by AsoCatJusti2024 | des. 2, 2022 | Bulletins
Preocupació per la derogació dels jutjats de pau
Usabart ha reconegut que la nova llei modernitza el sistema judicial i la veu amb bons ulls, però els “preocupa la derogació de facto’ dels jutjats de pau”. La consellera en declaracions a l’ACN ha indicat que a molts municipis de la resta de l’estat no tenen gaire importància, però els 898 que hi ha a Catalunya “fan una feina important i estan arrelats al territori”. La consellera ha recordat que aquests jutges són elegits per majoria absoluta en els plens dels municipis i tenen una “legitimitat ciutadana que li dona molta força”, amb funcions importants com un cert “lideratge natural” a la comunitat, fan tasques de mediació, suposen una primera entrada al sistema judicial ordinari, que ajuden a descongestionar, i aporten “valor afegit com una mirada més de justícia restaurativa i no tan punitiva en la resolució de conflictes”, ha relatat.
L’arrelament d’aquests jutjats Catalunya que ha explicat la consellera és que el motiu pel qual les converses amb el ministeri i els grups parlamentaris van en la línia de “blindar” aquestes funcions, s’ha vist “bona voluntat” i el govern espanyol “entén que a Catalunya aquesta figura és important”. Ubasart ha recordat que la figura dels jutjats de pau està recollida a l’Estatut, i considera que instaurar les nomenades oficines de justícia municipals és compatible amb garantir les funcions dels jutjats de pau a Catalunya.
Alliberament de càrrega de treball
Els jutjats de pau també tenen un paper molt rellevant quant a l’alleugeriment de la feina dels jutjats i és que segons el Departament de Justícia, els jutges de pau estalvien entre un 15% i un 18% de feina als jutjats. La seva supressió es podria traduir en un augment del total d’expedients que entren als jutjats. Entre les seves tasques principals estan la de resoldre petits conflictes a través de la medicació i evitar així judicialitzar temes del dia a dia entre veïns, per exemple. Justícia ha destacat també que acostumen a ser la primera porta d’entrada al sistema de justícia especialment en municipis petits o allunyats de nuclis de població amb òrgans judicials de primera instància i instrucció.
by AsoCatJusti2024 | oct. 26, 2022 | Bulletins
La pandèmia ha estat una excusa per a resoldre tots els problemes amb la xarxa i això s’ha demostrat que aplicat de manera general causa un perjudici a les persones. Estem davant de l’administració de justícia que cal que segueixi donant els serveis, a través dels jutges i jutgesses de Pau de manera directa a la ciutadania d’aquests pobles, no transformant els actes en pura burocràcia mal servida.
Aquest servei repartit pel territori, també ajuda a l’equilibri territorial. Anul•lar-lo empitjoraria la situació de la justícia en bona part del territori no urbà.
També volem reivindicar que la Justícia de Pau és la que compleix el respecte a la llengua catalana, com a llengua oficial i pròpia de Catalunya. Com va dir el Tribunal Constitucional com a llengua oficial és la llengua pròpia de la Justícia a Catalunya i per tant la llengua d’ús normal de comunicació amb la ciutadania i el la documentació que elabora.
Ens hem organitzat per a exigir, en primer lloc, el compliment de l’Estatut i per tant la voluntat de poble de Catalunya de tenir una Justícia de Pau que ha de seguir encomanant-se de les tasques que té ara i que el projecte de llei encomana a unes oficines judicials, que no se sustenten a més amb cap pressupost per a fer-les possibles.
No pot ser anul•lada o deixada sense contingut una previsió estatutària sense que en poble de Catalunya l’accepti, ja que l’estatut es la nostra constitució, aprovada en referèndum decisori i no pot ser reformat per una llei de l’Estat. Admetre això voldria dir que no es respecta el dret a l’autonomia.
El nostre estatut i l’autonomia política a la que tenim dret com a poble ha de ser respectada i per això demanem, que el projecte de llei d’eficàcia organitzativa del servei públic de Justícia respecti la Justícia de Pau de Catalunya establerta a l’article 109 de l’Estatut.
L’Estatut és la formalització del dret a la diferència i ha de ser respectat per les lleis de l’Estat. No es poden dictar ignorant el fet que estem en un estat compost amb estatuts d’autonomia que són asimètrics i per tant amb previsions i voluntats diferents.
També estem treballant per a demanar que la Justícia de Pau no resti com un racó dels mals endreços, si no com un actiu capaç de fer un servei a la ciutadania, donant resposta a molts conflictes i problemes que en l’estat actual de la justícia queden orfes i això és un mal servei al país i a la democràcia.
Demanem que es respecti l’Estatut i es mantingui per a Catalunya la Justícia de Pau, respectant així el dret a l’autonomia del nostre poble.
Francesc Xavier Ten Figueras
president
by AsoCatJusti2024 | oct. 11, 2022 | NOTICIES
Gemma Ubasart i González
Nascuda a Castellar del Vallès l’any 1978.
