La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas i Colomer, ha convidat a l’ACPJ a l’acte de commemoració del Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura, que ha tingut lloc avui 14 de juliol a les 12 h, a la sala d’actes del Síndic de Greuges de Catalunya (pg. de Lluís Companys, 7, Barcelona).
Enguany s’ha amb una conferència a càrrec de la Pilar Rebaque i Mas, advocada i represaliada política, que va patir tortures i empresonament a la comissaria de Via Laietana i a la presó de la Trinitat Vella.
Pilar Rebaque té una destacada trajectòria professional en l’àmbit del dret, especialment en dret civil i en la defensa dels drets, i també destaca el seu compromís amb la memòria democràtica, els drets humans i les llibertats civils.
Actualment és membre de la Comissió de Dones Advocades i de la Comissió de Memòria Històrica de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Va ser cofundadora de la Comissió de la Dignitat (2002) i és coordinadora de la campanya per transformar la comissaria de la Policia Nacional de Via Laietana, 43, de Barcelona, en un espai de memòria i respecte dels drets humans.
En representació de l’ACPJ hi han assistit la Il·ltre. Sra. Francesca Terrón Collado, presidenta; l’Il·ltre. Sr. Artur Domingo Barnils, vicepresident primer, i el Sr. Iago de Balanzó Solà, vocal 1r.
El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica va presentar el 13 de juliol al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) la Guia pràctica per a l’audiència de nenes, nens i adolescents en processos judicials de família, un document pioner a l’Estat que estableix, per primera vegada, criteris consensuats entre tots els operadors jurídics sobre com escoltar infants en aquests procediments.
L’acte va ser presidit per l’Honorable conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, i ha comptat amb la participació de l’Excel·lentíssima presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Mercè Caso; l’Il·lustre magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona Xavier Abel, així com representants de la fiscalia, l’advocacia, la psicologia forense i l’Administració de justícia que han participat en l’elaboració del document.
A l’acte hi ha assistit la Presidenta de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia, Il·ltre. Sra. Francesca Terrón Collado.
Com cada any el Consell de l’Advocacia Catalana ha organitzat el “Premi “Valors”. Aquest any l’acte ha tingut lloc el divendres 3 de juliol de 2026 a les 18:00h al Saló d’Actes de l’Il.lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. En representació de l’Associació hi ha assistit el Sr. Vicenç G. Cara Fernández, Secretari General. En el marc d’aquesta celebració el Consell de l’Advocacia Catalana vol potenciar i destacar els valors humans que fan que la societat sigui més justa i solidària. És per això que ha considerat oportú visualitzar i premiar les persones i institucions que han estat i són exemples a seguir per tirar endavant la nostra societat i defensar, alhora, els drets humans i la justícia. Per aquesta raó s’han concedit els Premis “Valors” de l’Advocacia Catalana, que enguany arriba a la seva tretzena edició i que atorguem a diferents persones i entitats: -Premi Valors de l’Advocacia a Maria Assumpció Vilà i Planas per una vida dedicada al voluntariat social i a l’acompanyament dels col·lectius més vulnerables. -Premi Valors de l’Advocacia a Plàcid Garcia-Planas Marcet per la seva trajectòria periodística, exercida amb profund sentit humanista -Premi Valors de l’Advocacia a La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya per la seva trajectòria com a espai de vertebració del tercer sector social de Catalunya i defensa dels drets socials. -Premi Valors a Francesca Albanese, per la seva defensa independent i rigorosa del dret internacional i dels drets humans (assistirà virtualment). -També hi ha hagut un reconeixement al Col·legi d’Advocats Penal Internacional pels seus esforços per promoure el desenvolupament d’una professió i un exercici jurídic independents davant la Cort Penal Internacional. – Finalment, s’ha fet un reconeixement a títol pòstum al Sr. Jean Schmitz, referent internacional de pràctiques restauratives, per la seva profunda humanitat, generositat i noblesa, per haver treballat de forma incansable per demostrar el poder de les pràctiques restauratives com a mètodes de transformació de les relacions humanes, permetent construir i cohesionar comunitats des del diàleg, l’escolta, la responsabilitat i la reconciliació.
El passat dia 20 de juny de 2026 va tenir lloc a Girona el IX CONGRÉS DE JUTGES I JUTGESSES DE PAU , organitzat per l’Associació Catalana en Pro de la Justícia, amb la participació de més de 100 assistents. El Sr. Marc Cerón -Director del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada- va donar la benvinguda als i les participants de l’edició d’enguany.
La Sra. Iolanda Aguilar Juncosa, Secretària per l’Administració de Justícia -en representació de l’Hble. Conseller de Justícia i Qualitat Democràtica- va inaugurar oficialment el Congrés.
Sota el títol “La implementació de les OJM, les funcions dels Jutges i Jutgesses de Pau i l’eficiència de la LO 1/20025. Possibles línies de col·laboració entre Justícia de Pau, Justícia Professional, Advocacia i Procura” es va iniciar la primera ponència. Es va tractar d’un diàleg obert, molt dinàmic i de molt alt nivell entre els ponents:
La Il·lma.Sra.Mònica Buetas, magistrada i presidenta del Tribunal d’Instància De Gavà; l’Il·lm. Sr.Albert Sierra Vicens, advocat, degà del Col·legi de l’Advocacia de Girona i l’Il·lma. Sra. Eva M. Garcia Fernández, procuradora, degana presidenta del Col·legi de Procuradors de Girona. moderar l’Il·ltre. Sr. Vicenç Gabriel Cara Fernández, Jutge de Pau Substitut de Flaçà i Secretari General de l’ACPJ.
