by AsoCatJusti2024 | febr. 18, 2010 | NOTICIES
L’esquema del curs que serà impartit pel professor de l’Escola Judicial i magistrat Il•lm. Sr. Pedro García Muñoz, es el següent :
1. Direcció del judici de faltes.
2. Redacció de la sentència
Valoració de la prova
Aplicació del precepte legal
Part dispositiva
3. Execució de les penes.
Aquesta activitat esta inclosa en el conveni de col•laboració anual entre el Consell General del Poder Judicial i el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Podeu trobar tota la informació formativa al espai privat del soci.
by AsoCatJusti2024 | gen. 18, 2010 | NOTICIES
L’acte es va obrir per part del Sr. Joan Rovira, jutge de pau de Montblanc qui va donar la benvinguda als assistents.
Tot seguit l’alcalde de Montblanc, Sr. Josep Andreu, va agrair que enguany s’hagués fet aquesta trobada a la seva població i va encoratjar als assistents a continuar en la seva tasca callada, però no per això menys important per a les poblacions. A continuació va prendre la paraula el Sr. David Rovira, president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i alcalde de l’Espluga de Francolí qui també ens va encoratjar a seguir portant la pau a totes les nostres poblacions, més ara que en la situació de crisi, els fets que arriben als jutjats de pau normalment acostumen a ser fora de lo habitual ( desnonaments, robatoris etc.).
També hi va assistir en representació del Consell Comarcal de l’Alt Camp, l’alcalde del Pla de Santa Maria, Sr. Mateu Montserrat.
I per finalitzar ronda de benvinguda, va parlar el cap de l’ABP de Montblanc, Robert Vieites, excusant l’assistència de la cap de l’àrea policial i explicant breument als assistents que se senten molt satisfets d’aquest any que porten amb el desplegament del cos policial a les dues comarques.
Posteriorment es va servir un sopar.
Un total de 15 jutges de les poblacions de Montblanc, Alió, Alcover, Barberà de la Conca, Blancafort, l’Espluga de Francolí, Llorac, Pla de Santa Maria, Pontils, Puigpelat, Rocafort de Queralt, Sarral, Savallà del Comtat, Solivella i Santa Coloma de Queralt. També hi varen assistir, tres jutges substituts i dues secretaries.
Al acabar el sopar va intervenir la jutgessa degana de Valls Sra. Susanna Calvo, qui va incidir en la importància de la tasca que porten a terme els Jutges.
Desprès el jutge de Santa Coloma de Queralt i delegat de l’Associació Catalana en pro de la Justícia a la Conca de Barberà, Carles Roca, en la seva al•locució, va incidir sobre tasques prou importants del jutge de pau. La primera, el fet de ser encarregats del Registre Civil, del qual s’està estudiant un projecte per modificar el Reglament i que afectarà a molts aspectes de la feina administrativa, com per exemple en la desaparició dels llibres del Registre Civil, i en aspectes com la desaparició del llibre de família. Un segon punt prou important i en el que va dir que era fonamental la formació dels jutges son els judicis de faltes, un tema nou ja que els jutges de Pau celebren judicis aprox., des de l’any 2005. També es va debatre el fet de revestir al Jutge amb la toga, fet que dona autoritat i de les celebracions de bodes civils.
El debat posterior va servir com en altres ocasions per intercanviar experiències, que de ben segur els jutges assistents posaran en pràctica a les seves poblacions.
by AsoCatJusti2024 | gen. 14, 2010 | NOTICIES
Els llibres del registre civil, en passat
La connexió a la xarxa és la que ha permès que el registre civil, l’àmbit que genera més volum d’activitat a la justícia de pau, pugui tenir una gestió informatitzada. L’anomenat entorn Inforeg permet, entre altres prestacions, la pràctica supressió del format paper, una gestió més àgil envers el ciutadà en l’obtenció de certificats, l’accés immediat a les dades per via telemàtica, o la possibilitat d’obtenir els certificats de les dades registrals en català.