Doctora, DEA i Llicenciada en Ciència Política per la Universitat Autònoma de Barcelona. DEA en Dret i Màster Europeu en Sistema Penal i Problemes Socials per la UB. Internacional Diploma in Critical Criminology. Postgrau CIS en Investigació Social Aplicada i Anàlisi de Dades.
Professora Agregada de l’Àrea de Ciència Política a la Universitat de Girona, ha realitzat estades de recerca i docència a diverses universitats europees i americanes.
Els seus àmbits d’interès són les polítiques públiques, la gestió dels conflictes i el canvi social. En els darrers temps ha desenvolupat investigacions sobre règims de benestar i polítiques socials; conflictes, sistema penal i drets humans; govern i política locals; política espanyola i catalana.
by AsoCatJusti2024 | set. 30, 2022 | NOTICIES
L’acte, autoritats i ponents va ser presentat per l’Il•ltre. Sr. Domènec Berrio i Martos, Jutge de Pau d’Amer.
Cal felicitar d’entrada al Comitè d’Organització presidit per la Il•ltre. Sra. Francesca Terrón , jutgessa titular de Salt i Secretària de l’Associació catalana en Pro de la Justícia, per l’elecció dels ponents i la cuidada organització de l’Acte, que fou Presidit pel Sr. Albert Ballesta i Tura, director dels Serveis Territorials de Justícia a Girona, en substitució de la Sra. Laia Cañigueral i Olivé ,delegada del Govern de la Generalitat a Girona- que per un imprevist no va poder acudir- , per l’Il•lm. Sr. José Isidro Rey Huidobro, president en funcions de l’Audiència de Girona, i per l’Il•lm. Sr. Gustavo Muñoz Gonzàlez, que tot i palesant les dificultats actuals de l’Administració de Justícia, van destacar el paper dels Jutjats de Pau en facilitar la proximitat de la Justícia als ciutadans.
Inaugurat el Congrés per les referides autoritats, el Sr. Iago de Balanzó Solà, ens va delectar amb la conferència titulada “ Passat, present i futur dels Jutges i Jutgesses de Pau” , que va il•lustrar amb un curull de referències històriques que demostraren abastament l’arrelament d’aquesta figura institucional al nostre país.
Després d‘un breu recés per fer un descans , esmorzar i fer unes fotos de grup mentre s’atenia a la premsa present a l’acte, va ser el torn dels tres ponents de la Taula convocada sota el lema “ Comunitat i Convivència, el paper conciliador del Jutjat de Pau : l’aportació de la mediació per restaurar els diàlegs” . El Sr. Robert Gimeno Vidal i el Sr. Francesc Reina Peral, mediadors i membres de la entitat Espai de Diàleg- entitat que orienta en activitats conciliadores, gestió de conflictes i suport enfront de la discriminació social- van tenir el contrapunt importantíssim del Sr. Jordi Bartomeu Patiño, responsable de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat del Gironès/Pla de l’Estany del Departament de Mossos d’Esquadra, que va destacar aquesta oficina com una mostra de l’apropament de la nostra policia a la ciutadania, i com un element també imprescindible per millora la convivència.
Els components de la taula van repartir-se adientment l’exposició del tema, aclarint de passada – i aprofitant el torn de Precs i Preguntes en que van participar alguns dels assistents- la diferència i complementarietat dels termes Mediació I Conciliació, destacant l’imprescindible ús del primer terme per arribar a una conciliació definitiva.
Finalment , el Sr. Ballesta i la Sra. Terron van tancar el Congrés , agraint a autoritats, ponents i assistents la seva presència a aquest interessantíssim Vè Congrés i remarcant novament la situació de preocupació pel resultat de la tramitació de la Llei Orgànica que amenaça amb la possible abolició de la institució dels Jutjats de Pau a Catalunya, tot i esperant tanmateix que es pugui convocar un nou Congrés l’any vinent.
Un dinar de germanor amb 32 comensals al Restaurant El Pou va tancar tant profitosa jornada, que com hem escrit , mantenim l’esperança que no sigui la darrera a que ens convoquin.
Enric-Andreu Marsal Bayerri
Jutge de Pau de Palamós
by AsoCatJusti2024 | set. 27, 2022 | NOTICIES
També va defensar la figura del jutge de pau en aquest moments de discussió del projecte de Llei Orgànica de Eficiència Organitzativa del Servei Públic de Justícia.
Els representants dels grup politics assistents van glosar la figura del jutge/essa de pau i varen fer esment de la moció 128/XV del Parlament de Catalunya, sobre els jutjats de pau com a garants del servei de justícia de proximitat aprovada el 30 de juny de 2022 i que instava al Govern a treballar per evitar l’eliminació dels jutjats de pau i defensar-ne la permanència als municipis de Catalunya.
Adjunt podeu veure el text de la intervenció.
