Les dues parts es comprometen a cooperar per donar a conèixer les seves funcions i competències entre la ciutadania.
La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, i la presidenta de l’Associació Catalana en pro de la Justícia, Francesca Terrón, han signat aquest matí un conveni de col·laboració amb l’objectiu de millorar l’atenció ciutadana i facilitar l’accés als mecanismes de resolució de conflictes.
Aquest conveni estableix un marc de cooperació entre ambdues institucions per potenciar la comunicació mútua i donar a conèixer de manera coordinada els serveis que ofereixen tant el Síndic de Greuges com els jutges i les jutgesses de pau arreu del territori.
En aquets sentit, el conveni preveu la creació d’un protocol d’actuació que permetrà orientar millor les persones en funció de la naturalesa del seu conflicte. Així, els jutges de pau informaran la ciutadania sobre la possibilitat d’adreçar-se al Síndic de Greuges en casos relacionats amb l’Administració o els serveis públics, mentre que el Síndic derivarà als jutjats de pau els conflictes de caràcter privat sempre que sigui pertinent.
A més, el conveni reforça la difusió de mecanismes alternatius de resolució de conflictes, com la mediació, la conciliació i la justícia restaurativa, amb la voluntat d’oferir solucions més àgils, dialogades i properes a la ciutadania.
Per garantir que aquests objectius es despleguen de manera efectiva, el conveni tindrà una vigència inicial de quatre anys, prorrogable, i preveu la creació d’una comissió de seguiment per garantir-ne el desenvolupament i l’eficàcia.
Amb aquesta iniciativa, el Síndic de Greuges i l’Associació Catalana en Pro de la Justícia reforcen el seu compromís amb la defensa dels drets de la ciutadania i amb la promoció d’una justícia més accessible, propera, eficient i equitativa.
Dia: 14/04/2026 Hora: de 13.00 a 14.30 Format: Presencial Lloc: Departament de Justícia i Qualitat Democràtica
Assistents: Sra. Iolanda Aguilar Juncosa, Secretària per a l’Administració de Justícia Sra. María Pérez Cardenal, Directora General de Gestió d’Infraestructures Sra. Mireia Monedero Ribas, subdirectora general de Suport Judicial i Coordinació Tècnica Sr. Sergi Garcia Lorente, responsable de Programes de Millora. Subdirecció General de Suport Judicial i Coordinació Tècnica. Secretaria per a l’Administració de Justícia. Il·ltre. Sra. Francesca Terrón, Presidenta de l’ACPJ Il·ltre. Sr. Àngel Pous Barceló, Vocal 2n de l’ACPJ Sr. Vicenç Gabriel Cara Fernández. Secretari General de l’ACPJ
Desenvolupament de la reunió: Es tracta d’una reunió de seguiment i de treball.
Comença la Sra. Aguilar indicant que l’any 2025 ha estat dedicat a la implantació dels tribnals d’instància i que, tal com ens va dir, enguany i fins a finalitzar la legislatura s’intensificarà l’esforç per enfortir la justícia de pau i les Oficines de Justícia als Municipis (OJM). Es tracta de donar compliment a l’acord de govern pel qual es va aprovar el Pla de Justícia de Pau i de Proximitat 2025-2028.
Hi ha 4 blocs en què centraran el focus:
Bloc I: Normativa, organització i personal: Es tractarà d’agrupar el màxim d’OJM possibles (des de l’entrada en vigor de la LO 1/2025 no es parla d’agrupació de secretaries sinó d’agrupació d’OJM). Es revisaran els llocs de treball, es dotarà de vehicles per als desplaçaments de terballadores i treballadors. l’Institut d’Estudis Autonòmics ha acabat l’informe sobre fins on es pot arribar des de la Generalitat en la regularització de la Justícia de Pau, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia. Es farà la presentació de l’informe el 20 de maig a les 19h, presivisiblement al Palau Robert. Hi estan convidades i convidats tots/els els/les jutge/sses de pau que hi vulguin assistir. Un cop estudiat a fons l’informe es començarà a treballar en les línies que marqui. S’intentarà recollir en un únic document tota la normativa vigent catalana.
Bloc II: Noves tecnologies. S’hi està treballant per tal que tots els expedients puguin ser electrònics. Queda per veure com podran signar electrònicament jutges i jutgesses de pau. És imprescindible que tant jutges com jutgesses de pau i OJM tinguin i facin servir el correu @xij.gencat.cat, ja que s’ha detectat que n’hi ha que no l’empren. Per al desenvolupament de les TIC s’intentarà que hi hagi equilibri territorial. Si bé per l’expedient n’hi ha prou amb una xarxa senzilla, per les videoconferències cal que totes les OJM tinguin tecnologia 5G. Un altre dels reptes és la sincronització d’agendes entre les OJM i els tribunals d’instància. Les proves pilot que s’han anat realitzant en algunes OJM estan funcionant prou bé.
Bloc III: Espais. S’han d’adequar totes les OJM perquè en moltes no hi ha ni despatx pel/per la jutge/ssa de pau ni espai per poder les videoconferències. S’elaborarà, per a cada tipus d’OJM un disseny de mínims a fi i efecte que els ajuntaments puguin saber què hi ha d’haver en elles.
