Notícies

EDITORIAL

LLICENCIES DE SEPULTURA
Freqüentment ens arriben consultes sobre qui ha de firmar les llicencies de sepultura en caps de setmana i dies festius.
Els jutges de pau no podem estar lligats tots els caps de setmana ni els festius per si s’ha de complimentar una llicencia de sepultura. Tampoc es poden lliurar llicencies signades en blanc a les empreses de serveis funeraris.

La resposta doncs la trobem reflectida al títol III, capítol I, article 42.5 del Reglament !/2005 dels aspectes accessoris de les actuacions judicials aprovat pel Ple del Consell General del Poder Judicial de 15 de setembre de 2005, modificat per acord del mateix Ple de 28 de novembre de 2007 :
Article Únic :
Es modifica l’apartat 5è del article 42 del Reglament 1/2005, de 15 de setembre dels aspectes accessoris de les actuacions judicials, que passarà a tenir la següent redacció :

5. El jutge que ocupi en cada circumscripció el servei de guàrdia coneixerà també, en idèntica comesa de substitució, de les actuacions urgents i inajornables que se suscitin en l’àmbit  de l’Oficina del Registre Civil així con de les atribuïdes als jutges Degans en l’article 70 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil; singularment, s’ocuparà de les  que corresponent als òrgans de la jurisdicció contenciós administrativa , siguin instades en dies i hores inhàbils i exigeixin una intervenció judicial immediata en supòsits de:

a. Autorització d’entrades en domicilis i llocs l’accés dels quals requereixi el consentiment del seu titular conforme al previst en l’article 8.6, paràgrafs primer i tercer de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós -Administrativa.

b. Mesures sanitàries urgents i necessàries per a protegir la salut pública conforme a l’article 8.6 paràgraf   segon de la Llei 29/1998, de 13 de juliol.

c. Adopció de mesures cautelars previstes en l’article 135 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós -Administrativa en relació amb actuacions de l’Administració en matèria d’estrangeria, asil polític i condició de refugiat que impliquin expulsió, devolució o tornada. Emplenada la seva intervenció el jutge de guàrdia remetrà lo actuat a l’òrgan judicial competent per a celebració de compareixença i ulterior resolució de l’incident.

En tot cas, qui insti la intervenció del jutge de guàrdia en els supòsits previstos en aquest apartat haurà de justificar degudament la seva necessitat per resultar inajornable i no haver estat possible cursar la sol•licitud a l’òrgan naturalment competent en dies i hores hàbils.

Deurà igualment aportar quanta informació sigui rellevant o li sigui requerida sobre procediments en tràmit que tinguin connexió amb l’objecte d’aquesta sol•licitud.

EDITORIAL

XXVè ANIVERSARI

Es compleixen vint-i-cinc anys de la nostra Associació. Segurament, aquesta fita importantíssima que entre tots s’ha aconseguit, i que no molts en poden presumir, no hauria estat possible sense la feina responsable, entusiasta, honrada i sobretot compromesa d’aquells jutges que durant aquests 25 anys han tingut la responsabilitat de dur endavant aquesta Associació.

Però el record més entranyable és per aquells que, lluny de responsabilitats de govern, sempre, sempre, sempre són allà i sempre per sumar. Algunes d’aquestes persones, avui ja no es troben entre nosaltres, però estic segur que allà on es trobin, avui també ho celebren. Tenir-les en el record sempre ens ajudarà.

Per tant, avui, vint-i-cinc anys desprès, el reconeixement cap aquells que han contribuït d’una o altre manera a mantenir el timó de l’Associació, és sincer. I dir-vos, que per aquells que avui ens toca ser-hi, la responsabilitat i el bagatge aconseguit és un dels arguments més importants que ens anima a continuar amb la defensa dels interessos dels jutges de pau de Catalunya, la reivindicació del seu reconeixement i de la convicció de que la justícia de pau es molt necessària i pot aportar molt a la nostra societat.

Destacar també la persona d’en Joan Leon, no només per ésser el primer jutge de pau que més alta responsabilitat aconseguí quan l’any 1987 fou anomenat president de la nostra entitat i la presidí fins l’any 2002, sinó també per la feina feta segurament gens agradable i poc reconeguda en els inicis de la nostra entitat, però que donà lloc a aconseguir una Associació que avui encara dura.