Actualment gairebé tots els jutjats de pau de Catalunya tenen capacitat per gestionar informàticament el seu registre civil, ja que disposen de la tecnologia necessària i la formació per fer-ne ús. La implantació completa d’aquest Programa com a eina de treball ja s’ha dut a terme a 286 jutjats de pau, que sumen el 63% de la població atesa per aquests òrgans judicials (1.815.431 habitants). En aquests jutjats de pau, la introducció de l’Inforeg ha comportat l’eliminació dels llibres de registre manuals en els nous assentaments. La resta s’hi anirà incorporant progressivament.
Pel que fa a la seva connectivitat, només en resten els únics 20 jutjats de pau de Catalunya on les singularitats de caràcter tècnic no han permès, de moment, la insta·lació de les línies de dades necessàries, si bé en alguns casos ja s’han superat aquestes especificitats i la connexió és imminent.
Equips informàtics arreu de Catalunya
Però, en primer terme, la connexió dels jutjats de pau ha estat possible gràcies als nous equipaments tecnològics, l’altre gran eix pel que fa a la modernització d’aquest àmbit de l’Administració de justícia i el que, en definitiva, ha fet possible la implantació del Programa. El Departament de Justícia ha instal·lat, durant el període de posada en marxa d’aquest Pla, 1.278 ordinadors i 1.045 impressores. La dotació mínima prevista per a cada òrgan ha estat d’un equip informàtic per a cadascun dels treballadors del jutjat de pau i l’esmentada línia de dades d’alta velocitat. A més, s’ha assignat una adreça genèrica a cada jutjat de pau i un correu electrònic personalitzat per a cadascun dels jutges de pau i treballadors. Aquests ja tenen el mateix accés als mitjans corporatius que la Generalitat posa a disposició de la resta de funcionaris.
En total, la inversió en el Programa per a la modernització dels jutjats de pau de Catalunya ha estat de 4,5 milions d’euros, que inclouen els programes de formació necessaris impartits a jutges de pau i treballadors.
Els jutjats de pau al territori
El 94,82% dels municipis de Catalunya tenen jutjat de pau, la majoria dels quals -787 poblacions- no arriben als 7.000 habitants.
Per comarques, les de les Terres de l’Ebre són les que tenen un percentatge més alt de població atesa per aquests òrgans judicials (66.25%), seguides de les comarques de la demarcació de Girona (62.70%), Lleida (55.19%), Tarragona (49.75%), i Barcelona (32.60%).
Els jutjats de pau compten amb un plantilla de 1.220 treballadors.
Pel que fa a l’activitat judicial dels jutjats de pau, les últimes dades de què es disposen (any 2008) comptabilitzen un total de 725.417 actuacions arreu dels jutjats de pau de Catalunya, de les quals, 425.129 corresponen a la demarcació de Barcelona; 121.636, a Girona; 61.719, a Lleida; 85.815, a Tarragona, i 31.118, a les Terres de l’Ebre.
Sens dubte, l’activitat més freqüent entre els jutges de pau és la que es relaciona amb el registre civil: en el conjunt de tot Catalunya es van fer l’any 2008 un total de 393.960 actuacions relacionades amb el registre civil (naixements, matrimonis, defuncions, estat civil i d’altres): 214.566 a Barcelona; 62.270 a Girona; 32.024 a Lleida; 39.529 a Tarragona, i 15.572 a les Terres de l’Ebre.
Pel que fa a les tasques de l’àmbit civil (exhorts, judicis verbals i actes de conciliació) al conjunt de Catalunya, es van fer un total de 186.366 actuacions. A l’àmbit penal (exhorts, actes de conciliació, judicis de faltes, diligències prèvies, aixecament de cadàver i d’altres), al conjunt de Catalunya se’n van fer un total de 175.091. En els propers anys caldrà potenciar aquesta col·laboració amb els jutjats civils i penals per tal de contribuir a la seva descongestió.
La modernització de la justícia a Catalunya
El Pla d’informatització dels jutjats de pau s’ha desenvolupat en el marc del Programa per impulsar la modernització de l’Administració de justícia a Catalunya i la seva transformació en un autèntic servei públic.
