la vila que aspiren a ocupar el càrrec?
 
Aquests 898 jutges i jutgesses i els seus corresponents substituts, la majoria gent de mes edat,  que no dubten de fer la seva feina pel sol fet de saber-ne útils, o per allò que cadascun pugui sentir, ben segur que són un bon recurs en aquests moments difícils, com ho és molta gent gran, que amb la seva experiència i el seu suport ajuden a les generacions que ens han de seguir.

La majoria de jutges i jutgesses de pau, pertanyem el col•lectiu de gent gran, que els mitjans de comunicació, normalment valoren tan poc. Caldria dir, que si hi pensen, tots amb una mica de sort volem arribar-hi aquesta etapa.
Ens fem grans des de que naixem. Se útils als demes , no te edat.
 
Cal dignificar i donar a conèixer la tasca dels jutges i jutgesses de pau. Ben segur que això ajudaria a que persones que estan disposades a ser-ho, es presentessin,  les esperonaria a  formant-se i preparar-se per fer-ho el millor possible. Es podrien aprofitar així els molts anys de capacitat que, en general, ens queden quan ens jubilem. Això també farà que el ciutadà sàpiga en què el podem ajudar, que, en definitiva, és pel que ens presentem al càrrec.
 
Tot i que se’ns dóna formació, aquesta és insuficient i, per a molts, inaccessible. Aquest tema mereixeria una editorial en exclusiva; avui només vull deixar-ho palès. Sobretot,  si ens volen fer assolir noves tasques i que aquestes es facin bé.
 
En aquests temps difícils que estem vivint i que, de ben segur, han de durar alguns anys més, la tasca dels Jutges de Pau, gratuïta, cal tenir-la en compte.

L’Administració de Justícia de la que depenem, hauria de pensar, sense més demores, com reconduir aquest col•lectiu, abans que els valors que varen ser la base del seu servei segueixi deteriorant-se per falta de diàleg.
 
Magda Bes
Jutgessa de Pau de Vallgorguina
 

Butlletí núms. 89-90

Butlletí núms. 89-90

L’actual composició de la Junta Directiva es la següent :


President: Francesc Xavier Ten i Figueras, Jutge de Calella.
Vicepresident 1r: Joaquim Gibert i Rovira, Jutge de  Sant Hilari Sacalm.
Vicepresident 2n: Esteve Matas i Llopart, Jutge de Tordera.
Secretaria General: Magda Bes i Esmel, Jutgessa de Vallgorguina.
Tresorer: Antoni Gilart i Narcís, Jutge d’Alpìcat.
Vocal 1r: Xavier Vila i Puig, ex-jutge de El Figaró.
Vocal 2n: Josep Sardà i Roqueta, Jutge de Tona.
Vocal 3r: José Fernando Rico Castaño, Jutge de l’Aldea.
Vocal 4t: Margarida Pané i Salas, Jutgessa de Tàrrega.


El president va donar per acabada l’Assemblea a dos quarts de dues de la tarda. Enguany l’Assemblea ha estat un bon vehicle per adaptar l’Associació als canvis que van succeint d’una manera participativa, amb l’aprovació de tots els presents.


 

Butlletí núm. 88

Butlletí núm. 88

Sé que la solució és complexa i passa per molts paràmetres difícils de valorar,  tant per organització de la feina com per les despeses que s’han poden derivar; però jo demanaria:
¿Per què no se’ns dóna molta mes formació, una formació propera per  tot el territori. ?
¿Per què  el Departament de Justícia no dóna suport  oficial i mediàtic a la nostre tasca per tal que els ciutadans sàpiguen els serveis que, gratuïtament,  poden trobar en el Jutjats de Pau?
¿Per què l’ambigüitat de la mediació i la conciliació ?
¿Per què no es fan  reunions per zones, on els Alcaldes i el Jutges de Pau titulars,  amb la presencia de responsables del departament de Justícia , actualitzin i acotin la convivència entre Jutjat i Consistori, drets i obligacions de cadascun.  On quedi clar que el Jutjat és independent  de l’Ajuntament i que  la col•laboració  de les dues administracions  es basa  en treballar per al ciutadà.
¿ Per què l’elecció del Jutge de Pau no la fa el Departament de Justícia -i no el Ple de l’Ajuntament-, si desprès passa a ser depenent de l’esmentat Departament de Justícia ?
¿ Per què no es valoren abans del nomenament  les aptituds dels candidats per la tasca que els hi correspondrà?