M’agradaria també tenir un record per els fundadors hi agrair-los el temps que varen dedicar a donar a conèixer aquesta Associació que es la pionera a l’Estat i la més nombrosa i influent.

Però en aquesta entitat no només hi ha passat, hi ha present i molt de futur. Les persones que avui tenim la responsabilitat de dur endavant el projecte d’una nova justícia de pau, encara que immersos dins de temps de dificultats que segurament no s’han produït en aquets passats anys, estem animats i encoratjats a dur endavant el compromís que ens lliga a la societat catalana.

Una Associació forta i amb una profunda vocació de servei cap els altres, és l’única manera d’aconseguir fites que ajudin a superar les dificultats actuals.

Vint-i-cinc  anys no és gens fàcil aconseguir-ho.  Si hi volem seguir, haurem de tenir ben present aquesta etapa, adaptar-nos als nous temps, i fer feina, feina, feina i més feina. Aquesta serà l’única manera de treure’n profit i seguir aconseguint per l’Associació Catalana en pro de la Justícia i per a la figura del jutge de pau el recolzament majoritari dels nostres conciutadans.

La feina no ens fa por, els reptes tampoc !!!

EDITORIAL

 Fa un moment he rebut una trucada del meu fill, que fa pocs mesos que ha sigut pare.
-Mare, la feina està molt malament ¡¡¡ – , m’ha dit.
     I és cert, què voleu que us digui. És una realitat que hem d’afrontar tots plegats, que les coses, durant unes quantes generacions, per molts, no tornaran a ser com abans.
     Els que ja tenim uns anys, els que vam viure la postguerra, vam aprendre a viure amb poc, a valorar d’una altra manera allò que teníem. És evident que no hi volem tornar, però molts ens en vam sortir i ens vam adaptar al que hi havia. No voldríem veure mai més cap guerra enlloc del món. Desafortunadament, això no és a les nostres mans; és en mans d’uns desconeguts a qui no importem gaire.
     Malauradament, el sistema ens ha imbuït de la necessitat de consumir, de reparcel•lar-nos com a col.lectius per ser més consumidors, d’ensenyar-nos a exigir sempre els nostres drets i molt poques vegades els nostres deures, a no respectar la llibertat dels altres, a perdre les bones maneres i a premiar la mala educació, a no incentivar la bona convivència entre generacions, a utilitzar els mitjans de comunicació –que paguem entre tots- no per fer pedagogia sinó que l’hem fet servir moltes vegades per la crítica fàcil, sense arguments, i duta fins extrems de burla social. I així distreure’ns de les veritables pautes de fer una societat millor per a tothom. Això no els interessa ¡ ¡
     Tot això i moltes més coses ens han dut on som, al lloc des d’on els joves i no tan joves albiren el futur fosc i gens engrescador que els espera.
    Aquest resum abreujat que he exposat, té quelcom a veure amb els Jutges de Pau? Doncs, mireu, crec que sí, que tenim una bona oportunitat d’ajudar a la nostra societat més propera des dels nostres llocs en els Jutjats.
     Darrerament m’ha arribat un bon reguitzell de consultes, quasi totes elles relacionades amb dificultats de convivència, que arran de la situació que estem vivint van sorgint de manera creixent.
     Ja sabem que nosaltres no tenim competències en segons quines situacions, però quan és a tall de consulta i ens demanen consell, resulta evident que podem ser un bon suport emocional i els receptors de les confidències dels nostres consultants, que molt sovint es veuen desbordats pels problemes.
     Hem d’intentar apaivagar el malestar i donar ànims. Cadascun de nosaltres ens hem d’adaptar a la realitat que ve –o que ja és aquí. I així, amb esforç i bona cara, ens en podrem sortir tots plegats. Sortosament, ja hi ha molta gent que s’esforça per tirar del carro.
     Jo diria que aquesta és una de les més importants funcions dels JUTGES DE PAU: ajudar abans de que les coses es compliquin i la convivència es deteriori per les dificultats del viure diari.

Magda Bes