El dia 30 de juliol el President del Parlament, Molt Honorable Sr. Josep Rull i Andreu va rebre en audiència a una delegació de la Junta de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia, encapçalada per la seva presidenta, la Il·lustre Sra. Francesca Terrón Collado. També hi van assistir l’Il·ltre. Sr. Artur Domingo (vicepresident pimer), el Sr. Iago de Balanzó (Vocal 1r), l’Il·ltre. Sr. Àngel Pous (vocal 2n), l’Il·ltre. Sr. Josep Aguilar (vocal 4t) i el Sr. Vicenç G. Cara (secretari general).
En l’audiència el M.H. Sr. Rull va agrair la participació de l’ACPJ en els actes de commemoració del mil·lenari de les Assemblees de Pau i Treva i es va interessar per l’Associació i per la Justícia de Pau.
Després d’una distesa conversa es va oferir per ajudar dins els límits de les seves competències en la recuperació de la celebració dels matrimonis civils, així com en una major definició de les competències jurisdiccionals.
L’audiència va acabar amb una explicació magistral del M.H. Sr. Rull sobre la història de l’edifici del Parlament i amb una visita al Saló de Plens.
Dia: 29/07/2026 Hora: de 13.30 a 14.30 Format: Presencial Lloc: Seu del Ministeri de Justícia de Madrid
Assistents: Sr. D. Antonio Manuel Durá Sempere, Director de la Oficina de Implantación del Gabinete de la Secretaría de Estado de Justicia
Sr. D. José Antonio Ruíz de la Hermosa Gutierrez, Subdirector General de Nacionalidad y Estado Civil Sra. Dª. Carmen Casado: Coordinadora Of. Implantación. Sra. Dª. Virginia López: Coordinadora Of. Implantación. Il·ltre. Sra. Francesca Terrón, presidenta de l’ACPJ Sr. Vicenç Gabriel Cara Fernández, secretari General de l’ACPJ
Desenvolupament de la reunió:
La Sra. Terrón presenta l’Associació als membres del Ministerio. Parla de la necessitat d’establir xarxa amb totes les administracions i posar sobre la taula temes d’interès comú. Es tracta, entre altres, del problema de dades i de posta en comú i la seva actualització.
Tot seguit es manté una conversa de treball.
Es parla de la necessitat que les Oficines de menys de 7000 habitants s’agrupin. Cal que ens adonem que les OJM han d’aproximar la justícia al municipi de forma oficial.
Nosaltres érem responsables de les oficines del Registre Civil i després vàrem passar a ser oficines col·laboradores. Amb la Llei 1/2025 hi ha el tema dels matrimonis civils que volem recuperar. En relació a la celebració del matrimoni, no acaben de veure bé l’eina del Reial Decret-Llei per modificar el Codi Civil. Està incorporat en algunes lleis orgàniques en tràmit i si s’aproven ja quedarà resolt. Hi ha voluntat tant del Ministeri com dels grups parlamentaris.
La pilota, la té, però, el Congrés de Diputats.
El paper dels Jutges de pau ajudava a mitigar el frau en els matrimonis en l’entrevista individualitzada.
Quant a la entrevista individualitzada, quan es fa amb un estranger es porta des del mateix registre civil.
Es parla d’ampliació de competències per ajudar la justícia ordinària i acostar-nos a la ciutadania. Veuen bé, més que per la quantia, que sigui per raó de la matèria. Ens demanen que fem una nova proposta. Conclusions de la trobada: 1.L’atribució de la competència per celebrar matrimonis als jutges de pau només es pot fer per llei, i millor que sigui orgànica, ja que es toquen funcions de membres del poder judicial. Està en diverses lleis pendents d’aprovació i la voluntat política, en general, és que tiri endavant. La competència per restablir-ho està en el Congrés de Diputats. 2. No es veu factible la recuperació de la competència en les entrevistes privades ni cap altra del Registre Civil. 3. Es veu bé que els jutges de pau ampliïn competències, fixant-nos més en la matèria que no pas en la quantia. Ens demanen que anem preparant un llistat de competències concretes que puguem assumir. Es tractaria de començar a tenir-ho preparat per una nova reunió a finals d’any.