L’objectiu és arribar a una oficina judicial que minimitzi l’ús del paper i que estigui oberta al ciutadà.
by AsoCatJusti2024 | des. 22, 2009 | NOTICIES
Amb aquest acord l’Observatori adapta la seva composició al nou estatut orgànic del ministeri fiscal -donant representació al fiscal superior de Catalunya i els quatre fiscals provincials- i a la nova estructura del Departament de Justícia, incorporant la Secretaria de Relacions amb l’Administració de Justícia, la direcció general de recursos de l’administració de justícia i la direcció general de modernització de l’administració de justícia.
A més, totes les organitzacions i associacions representatives dels interessos relacionats amb l’administració de Justícia hi estaran representades amb una vocalia. Així, els col·lectius que també tindran representació a l’Observatori són les associacions de jutges i magistrats; fiscals; jutges de pau; secretaris judicials; metges forenses; perits judicials i forenses, i les organitzacions sindicals més representatives de l’Administració de Justícia.
L’Observatori Català de la Justícia és l’anterior Consell de Justícia de Catalunya, que va modificar el seu nom per evitar una confusió amb l’òrgan de nova constitució que preveu l’article 97 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Aquest òrgan és el fòrum d’anàlisi, reflexió, debat, participació i proposta d’actuació en matèries relacionades amb l’administració de justícia a Catalunya. El seu objectiu és el de promoure la comunicació i l’intercanvi entre els operadors jurídics i les institucions implicades en aquesta matèria.
L’Observatori és un òrgan col·legiat i està adscrit al Departament de Justícia. La Secretaria de Relacions amb l’Administració de Justícia n’aporta la infraestructura i el suport administratiu necessari per al seu funcionament. Entre les actuacions realitzades per l’Observatori des de la seva creació, l’any 2002, destaca l’elaboració del Llibre verd de l’Administració de justícia, que conté les recomanacions per a la millora del servei públic de la justícia a Catalunya.
La darrera reunió del Ple de l’Observatori es va celebrar el passat dia 6 de novembre, a la Ciutat de la Justícia. En la reunió del Ple es van presentar els estudis realitzats pels dos grups de treball específics: Els ciutadans i la justícia, que va presentar el document “El funcionament de les Oficines d’Atenció al Ciutadà a l’Administració de justícia” i El personal al servei de l’Administració de justícia, que va presentar “L’espai d’acollida de la Intranet de l’Administració de justícia”.
by AsoCatJusti2024 | nov. 25, 2009 | NOTICIES
En segon lloc, la mitjana d’edat dels jutges de pau se situa en els 60,1 anys (en els 44,6 en el cas dels jutges de carrera), i quatre de cada cinc en tenen més de 50 (82,3%). No és estrany, per tant, que més d’un terç dels jutges tinguin la condició laboral de jubilats (34,3%), la qual, segons els testimonis espontanis d’alguns d’ells, encaixa amb les exigències d’atenció i de disponibilitat del càrrec. Els jutges en situació laboral activa tenen ocupacions molts diverses, però destaca el 18,1% dedicat a activitats d’agricultura i ramaderia.
De les enquestes se’n desprenen les conclusions següents: la majoria dels enquestats coincideixen a assenyalar el registre civil com a primera o segona activitat més freqüent al seu jutjat. Atès que el paper del jutge (excepte en la celebració de casaments) sovint es limita al de signatari de document registrals i actes judicials que preparen els secretaris, es pot parlar d’un predomini de funcions quasi-notarials dels jutjats de pau per damunt de les pròpiament judicials.
En les enquestes es detecta també una certa preocupació relativa a la celebració de judicis de faltes i verbals, pels lligams excessius que els vinculen amb els seus conciutadans i/o per la falta de formació suficient. Pel que fa a les competències dels jutges de pau, un de cada cinc (21,7%) es mostren partidaris d’ampliar les competències actuals: un 52,2% coincideixen a ampliar-les en l’àmbit civil i només un 5,5% proposen augmentar-les en matèria penal.
