Butlletí núm. 79

Butlletí núm. 79

EDITORIAL

LA TOGA

Des de sempre els jutges de pau han portat toga com a distintiu del seu càrrec en les seves funcions jurisdiccionals en estrats. També protocol·làriament rebien tractament de Senyoria .

Però això era així perquè  s’extrapolava de la Llei Orgànica del Poder Judicial, donat que tenim la consideració d’autoritat judicial i formem  part del Poder Judicial de l’Estat.

La llacuna jurídica que hi havia en el Reglament 2/2005  d’Honors, Tractaments i Protocol en els actes judicials solemnes ha estat reparada amb la modificació feta per acord de 19 de desembre de 2007, pel Ple del Consell General del Poder Judicial.

Així  doncs els jutges de pau no tan sols poden portar toga en estrats  i en els actes judicials solemnes, sinó que tenen el deure de portar-la,  segons es desprèn de la modificació del article 33 del precitat Reglament.

També amb l’adició del article 27.bis  els jutges de pau prestaran jurament o promesa davant del Jutge de Primera Instancia i Instrucció del Partit o Degà amb la formula prevista a l’article 318 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, es a dir, amb la mateixa formula que els jutges de  carrera.

La toga i l’escut judicial investeixen al jutge de pau de les prerrogatives i autoritat inherents al càrrec.  Vestiu-la amb orgull i amb imparcialitat.

La consellera de Justícia visita les noves dependències del Jutjat de Pau de Sant Adrià de Besòs

La consellera de Justícia visita les noves dependències del Jutjat de Pau de Sant Adrià de Besòs

Les noves dependències estan situades al carrer La Barca, número 19, en una zona amb facilitats d’accés i aparcament. El jutjat, de 140 metres quadrats, compta amb diversos espais de treball i una sala de matrimonis amb capacitat per un centenar de persones. L’atenció al públic en el nou emplaçament s’ha iniciat aquesta setmana, un cop finalitzades les tasques de trasllat de la majoria d’expedients i materials des de l’antiga seu.


 


El Jutjat de Pau de Sant Adrià de Besòs, que compta amb una plantilla de sis treballadors, atén una població de 32.734 persones. Pel que fa a l’activitat d’aquest òrgan judicial, l’any passat va realitzar 2.400 actuacions en l’àmbit penal, i 1.715 en l’àmbit civil. La gran majoria d’aquests assumptes van ser exhorts, és a dir, diligències que es van practicar a petició d’uns altres jutjats, seguits a molta distància pels actes de conciliació, gràcies als quals s’arriba a acords entre parts en litigi. Respecte a les actuacions del registre civil, les inscripcions i certificats de naixements i defuncions van ser les actuacions més comunes.


 

ELGOVERN APROVA EL PROJECTE DE LLEI DE MEDIACIÓ

ELGOVERN APROVA EL PROJECTE DE LLEI DE MEDIACIÓ

El nou text  contempla la mediació per a qualsevol tipus de qüestió en matèria de dret privat que pugui ser objecte d’un procés judicial i on s’hagi trencat la comunicació entre les parts. D’aquesta manera, es promou una resolució dialogada i acordada entre les parts que alhora evitarà nous casos als jutjats de Catalunya. Així, s’incorpora la mediació civil com a un nou instrument per resoldre els conflictes sorgits de la convivència ciutadana i social. Els aspectes susceptibles a ser sotmesos a un procés de mediació civil són els següents:


 


·        Els conflictes relacionals sorgits dins de l’àmbit de les associacions i fundacions


 


·        Els conflictes relacionals sorgits en l’àmbit de la propietat horitzontal i de les urbanitzacions; és a dir, conflictes entre veïns d’una mateixa comunitat de propietaris o veïns d’una urbanització


 


·        Les diferències greus en l’àmbit de la convivència ciutadana o social, per evitar litigis davant dels jutjats


 


·        En conflictes derivats d’una diferent interpretació de la realitat deguda a la coexistència de les diverses cultures presents a Catalunya.


 


 


 


 


 


D’altra banda, el projecte de llei  pretén actualitzar i adaptar la legislació de Catalunya  i ampliar els reduïts àmbits d’actuació que es van preveure en la primera de les lleis – que recollia bàsicament qüestions conjugals- . Aquest fet ara esdevé un entrebanc per acollir determinats conflictes del cercle mes proper a les persones, per als quals la mediació s’ha revelat molt útil.


 


Per això, s’incorporen  nous camps d’actuació de la mediació familiar:


 



·        els relatius a la comunicació i a la relació entre progenitors i descendents, avis i nets i altres persones properes a l’àmbit familiar


     ·        situacions de conflicte que puguin sorgir entre la persona adoptada i la seva família biològica o entre els pares biològics i adoptants


 


·        conflictes familiars entre persones de diferent nacionalitats o la mateixa, però diferents a l’espanyola i residents a l’estat espanyol


 


·         les qüestions derivades de la successió d’una persona, inclosos els conflictes entre els possibles hereus/ves


 


·        els aspectes estrictament convivencials en els acolliments de les persones grans i a les possibles controvèrsies que pugui generar l’elecció del seu tutor o el règim de visites de persones incapacitades i les qüestions econòmiques derivades de la tutela


 


·        Els conflictes de relació entre persones sorgits en el si de l’empresa familiar


 

TRADUCTOR AUTOMÀTIC PER ALS JUTJATS DE PAU

TRADUCTOR AUTOMÀTIC PER ALS JUTJATS DE PAU

El traductor automàtic incorpora terminología jurídica i destaca de color vermell les paraules que no té el diccionari.


Per qualsevol dubte sobre l’ùs i funcionament del traductor, podem consultar la pàgina del traductor informàtic de la intranet o posar-nos en contacte amb els tècnics dels serveis lingüístics dels jutjats.