BUTLLETÍ NUM. 114

BUTLLETÍ NUM. 114

Trobada a Cambrils. Dia de la justícia de pau

El passat 30 d’octubre es va celebrar el DIA DE LA JUSTÍCIA DE PAU CATALUNYA a Cambrils. Hi van participar personalitats del món polític, jurídic i judicial.

Va ser una experiència personal i professional molt màgica.
A part d’una organització excel•lent i un entorn inoblidable vaig poder gaudir de la companyia de jutges i jutgesses afins a mi, amb les mateixes inquietuds, pors i satisfaccions. Al final tots tenim una fita comú; ajudar al poble, un poble que ens estimem i que volem contribuir a que cada dia sigui una miqueta mes humà, amigable i alegre.

Personalment volia fer una menció especia a la jutgessa de pau de Sitges, Mª Dolors Burgués, una “noia” enormement compromesa amb el càrrec, amb ganes, moltes ganes d’aprendre i d’ajudar. Simpàtica, decidida, amb empenta i il•lusió, vam quedar que continuaríem en contacte per seguir avançant juntes i aprendre mútuament.

Com la Dolors, fa 7 mesos que soc Jutgessa de pau de Calaf, i aquestes trobades em van molt bé per compartir experiències i aprendre de situacions viscudes d’altres companys, de reptes superats, de frustracions a vegades i de moltes alegries, clar que sí!

Les bodes són sempre sinònim d’alegria!! I tenim l’honor de poder
participar… Això no té preu!

Aprofito igualment, com a bona calafina, per enaltir el poble de Calaf, i seria un autèntic plaer que properament es pogués celebrar una trobada de jutges/ses en aquesta localitat, ja que, per això som el que som, perquè ens estimem el poble que ens ha vist néixer i/o créixer com a essers humans compromesos.

Anna Maria Bellot
Jutgessa de Pau de Calaf

MOR CLAUDI PERARNAU COMAS

MOR CLAUDI PERARNAU COMAS

El que fou secretari General de l’Associació, Claudi Perarnau Comas ha traspassat el 22 de novembre.


Treballador incansable, jutge de pau de Rellinars durant dotze anys i reporter i muntador dels vídeos de les diferents trobades, ha traspassat desprès d’una rapida malaltia.

El 22 d’octubre de 2011 l’hi fou concedida la Gran Creu de la Justícia de Pau per la seva col•laboració decisiva amb aquesta entitat i per la pràctica d’actes rellevants en defensa de la justícia de pau.

Descansi en pau

EL GOVERN APROVA UN DECRET LLEI PER REFORÇAR ELS DRETS I L’AUTONOMIA DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT

EL GOVERN APROVA UN DECRET LLEI PER REFORÇAR ELS DRETS I L’AUTONOMIA DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT

Les persones amb qualsevol tipus de discapacitat podran demanar al jutge o notari que els nomeni un assistent, una persona que s’encarregarà d’ajudar-les a dur a terme aquells actes que no puguin fer per si mateixes, com ara expressar-se, signar, decidir, comprar o vendre. A partir d’ara, els jutges o notaris hauran de nomenar assistents i no tutors o curadors, figures que la legislació civil ha utilitzat tradicionalment per resoldre situacions com aquestes.

El Decret llei, aprovat avui pel Govern de la Generalitat, adapta la figura de l’assistència als drets de les persones amb discapacitat que recull la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada a Nova York, el 13 de desembre de 2006 per l’Assemblea General de Nacions Unides. Amb aquest Decret llei, Catalunya es converteix en un dels països amb la legislació més ben adaptada i avançada respecte a la Convenció de Nova York. El text de les Nacions Unides implica un canvi de paradigma i estableix un model de discapacitat basat en els drets, la dignitat i l’autonomia de la persona i, especialment, la seva voluntat i preferències.

La Convenció de Nova York també insta els estats a substituir els procediments d’incapacitació per un de respectuós amb les voluntats i les preferències de la persona amb discapacitat: els suports. Aquest mecanisme, que parteix de la idea d’autonomia i autogovern de tothom, permet completar la capacitat d’una persona en un, alguns o tots els àmbits, quan aquesta persona ha de prendre decisions jurídiques.

Ventall ampli de situacions

L’assistència és una mesura de suport prevista en el llibre II del Codi civil català. El Decret llei aprovat avui en detalla i amplia l’abast per tal que pugui adaptar-se a les múltiples situacions a les quals han de fer front persones amb diversos graus de discapacitat.