La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas i Colomer, ha convidat a l’ACPJ a l’acte de commemoració del Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura, que ha tingut lloc avui 14 de juliol a les 12 h, a la sala d’actes del Síndic de Greuges de Catalunya (pg. de Lluís Companys, 7, Barcelona).
Enguany s’ha amb una conferència a càrrec de la Pilar Rebaque i Mas, advocada i represaliada política, que va patir tortures i empresonament a la comissaria de Via Laietana i a la presó de la Trinitat Vella.
Pilar Rebaque té una destacada trajectòria professional en l’àmbit del dret, especialment en dret civil i en la defensa dels drets, i també destaca el seu compromís amb la memòria democràtica, els drets humans i les llibertats civils.
Actualment és membre de la Comissió de Dones Advocades i de la Comissió de Memòria Històrica de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Va ser cofundadora de la Comissió de la Dignitat (2002) i és coordinadora de la campanya per transformar la comissaria de la Policia Nacional de Via Laietana, 43, de Barcelona, en un espai de memòria i respecte dels drets humans.
En representació de l’ACPJ hi han assistit la Il·ltre. Sra. Francesca Terrón Collado, presidenta; l’Il·ltre. Sr. Artur Domingo Barnils, vicepresident primer, i el Sr. Iago de Balanzó Solà, vocal 1r.
El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica va presentar el 13 de juliol al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) la Guia pràctica per a l’audiència de nenes, nens i adolescents en processos judicials de família, un document pioner a l’Estat que estableix, per primera vegada, criteris consensuats entre tots els operadors jurídics sobre com escoltar infants en aquests procediments.
L’acte va ser presidit per l’Honorable conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, i ha comptat amb la participació de l’Excel·lentíssima presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Mercè Caso; l’Il·lustre magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona Xavier Abel, així com representants de la fiscalia, l’advocacia, la psicologia forense i l’Administració de justícia que han participat en l’elaboració del document.
A l’acte hi ha assistit la Presidenta de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia, Il·ltre. Sra. Francesca Terrón Collado.
Com cada any el Consell de l’Advocacia Catalana ha organitzat el “Premi “Valors”. Aquest any l’acte ha tingut lloc el divendres 3 de juliol de 2026 a les 18:00h al Saló d’Actes de l’Il.lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. En representació de l’Associació hi ha assistit el Sr. Vicenç G. Cara Fernández, Secretari General. En el marc d’aquesta celebració el Consell de l’Advocacia Catalana vol potenciar i destacar els valors humans que fan que la societat sigui més justa i solidària. És per això que ha considerat oportú visualitzar i premiar les persones i institucions que han estat i són exemples a seguir per tirar endavant la nostra societat i defensar, alhora, els drets humans i la justícia. Per aquesta raó s’han concedit els Premis “Valors” de l’Advocacia Catalana, que enguany arriba a la seva tretzena edició i que atorguem a diferents persones i entitats: -Premi Valors de l’Advocacia a Maria Assumpció Vilà i Planas per una vida dedicada al voluntariat social i a l’acompanyament dels col·lectius més vulnerables. -Premi Valors de l’Advocacia a Plàcid Garcia-Planas Marcet per la seva trajectòria periodística, exercida amb profund sentit humanista -Premi Valors de l’Advocacia a La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya per la seva trajectòria com a espai de vertebració del tercer sector social de Catalunya i defensa dels drets socials. -Premi Valors a Francesca Albanese, per la seva defensa independent i rigorosa del dret internacional i dels drets humans (assistirà virtualment). -També hi ha hagut un reconeixement al Col·legi d’Advocats Penal Internacional pels seus esforços per promoure el desenvolupament d’una professió i un exercici jurídic independents davant la Cort Penal Internacional. – Finalment, s’ha fet un reconeixement a títol pòstum al Sr. Jean Schmitz, referent internacional de pràctiques restauratives, per la seva profunda humanitat, generositat i noblesa, per haver treballat de forma incansable per demostrar el poder de les pràctiques restauratives com a mètodes de transformació de les relacions humanes, permetent construir i cohesionar comunitats des del diàleg, l’escolta, la responsabilitat i la reconciliació.