¿Per què no es dignifiquen la imatge  i els valors dels Jutges i Jutgesses de Pau? Potser això seria un incentiu per que es presentessin més candidats al càrrec.
Podria seguir, però crec que molts de vosaltres també podeu i teniu molt a dir, estigueu o no d’acord amb mi. La diversitat d’opinions ens enriqueix a tots.
La força que ens dona l’Associació ens pot ajudar per que entre tots trobem la millor manera de fer la nostra feina i, sobretot, que l’Administració de Justícia ens valori  i escolti  les nostres argumentacions, sorgides de l’experiència que entre tots s’han  anat acumulant.
Tot i el meu desacord  anteriorment exposat, he de dir-vos que em sento molt  bé fent de Jutgessa de Pau del meu poble, i que m’he ofert per renovar el càrrec; penso que encara puc oferir el meu temps i minsos coneixements a una causa en la que hi crec: solucionar els problemes de  convivència amb el diàleg i, sobretot, amb la PAU.


Magda Bes
Jutgessa de Pau de Vallgorguina

Butlletí núm. 87

Butlletí núm. 87

Estarem al costat del Departament de Justícia i el Govern de Catalunya no només per trobar vies per a l’assumpció de les competències estatutàries, si no d’anar més enllà en un horitzó que hauria de ser com a mínim la situació establerta en l’Estatut de 1932 que va fixar una clara assumpció per part de l’Estat, que la personalitat Nacional de Catalunya i la consegüent necessitat d’unes competències àmplies del Govern de la Generalitat per intervenir en l’organització de la justícia: nomenament de jutges, mitjans materials i humans,  i organització del nivell bàsic d’aquesta, en l’àmbit del que avui en diem de justícia de pau i de proximitat que llavors s’anomenava justícia municipal.


 


Donarem el nostre suport per a assolir veritables competències, no simples transferències de gestió sense capacitat de decidir, cosa que crea un sistema de frustració, impotència i assumir la càrrega dels problemes sense possibilitat de donar-hi solucions.


 


El Departament ens tindrà sempre al costat per defensar un veritable autogovern, que és una necessitat per a poder respondre als problemes del nostre poble.


 


Els Jutges de Pau, són com ningú, al costat dels problemes més immediats, ja que per la nostra abstracció no professional ni funcionarial, assumim tasques importants en la justícia des del poble. Al costat del jurat popular, la justícia de pau és l’altre punt de participació ciutadana directa en la justícia.


 


La sentència del Tribunal Constitucional no ha afectat l’article 108 de l’estatut que es referia al nostre àmbit. De fet no ho ha fet per no atribuir una competència gaire àmplia al nostre govern. Aquesta és la realitat.  De fet queda suspesa la referència al Consell de Justícia de Catalunya. Esperem que es trobi una manera dins de la Llei, que quedi salvat aquest òrgan amb les funcions que l’Estatut va preveure.


 


En quedar la resta vigent, demanem que la Generalitat insti els traspassos corresponents en base a aquest article i el 109 subrogatori pel qual  es pugui desplegar en el sentit màxim la competència en relació al pagament de les indemnitzacions i les agrupacions de secretaries. De tota manera, i en relació a   l’apartat 2 que es refereix a  la implantació del sistema de justícia de proximitat, demanem que es replantegi la possibilitat d’instar una norma legislativa i de traspàs de competències que permeti establir un sistema coherent amb les necessitats del nostre país, que exigeix bastir-lo sobre uns paràmetres  adients, per establir un sistema eficient i al servei del nostre poble,  nivell del bloc de justícia més propera, que és format per  la justícia de pau i l’anomenada justícia de proximitat.


 


Demanem que es plantegi un sistema de justícia de pau i proximitat que tingui en compte la participació de ciutadans i / o professionals d’acord amb els diversos nivells de complexitat dels jutjats de les diverses poblacions, en funció del nombre diferent d’habitants.


 


Hem d’aprofitar l’assumpció de noves competències per millorar el sistema de retribució d’indemnitzatòria, superant vells i absurds problemes fiscals i anar més enllà per a millorar un sistema que ara de ben segur podem dir que no està pensat per la nostra societat ni pel moment actual. Vull dir com a acte de justícia, que les mancances del sistema en bona part són suplertes per la dedicació dels Jutges de Pau que representa aquesta Associació, amb la seva entrega voluntària i desinteressada, si tenim en compte la compensació minsa que comporta.