Bloc IV: Formació i difusió de la figura del/la jutge/ssa de pau: Es fa una valoració del salt qualitatiu i quantitatiu en la formació l’any 2025. Ara cal seguir millorant la qualitat i veure quins cursos han funcionat millor que d’altres. Quant a difusió, encara s’esperarà una mica per no generar expectatives davant la realitat en què es troben les OJM avui i els serveis que estan en condicions d’oferir.
Des de l’Associació se li agraeix la feina feta en formació. Cal seguir formant en mediació i ciberseguretat. Que s’hagi dut a terme en el territori ha estat molt positiu.
Es pregunta sobre la qüestió dels deures inexcusables de caràcter públic en la tasca judicial dels jutges i jutgesses de pau i la resposta és que des del Departament s’ha decidit elevar la consulta al Consejo General del Poder Judicial.
L’Associació s’ofereix per ajudar en relació tot el que s’ha parlat sobre la implementació del Pla Justícia Local. Des de la Generalitat s’agraeix l’oferiment i es diu que es compta amb l’ACPJ.
Avui dia 1 d’abril s’ha enviat per correu postal la convocatòria a l’Assemblea ordinària per al dia 25 d’abril.
A l’espai privat hi ha els següents documents:
001 Convocatòria Assemblea 25 d’Abril de 2026 002 Memòria ACPJ 2025 (inclou la memòria, el tancament de l’exercici econòmic, i el pressupost) 003 Proposta Estatuts per l’Assemblea 004 Proposta Reglament Distincions per Assemblea
Les persones associades que no tinguin accés a l’espai privat poden sol·licitar-lo al correu vcara@acpj.cat
De la comissió de Justícia del Congrés de Diputats pel PSC: Francisco (portaveu) i Mercè Perea. Del Grup de Treball de Legislació de l’ACPJ: Francesca Terrón, Josep Aguilar, Pilar Borrell, Ana Maria Osa, Glòria Mateu i Vicenç Cara.
Dia: 31-03-2026
Format: Telemàtic
Ha estat una reunió molt participativa en què tots/es els/les assistents han pogut dir la seva.
L’ACPJ ha manifestat que hi ha molts temes sobre la taula però que ens volem fixar primer de tot en la recuperació de la competència. No es tracta que la vulguem recuperar perquè ens faci il·lusió vestir bé per anar a fer la cerimònia sinó en benefici de la ciutadania.
Cost per la ciutadania
Col·lapse d’alguns ajuntaments
Matrimonis in articulo mortis
Manca de seguretat en la sessió individualitzada
Matrimonis fraudulents i forçats
Tots aquests punts es desenvolupen en profunditat, per exemple, en relació al matrimoni in artuclo mortis, d’una banda es parla de l’emergènca amb què es fa (si es tarda massa, pot ser tard), i de l’altra, de la càrrega emotiva que té que el faci una persona coneguda.
També es diu que l’inici d’un expedient matrimonial té una espera de mesos per presentar els papers, més mesos per aprovar ho i més mesos per celebrar ho, ja que algunes Oficines Judicials al Municipi i alguns consistoris estan sobrecarregats en aquesta matèria.
S’entén que va ser un error i que es pot corregir mitjançant esmena a una llei o reial decret-llei. Cal posar èmfasi en què no es tracta tant d’una reforma legislativa (que ho és) com en l’esmena d’un error i, si va amb la recuperació de l’entrevista individualitzada, en milloraria la seguretat jurídica.
Si no es pot fer mitjançant aprovació de llei, el reial decret-llei és factible, perquè tots els arguments aportats per l’ACPJ en justifiquen la urgència i necessitat i perquè el Tribunal Constitucional ha estat molt flexible sempre en aquesta qüestió i difícilment el tombaria. Es demana un compromís que si no es fa per una via, es faci per l’altra, abans de l’estiu.
L’ACPJ agraeix que es faciliti l’espai. En municipis grans amb tribunal d’instància de vegades es desconeix la Justícia de Pau, però la realitat és que els jutges i jutgesses de pau sempre estem allí. Els veïns i veïnes, en municipis petits, saben on vivim i ens venen a buscar qualsevol dia a qualsevol hora, per mediacions informals. Molts cops estem evitant desavinences per evitar que vagin als tribunals. Estem treballant amb una feina sotarrada, gratuïta, sense esperar cap reconeixement.
La Justícia de Pau fa temps que veu que se li van traient competències: El 2015 varen ser les faltes i el 2011 el registre civil, ho va perdonar. Es té la sensació, basada en l’evidència de la realitat diària, que s’està començant a prescindir de nosaltres.
Des del PSC es diu que l’ACPJ té tota la raó i admet l’error. Estan d’acord amb el manteniment de la Justícia de Pau i fan una explicació de com va anar l’aprovació de la LO 1/2025, en què el PSC va lluitar juntament amb ERC i Junts per la seva pervivència. S’està intentant arreglar l’error i els consta que el Conseller Espadaler ho ha reclamant en diverses ocasions al Ministre.
