JURISTES PER LA LLENGUA DENUNCIA LA SITUACIÓ DEL CATALÀ EN EL MÓN JUDICIAL

JURISTES PER LA LLENGUA DENUNCIA LA SITUACIÓ DEL CATALÀ EN EL MÓN JUDICIAL

Ponç Feliu, president de l’entitat, va enumerar els principals problemes que fan del català una llengua testimonial en la justícia: la presència de jutges castellanoparlants –pels quals saber català suposa un mèrit i no pas un deure–, la manca de bibliografia jurídica en llengua catalana, l’existència d’un poder judicial «únic i centralitzat» i les inèrcies adquirides pels advocats. Josep Cruanyes, l’advocat de la parella de Badalona que no es va poder casar en català, va revelar que el jutge responsable gaudeix dels beneficis del programa pilot de foment del català en l’àmbit judicial. Els participants també van censurar una jutgessa de Vilafranca del Penedès, que ha ordenat als jutjats de pau de Mediona i Santa Margarida i els Monjos que tradueixin els llibres de registres al castellà. Els membres de l’associació al·leguen «indefensió», per la «falta de sensibilitat» de les instàncies judicials superiors i perquè mai s’ha sancionat cap jutge.


Font: El Punt Diari (28.04.07)


Fotografia: Colita

VOTS PARTICULARS DEL VOCAL DEL C.G.P.J. EXCM. SR. ALFONS LÓPEZ TENA AL PLE DEL CONSELL D’AHIR DIA 25 D’ABRIL

VOTS PARTICULARS DEL VOCAL DEL C.G.P.J. EXCM. SR. ALFONS LÓPEZ TENA AL PLE DEL CONSELL D’AHIR DIA 25 D’ABRIL

Vot Particular que emet el Vocal Alfons López Tena contra l’Acord del Ple que aprova l’Informe al Reial decret pel qual es regula el sistema arbitral del consum i la mediació en el procediment arbitral, punt I- 25º del Ple del CGPJ de 25 d’abril de 2007.


Ja s’està convertint en un costum de l’actual Govern espanyol, tant en els seus Projectes de Llei com en els de Reials decrets, incomplir i ignorar el disposat en la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.


El present Reial decret, de 40 detallats articles, usurpa, amb fal·laç invocació a l’article 149.1, 5 i 6 de la Constitució, les competències catalanes establertes en la Llei Orgànica 6/2006, en els següents articles:


Article 110 . Competències exclusives


1. Corresponen a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències exclusives, de forma íntegra la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la Generalitat l’exercici d’aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies.


2. El dret català, en matèria de les competències exclusives de la Generalitat, és el dret aplicable en el seu territori amb preferència sobre qualsevol altre.


Article 123 . Consum


Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consum, que inclou en tot cas:


a) La defensa dels drets dels consumidors i els usuaris, proclamats per l’art. 28, i l’establiment i l’aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació.


b) La regulació i el foment de les associacions dels consumidors i usuaris i la seva participació en els procediments i assumptes que els afectin.


c) La regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria de consum.


d) La formació i l’educació en el consum.


i) La regulació de la informació en matèria de consumidors i usuaris.


Article 105 . Oficina judicial i institucions i serveis de suport


Correspon a la Generalitat, d’acord amb la Llei Orgànica del Poder Judicial, determinar la creació, el disseny, l’organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials i dels òrgans i serveis de suport als òrgans jurisdiccionals, incloent la regulació de les institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicología.


Article 106 . Justícia gratuïta. Procediments de mediació i conciliació


1. Correspon a la Generalitat la competència per a ordenar els serveis de justícia gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta.


2. La Generalitat pot establir els instruments i procediments de mediació i conciliació en la resolució de conflictes en les matèries de la seva competència.


Article 109 . Clàusula subrogatoria


La Generalitat exerceix, a més de les competències expressament atribuïdes pel present Estatut, totes les funcions i facultats que la Llei Orgànica del Poder Judicial reconeix al Govern de l’Estat en relació amb l’Administració de Justícia a Catalunya.


Article 129 . Dret civil


Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de dret civil, amb l’excepció de les matèries que l’art. 149.1.8ª de la Constitució atribuïx en tot cas a l’Estat. Aquesta competència inclou la determinació del sistema de fonts del dret civil de Catalunya.


Article 130 . Dret processal


Correspon a la Generalitat dictar les normes processals específiques que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya.


La Llei Orgànica 6/2006 va ser publicada en el B.O.E. nº 172, de 20 de juliol de 2006, i va entrar en vigor el 9 d’agost de 2006.


És de tots conegut que les lleis estan per a complir-se, i que aquesta obligació de compliment no exclou al Govern espanyol, el projecte del qual de Reial decret informat és il·legal per incomplir els preceptes orgànics abans transcrits.


Madrid, 25 d’abril de 2007.


Alfons López Tena.


 

LLIBRE DEL VOCAL DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL SR.LOPEZ TENA

LLIBRE DEL VOCAL DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL SR.LOPEZ TENA

Alfons López Tena (Sagunt, 1957)



Llicenciat en Dret per la Universitat de València. Ha estat notari de Tàrrega, Xàtiva i Barcelona, i autor de nombroses publicacions i conferències sobre temes jurídics. Fundador i directiu de la Subcomissió Jovenívola de l’Ateneu Mercantil i de la Falla King Kong i, en la Facultat de Dret de València, de la Junta Democràtica i del Consell de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià. Ha estat fundador i directiu de Fòrum Notarial, la Societat Catalana d’Estudis Jurídics (Institut d’Estudis Catalans) i la Fundació Catalunya Oberta, i president del Centre Comarcal de Cultura de l’Urgell. Membre del Consell Social de la Facultat de Dret de la Universitat Ramon Llull-ESADE, d’Òmnium Cultural, del Grup Hayek, de Barcelona 2020, i del consell assessor d’Acció Cultural del País Valencià. Ha estat president de la Sectorial de Justícia, vicepresident de l’Agrupació d’Esquerra de l’Eixample, i conseller nacional de Convergència Democràtica de Catalunya. Forma part del Comitè Executiu de la International Organisation for Judicial Training, i ha constituït la Comissió de la Veritat per investigar els crims de la dictadura al País Valencià. Nomenat a proposta de CiU pel Congrés dels Diputats, com a jurista de reconegut prestigi, vocal del Consell General del Poder Judicial, on s’integra en les Comissions d’Escola Judicial, Relacions Internacionals, Igualtat de Gènere, i de relacions amb el Ministeri de Justícia i les Comunitats Autònomes.  

ROSA MARIA CANELA PUBLICA UN ALTRE LLIBRE

ROSA MARIA CANELA PUBLICA UN ALTRE LLIBRE

L’editorial Farell (Sant Vicenç de Castellet) ha publicat un llibre de la nostra companya Rosa M. Canela, que aplega el llegendari de la Conca de Barberà. Un total de cent quaranta-un relats sobre personatges populars (El Rector deVallfogona, Sant Jordi, Sant Magí de la Brufaganya, Fra Anselm Turmeda,Fra Marginet, bandolers, monjos de Poblet, nobles, ermitans, etc.);indrets emblemàtics (com el monestir de Poblet, el santuari del Tallat, el santuari de Sant Magí, coves, ermites, esglésies i pobles d’aquesta encisadora comarca), i altres temes com els tresors ocults, bruixes i dimonis, llops, creences populars, encantaments i toponímia.

Cal destacar que en aquest recull hi han col.laborat els jutges de pau de la Conca de Barberà.