El debat va començar en relació a la implementació de la LO 1/2025 en els tribunals professionals. Es va coincidir que els canvis eren necessaris però hi va haver discrepàncies en relació a la temporització, a la forma com s’ha dut a terme i als recursos aportats. Tampoc es veu que la generalització dels MASC com a requisit de procedibilitat hagi actuat a favor de l’eficiència, atès que hi ha processos que es cronifiquen i d’altres, com el monitori, que està desapareixen, malgrat ser àgils.
Es va parlar també de conciliació, mediació i com poder apropar les dues figures, jurídicament molt distants però amb tècniques molt properes, així com de mediació intrajudicial. Quedant clar que els/les jutges/ses de pau no podem fer mediacions formals, es va parlar de la tasca mediadora informal. També es va valorar que a les OJM es tinguin mediadors de referència per donar suport a la Justícia de Pau. Malgrat els/les Jutges/ses de pau no poden homologar acords de mediació extrajudicial, una via per donar-los valor executiu és presentar una conciliació que acabaria amb avinença. Va sorgir la necessitat que hi hagi el màxim d’agrupacions d’OJM possibles.
En relació a l’eficiència, es va posar de manifest la gran diferència entre municipis petits (on el/la jutge/ssa de pau pràcticament no actua) i municipis grans. El moderador va introduir diverses possibilitats en què la Justícia de Pau pot ajudar a la Professional. No es va veure amb bons ulls un increment de la quantia dels judicis verbals perquè hi ha qüestions complexes. La Sra. Buetas sí que va valorar la possibilitat que la Justícia de Pau pogués entendre de processos monitoris i de delictes lleus.
Després de la foto col·lectiva i del reparador cafè-esmorzar, es va reprendre el Congrés amb la ponència de l’Il·lm. Sr. Carles Garcia Roqueta, advocat, responsable del Centre ADR-ICAB (Mediació) i secretari de la Junta de Govern del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, amb el títol: “La Mediació com a aproximació a la conciliació. Una visió eminentment pràctica”. Va moderar l’Il·ltre. Sr. Artur Domingo Barnils, jutge de Pau Titular de Garriguella, historiador i vicepresident primer de l’ACPJ.
El ponent va destacar amb un excel·lent desplegament didàctic conceptes imprescindibles i bàsics com ara la importància del context local, tenint en compte el coneixement de primera mà dels jutges i jutgesses de Pau de la traça històrica, les costums, i la manera de relacionar-se de cada poble, ja que formen part d’aquesta realitat, i que ha de ser tractada de manera absolutament personal i artesanal, lluny de la complexitat dels processos jurídics formals, a la recerca de la recuperació de la convivència, la comprensió mútua i el respecte, mitjançant eines o habilitats tendents a que les parts re-capacitin, reconsiderin les seves posicions, col·laborin i prenguin consciència durant el procés de conciliació. I alhora que les parts es sentin escoltades, compreses i respectades. La conciliació del/la jutge/ssa de pau busca Justícia, no venjança, fent que les parts mirin endavant, cerquin una solució per comprendre i reparar ponts trencats, reconstruint la convivència amb una responsabilitat compartida. Cal canviar el desig de tenir raó per la voluntat de trobar una solució, malgrat que a vegades la Llei marqui pautes que seguides estrictament no facilitin una solució de convivència. La Justícia de Pau no pot substituir la Llei, però sí complementar-la amb humanitat, proximitat i sentit comunitari.
En resum, els/les jutge/ses de pau han passat a ser imprescindibles en el sistema judicial i la societat civil. Un element clau per a una justícia més humana que promou el diàleg, fomenta la responsabilitat compartida, construeix convivència i redueix la conflictivitat social, i és un pont entre la justícia formal i la cultura de mediació. I va acabar la ponència parlant dels reptes actuals: Necessitat de recuperar la manca de reconeixement institucional i funcional que ha provocat la Llei1/2025, la necessitat de dotar de més funcions i compromís i de formació contínua- especialment en mediació i gestió emocional. També va apostar per la recuperació de les competències tant en matrimoni com en Registre Civil.
Tant en la primera part com en la segona part del Congrés alguns assistents van participar en el torn de preguntes remarcant la necessitat d’aquesta referida recuperació del reconeixement de la figura del/la jutge/ssa de pau, atès que en algunes oficines alguns funcionaris semblen un cos aliè a aquestes preocupacions que afecten al nostre col·lectiu.
La Presidenta de l’ACPJ, la Il·ltre. Sra. Francesca Terrón Collado, jutgessa de pau de Salt (Gironès) i l’Il·lm. Sr. Xavier Guitar Cano, delegat del Govern de la Generalitat a Girona, van agrair la nodrida participació de ponents i assistents, animant-los a un proper retrobament amb motiu del Congrés del 2027.
En el context de la Setmana de les Acadèmies de Catalunya, l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya ha programat enguany una sèrie d’activitats, entre les que destaquen una visita guiada a la seva biblioteca centenària i al Palauet Casades, seu de l’Acadèmia, i un acte acadèmic amb tres conferències referents a “La ciutat de Barcelona i el seu Dret: passat, present i futur”.
L’Il·ltre. Sr. Àngel Pous Barceló, vocal 2n de la Junta de l’ACPJ ha assistit a aquests actes en nom de la Presidenta Il·ltre. Sra. Francesca Terrón Collado i, al final de la jornada, ha manifestat al President de l’Acadèmia, Excm. Sr. Francesc Tusquets de Bes, l’agraïment per la invitació i la molt bona impressió per la qualitat dels actes programats.