El suport pot anar des de la interpretació de textos legals per a qui pateix dislèxia, fins a la gestió de qualsevol aspecte de la vida de qui té una discapacitat intel·lectual severa, com ara un malalt avançat d’Alzheimer.

L’assistent és una persona física —de l’entorn familiar o social— o jurídica, com ara una fundació o organització sense afany de lucre. De manera gratuïta i voluntària, l’assistent proporciona el suport concret que la persona amb discapacitat necessita per als actes que no pot fer per si mateixa.

Quan el jutge o notari constitueix una assistència, haurà d’especificar quines són les funcions concretes i els actes en els quals haurà d’intervenir. La intervenció pot consistir en un suport puntual per a un acte concret —com ara ajudar a gestionar un patrimoni— o per a tots els actes de la persona —com ara signar, tramitar els seus ingressos o interactuar amb el banc.

L’assistent sempre ha de tenir present la voluntat i els gustos de la persona. Si aquesta no pot expressar-la, l’assistent l’haurà d’interpretar tal com la persona ho va fer en situacions semblants, o bé consultant el seu cercle de confiança.

Sol·licitar un assistent al jutge o notari ho pot fer la persona interessada, els cònjuges no separats, els descendents, els ascendents o els germans. Qualsevol persona —també serveis socials o sanitaris— podran informar el ministeri fiscal de la necessitat de constituir una assistència per a una persona determinada.

El jutge haurà de revisar d’ofici l’assistència cada tres anys, encara que podrà ampliar aquest termini sense excedir els sis anys. El nomenament d’un assistent per part del jutge o notari s’haurà d’inscriure al Registre civil.

Tuteles i curateles

Les persones que actualment es troben en règim de tutela o curatela o els seus tutors o curadors podran demanar al jutge que, en el termini d’un any de la seva sol·licitud, revisi aquestes situacions per tal d’adaptar-les al règim de l’assistència. Quan no hi hagi cap sol·licitud, el jutge, d’ofici o a instància del ministeri fiscal, haurà de revisar la situació i adaptar-la a l’assistència en un termini màxim de 3 anys.

La tutela ha estat destinada tradicionalment a situacions de discapacitat més severa i permet al tutor o tutora substituir la persona en la presa de decisions. La curatela, en canvi, serveix per complementar la capacitat de les persones que no poden gestionar per si mateixes aspectes concrets de la seva vida.

Adaptació completa del llibre II a la Convenció de Nova York

El text aprovat avui facilitarà als jutges, fiscals i notaris poder seguir aplicant el dret civil de Catalunya, quan entri en vigor, al setembre, la Llei 8/2021 de reforma de la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat, una norma que ha suprimit el procediment d’incapacitació. Aquesta Llei, d’àmbit estatal, únicament s’aplica a Catalunya en la seva vessant processal, és a dir, només pel que fa al procediment pel qual els jutges hauran de resoldre situacions de discapacitat.

El Decret llei de la Generalitat dota de cobertura legal les persones amb discapacitat mentre el Govern, a través de la Comissió de Codificació de Catalunya, enllesteix l’adaptació completa del llibre segon del Codi civil a la Convenció de Nova York.

Un Codi civil viu, adaptat als temps i al servei de les persones

El Codi civil és una norma d’aplicació principal, que converteix el dret civil espanyol en una regulació subsidiària a Catalunya. Aquest Codi és viu i des del Parlament de Catalunya s’actualitza perquè doni resposta legal als reptes i a les necessitats socials d’avui.

El Codi civil de Catalunya reuneix el conjunt de normes jurídiques de dret privat, que regulen totes les actuacions i relacions entre les persones tant físiques com jurídiques, ja siguin personals o patrimonials. Està format per sis llibres:

El llibre primer (2002) estableix l’estructura, el contingut bàsic, la sistemàtica i el procediment de tramitació del Codi;
El llibre segon (2010) està dedicat a la persona i la família;
El llibre tercer (2008) regula les persones jurídiques (com ara les associacions i fundacions);
El llibre quart (2008) regula les successions;
El llibre cinquè (2006) regula els drets reals (com la propietat);
El llibre sisè (2017) regula les obligacions i els contractes (com ara la compravenda).

