Ponç Feliu, president de l’entitat, va enumerar els principals problemes que fan del català una llengua testimonial en la justícia: la presència de jutges castellanoparlants –pels quals saber català suposa un mèrit i no pas un deure–, la manca de bibliografia jurídica en llengua catalana, l’existència d’un poder judicial «únic i centralitzat» i les inèrcies adquirides pels advocats. Josep Cruanyes, l’advocat de la parella de Badalona que no es va poder casar en català, va revelar que el jutge responsable gaudeix dels beneficis del programa pilot de foment del català en l’àmbit judicial. Els participants també van censurar una jutgessa de Vilafranca del Penedès, que ha ordenat als jutjats de pau de Mediona i Santa Margarida i els Monjos que tradueixin els llibres de registres al castellà. Els membres de l’associació al·leguen «indefensió», per la «falta de sensibilitat» de les instàncies judicials superiors i perquè mai s’ha sancionat cap jutge.
Font: El Punt Diari (28.04.07)
Fotografia: Colita