Pel que fa als aspectes retributius, més de la meitat dels jutges (55,5%) considera la seva retribució gens o poc adequada, en contrast amb un 29,8% que la considera bastant adequada i un 5,1% que la veu molt adequada. Per trams de població, els jutges dels municipis més petits (de menys de 1.000 habitants) són els que se senten més satisfets (el 46,9% consideren la retribució molt o bastant adequada); els més insatisfets són, en canvi, els de poblacions de 5.000 a 10.000 habitants, dels quals un 79,9% valoren la retribució com a gens o poc adequada per la feina que el càrrec els suposa.
Les pautes d’accés a la judicatura de pau
L’estudi indica que són els consistoris, en primer lloc, els qui trien els candidats a ocupar el càrrec de jutge de pau del municipi en un 65,1% dels casos. La meitat dels que hi han accedit (50,5%) no han hagut de presentar cap candidatura formal, ja que no n’hi ha hagut d’alternatives. A Barcelona, el 59,4% dels jutges van rebre una petició prèvia de l’Ajuntament per ocupar el càrrec (tot i que el 67,2% van haver de presentar formalment la seva candidatura). Lleida, però, és la demarcació on els jutges van rebre més peticions (64,1%) i on menys sol·licituds formals van haver de presentar a l’Ajuntament (74,4%). L’estudi arriba a la conclusió que com més gran és el municipi més competència hi ha i, per tant, s’imposa la necessitat de presentar una candidatura formal.
D’altra banda, l’estudi posa de manifest la dificultat real de manca de candidatures espontànies amb què es troben alguns municipis, especialment els més petits (menys de 1.000 habitants) i també que en moltes ocasions els consistoris ja han fet una preselecció informal del candidat o candidats abans que el ple en faci l’elecció oficial. Els ajuntaments juguen un paper clau en la selecció dels jutges de pau i també en la identificació inicial dels possibles candidats.
La majoria dels jutges valora l’actual sistema d’elecció de forma positiva: hi ha un 76,6% de jutges continuistes i tan sols un 23,4% que s’hi mostren crítics. Les variables que incideixen en la formació del seu perfil no són tant el sexe, l’edat, el nivell d’estudis o els anys de permanència en el càrrec com, precisament, la forma d’accedir-hi i la grandària del municipi. La principal motivació que els du a ocupar el càrrec és la de servir el poble (27,3%); la segona es relaciona amb l’existència de llaços previs amb la justícia de pau (19,7%); en tercer lloc figura l’interès personal (18,2%), i finalment, en un 17,7% dels casos, l’amistat amb l’alcalde, l’amistat amb el consistori d’aquell moment, etc. Quan es tracta de municipis petits, sovint una mateixa persona pot ocupar al llarg dels anys els càrrecs d’alcalde, regidor i jutge de pau.
by AsoCatJusti2024 | nov. 20, 2009 | NOTICIES
Fins ara, el jutjats de pau no estaven connectats a la xarxa de comunicacions del Punt Neutre Judicial, per la qual cosa no podien accedir a aquest servei. La seva connexió al sistema dóna resposta a les demandes d’aquests jutjats, per poder dur a terme amb normalitat les gestions de cerca i notificació dels destinataris dels exhorts rebuts.
Prèviament a la formalització d’aquest Acord, el Departament de Justícia ha dut a terme un seguit d’ajustaments tècnics i de gestió, necessaris per garantir que els funcionaris destinats a aquests òrgans judicials –jutjats de pau i agrupacions de secretaries de jutjats de pau- hi puguin accedir, de la mateixa manera que els funcionaris destinats a la resta d’òrgans judicials.
L’accés dels treballadors dels jutjats al Punt Neutre Judicial es fa mitjançant la introducció d’un usuari i una contrasenya que prèviament ha lliurat el Consell General del Poder Judicial a cadascun dels òrgans judicials. A cada jutjat es designa un destinatari que es responsabilitza de l’ús d’aquest accés exclusivament per a les actuacions judicials que ho requereixin.