BUTLLETÍ NÚM. 113

BUTLLETÍ NÚM. 113

Amb raó a l’entrada en vigor de la llei 20/2011 del 21 de juliol del Registre Civil espanyol, aprovada fa una dècada pel govern de José Luis Zapatero, que suprimeix el sistema tradicional de divisió del Registre Civil en seccions (naixements, matrimonis i defuncions, tuteles i representacions legals) creant un registre individual per a cada persona. En conseqüència, el Llibre de Família de l’Estat espanyol en forma de tapa tova i paper que acredita el parentesc entre pares i fills, i entre conjugues, o bé ser pare o mare solter, està condemnat a desaparèixer per ser substituït per un registre individual digital que s’obrirà a cada nadó, a qui s’assignarà un codi personal, i on s’inscriuran de manera cronològica tots els fets relatius a la identitat i l’estat civil, entre més, i que es tancarà amb la inscripció de la defunció.

Al llarg d’aquests més de cent anys han canviat molt les coses i en el moment del any 2005 en què es va aprovar el matrimoni homosexual, el Llibre de Família es va adaptar per poder inscriure les parelles del mateix sexe.
Al registre que es pretén, s’hi inscriurà, progressivament: el naixement, la filiació, el nom i cognoms de la persona (i els possibles canvis que s’hi facin al llarg de la vida), el sexe o canvi de sexe (una dada que pot ser secreta), la nacionalitat i el veïnatge civil, l’emancipació i el benefici de la majoria d’edat, el matrimoni (i la separació, nul•litat o divorci, si és el cas), la modificació judicial de la capacitat de la persona, la tutela, cura i altres representacions legals, els actes relatius a la constitució i règim del patrimoni protegit de les persones amb discapacitat, l’autotutela i els apoderaments preventius, les declaracions d’absència o mort i les defuncions.

En el seu moment, el llibre serà consultable per internet, si bé cada Registre Civil tindrà l’obligació de comptar amb un full o extracte en el que figurin les dades personals de la vida de l’individu.

A favor d’aquest canvi: Reduirà el motiu de discussions de les parelles desprès d’un divorci a vegades donat a que cadascun d’ells vol tenir l’original. Amb el nou format, es podrà accedir a tota informació sense recórrer al Registre Civil. L’encara actual Llibre de Família genera inconvenients en determinades gestions, sobretot internacionals, ja que els ciutadans no acostumen a actualitzar-lo i incorporar els canvis que es produeixen en la família, com són les defuncions o els divorcis.

Arribat el divendres 30 d’abril proppassat entrà en vigor l’esmentada llei 20/2011 del Registre Civil, i en conseqüència en aquesta data es paralitzaren noves entregues, tot anunciat amb bombo i “platillo” per els medis de comunicació premsa escrita i TV. Va durar ben poc, donat a que el dilluns següent, noves instruccions anul•laven aquest procedir, continuant vigent el Llibre de Família, sota els següents conceptes:
“La pròpia LRC2011 preveu en les seves disposicions transitòries les mesures per treballar amb una implantació progressiva del nou model (vid Disposició transitòria quarta) per què mentre no es compti amb els mitjans tecnològics i es generi la capacitat, cal seguir les pautes de la Llei de 1957. En el cas concret del Llibre de Família, la Disposició transitòria quinta, apartat 1er. , diu que la publicitat formal de les dades incorporades als llibres no digitalitzats continuarà regint-se per lo previst en la LRC de 8-06-1957. (…) mentre l’oficina que practiqui la inscripció que doni lloc a l’expedició del Llibre ho faci en els llibres físics tradicionals (manuscrits i de fulls mòbils impresos) mitjançant INFOREG seguint les normes de l’antic model per no comptar amb una nova aplicació anomenada DIGIREG, que vindrà a substituir l’actual INFOREG, tindrà de seguir expedint-lo.

Bé, a l’espera que el Llibre de Família, document centenari “gratuït” que després de celebrar-se el matrimoni o al naixement d’un fill el jutge o un delegat, el lliuren als nuvis o pares i que ha estat present en totes les llars familiars al llarg de tants anys, desaparegui definitivament, o com a mínim, ho faci en format físic, ja que seguirà expedint-se en forma digital. Amb la seva jubilació/defunció, l’actual, està predestinat a convertir-se en una relíquia museística. Qui en tingui un exemplar, el podrà conservar en la calaixera dels records. Però, paciència, encara no ha donat el darrer sospir.

Albert Juanola Boera
Jutge de Pau de Palafrugell