Les vies d’esmena de l’error que hi ha l’actualitat des del Legislatiu són esmenes a diverses lleis: La de la funció pública, la de l’accés a al carrera judicial i fiscal i una que ve del Parlament de Catalunya que és la de la imprescribilitat dels delictes d’abusos a menors. És aquesta darrera llei la que té major consens i pot estar aprovada al mes d’abril, i per tant la recuperació dels matrimonis per part de la Justícia de Pau podria ser efectiva abans de l’estiu.
Dit això, expliquen la dificultat de les dinàmiques parlamentàries, en què aprovar una llei per un partit que no està al govern té un cost, perquè li dona al govern un triomf i de vegades per això costa tirar lleis endavant. Per tant, la manifestació a favor d’un assumpte com la Justícia de Pau no vol dir que es recolzin totes les lleis on apareix l’esmena.
En relació a comprometre’s al reial decret-llei, els diputats no poden perquè ells formen part del Legislatiu i el reia decret-llei és competència de l’Executiu. Si que es comprometen a demanar-ho al Ministre.
Es comprometen a ser perseverants per esmenar l’error malgrat la situació política actual, que canvia cada hora. Es consideren uns aliats de la Justícia de Pau perquè troben important apropar la justícia a la gent.
Dia: 30-03-2026 Format telemàtic Assistents; Per part d’ERC: Pilar Vallugera i Dani Vilallaín ( Assessor jurídic) Per part del Grup de Treball de Legislació de l’ACPJ: Josep Aguilar, Pilar Borrell, Glòria Mateu, Ana Maria Osa i Vicenç Cara
Malgrat hi ha diversos temes de què parlar, es va decidir que aquesta reunió tractaria sobre la recuperació de la competència dels matrimonis. Ha estat una reunió en què ha participat tothom.
Des de l’ACPJ es defensa la recuperació d’aquesta competència, no tant perquè la tingui per si la Justícia de Pau, com pel bé que comporta a la ciutadania: – S’ha detectat que hi ha ajuntaments col·lapsats. Hi ha regidors/es que han demanat a jutges/ses de pau que tornin a casar, que ja estan tips. També ajuntaments que estan assenyalant casaments per al cap de sis mesos. -La ciutadania ha de pagar, en molts casos, o bé taxes municipals o bé a la notaria per poder casar-se, parlant en ocasions de quantitats importants. Els casaments davant el/la jutge/ssa de pau, en canvi, son gratuïts. -Hi havia casaments in articulo mortis, que des de la Justícia de pau es feien amb prestesa i amb molta emotivitat perquè ho feia algú del poble, conegut. Fins i tot ara s’ha hagut de dir que no en casos de mort imminent, pequè ja no es pot fer. -S’ha detectat que els matrimonis fraudulents o forçats són més freqüents perquè la pèrdua de l’entrevista individualtizada davant el/la jutge/ssa de pau provoca que sigui un mer tràmit sense la utilitat que tenia.
Es demana per què no s’ha inclòs la competència en un decret-llei o en una esmena legislativa. També es comenta que en municipis petits, la reforma legislativa ha provocat que el/la jutge/ssa de pau hagi quedat sense funcions a la pràctica. Sí que fa de conciliador/a entre el veïnatge de manera informal, però en el dia a dia, les funcions recollides a la llei, sobretot per la pèrdua de competències en matèria de registre i ja abans en matèria penal, fa que no hagi d’anar pràcticament per res a l’Oficina Judicial del Municipi.
S’apunta que ens agradaria que quedi el missatge que nosaltres sempre estem allí, sempre estem ajudant els veïns i veïnes. Molts/es jutges/ses de pau estan pensant que o s’arregla això dels matrimonis o plego. Es veu voluntat política i s’agraeix, però hi ha indignació que ve d’anys enrere per la pèrdua de competències, ja que fa més d’una dècada es van perdre les de l’àmbit penal.
La Sra. Valluguera diu que n’és conscient, que el tema de matrimoni hauria d’estar resolt des de fa més d’un any, ja que tant Junts com ERC estan d’acord i que hi ha una esmena que s’hauria d’aprovar perquè hi ha el suport del PSOE. Intentarà que es resolgui en poc temps, perquè hi ha consens. La idea és que entri com a esmena en alguna llei de les que estan per aprovar. Si no, també es pot fer mitjançant reial decret-llei. Diu que és un cas en què tothom està d’acord però no saben amb quin vehicle s’ha de portar a terme, és una situació molt anòmala. Assumeix la seva part de culpa pel fet de no haver estat capaç de resoldre-ho abans. Es compromet a treballar-ho perquè en el proper cicle de sessions parlamentàries, abans de l’estiu, estigui resolt.
També comenta la Sra. Vallugera que hi va haver una batalla política intensa perquè no desaparegués la Justícia de pau, però que en aquestes negociacions es van oblidar que es deiaven les competències, de tal manera que és una qüestió que s’ha d’esmenar.
Es queda que s’aniran mantenint reunions perquè hi ha molts més temes sobre la taula i des d’ERC els volen estudiar i volen que n’anem parlant.
