Notícies
ACCÉS EDIFICIS JUDICIALS
A la sessió de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de data 15 de febrer de 2023, s’ha après l’acord de concretar els supòsits en que no serà necessària la cita prèvia per el accés als edificis judicials.
Podeu obtenir més informació al punt 21 del document adjunt.
LLIURAMENT DEL PREMI JUSTÍCIA 2022 A L’ACPJ
El vicepresident primer de l’Associació, Antoni Gilart i la secretària general, Francesca Terrón han recollit el màxim guardó que atorga la Generalitat de Catalunya en matèria de Justícia.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha encapçalat aquest dilluns l’acte del Dia de la Justícia al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, acompanyat la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart. Durant la seva intervenció, el cap de l’Executiu ha destacat “el valor de la justícia per una societat forta i democràtica” i ha fet una crida a treballar “per un sistema judicial independent, que contribueixi a l’avenç i al progrés de la societat i que doni resposta a les necessitats de la ciutadania”.
El Govern atorga el Premi Justícia 2022 a l’Associació Catalana en Pro de la Justícia
El Govern distingeix l’Associació Catalana en Pro de la Justícia amb el Premi Justícia 2022, la més alta distinció que atorga la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit.
El Departament de Justícia, Drets i Memòria justifica el reconeixement del jutge de pau, una figura que representa la justícia de proximitat i que, com a mediador, fa efectiva la conciliació i permet que moltes vegades no s’hagi d’arribar als jutjats, la qual cosa contribueix a descongestionar l’Administració de justícia. La distinció respon també a l’aposta per la mediació i la resolució alternativa de conflictes de la conselleria.
El Decret de concessió del Premi destaca que els jutjats de pau són una peça clau per al desenvolupament de la justícia social i de proximitat a Catalunya.
El premi serà lliurat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, dilluns 23 de gener, al Palau de la Generalitat. A banda, també es lliuren diverses distincions a professionals pel seus serveis a la justícia.
DIES INHABILS NADAL. NOVA REGULACIÓ
El B.O.E número 307 de 23 de desembre de 2002, publica la Llei Orgànica 14/2022, de 22 de desembre, de transposició de directives europees i altres disposicions per a l’adaptació de la legislació penal a l’ordenament de la Unió Europea, i reforma dels delictes contra la integritat moral, desordres públics i contraban d’armes de doble ús.
Per ser d’especial interès pels jutjats de pau :
Disposició final segona. Modificació de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil. Es modifica l’apartat 2 de l’article 130 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil, que queda redactat de la manera següent:
FORMACIÓ JUTGES/ESSES PAU 2023
Programa d’activitats formatives per a jutges de pau 2023.
Un any més, el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, organitza distintes activitats formatives per als jutges/esses de Pau. Aquest semestre, us proposem un nou format d’activitat:
21 d’abril, de 10 a 13 hores Fòrum de jutges/esses de Pau
Mònica Buetas Mesa, magistrada del jutjat de 1ª instància i instrucció núm. 6 de Gavà
Activitat teòrica i pràctica, adreçada a jutges/esses de pau
L’activitat es desenvoluparà en un format presencial al CEJFE
El període d’inscripcions s’inicia avui 19 de desembre i finalitza el proper 22 de gener. La formació serà presencial al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada i, per a poder participar, heu de fer la inscripció en línia.
BUTLLETÍ NÚM. 116
EDITORIAL
El Govern lluita per preservar les funcions dels jutjats de pau
La Generalitat negocia amb el govern espanyol i els grups parlamentaris a Madrid la introducció d’una disposició addicional a la futura llei d’eficiència organitzativa del sistema judicial per evitar que desapareguin les funcions del jutjat de pau a Catalunya. La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ho ha traslladat a la Conferència sectorial de l’administració de justícia, que s’ha celebrat aquest divendres a Pamplona, on també estaven presents la resta d’autonomies que tenen competències judicials, així com la ministra de Justícia, Pilar Llop. Usabart ha assegurat que les negociacions van per bon camí i que la futura llei podria preveure una excepció per mantenir el paper dels jutges de pau catalans.
Per part del Ministeri de Justícia s’està treballant en una triple reforma de la Llei orgànica del poder judicial per introduir-hi millores a nivell organitzatiu, processal i tecnològic. Es tracta de tres projectes de llei que estan actualment en tràmit al Congrés i que replantegen l’actual sistema de justícia. Les tres normes s’emmarquen dins del Pla Justícia 2030, que té com a objectiu apropar el servei públic de justícia als ciutadans. Una de les mesures que preveu el projecte d’eficiència organitzativa és la supressió dels jutges de pau, que serien substituïts per les anomenades oficines de justícia municipals. En el tràmit d’esmenes d’aquesta norma, la majoria de grups catalans s’ha posicionat en contra de la desaparició d’aquesta figura per raons d’arrelament al territori.
BUTLLETÍ NÚM. 115
EDITORIAL
Estem vivint moments decisius per a la Justícia de Pau de Catalunya i per a la defensa del nostre estatut.
El dret a l’autogovern d’un poble comporta el dret a definir quin ha de ser el seu futur, i en aquest objectiu, definir com han de ser les institucions.
Es reconeix el dret a l’autonomia feta per la Constitució Espanyola en definir-lo com un dret a l’autogovern que s’estableix a l’Estatut.
Això vol dir un reconeixement a la diversitat de pobles de l’Estat que s’anomenen nacionalitats i el dret a governar-nos segons els nostres desitjos, la nostra personalitat i la nostra manera de veure el món. Una visió oposada a l’ uniformisme.
El nostre Estatut estableix a l’article 108, que la justícia es regirà pel Consell de Justícia de Catalunya i dins de l’estructuració l’article 109 regula la Justícia de Pau i de proximitat.
La justícia de Pau ha tingut un gran arrelament a Catalunya com va tenir en el període de la Generalitat de la república en que es va regular el que llavors se’n deia la Justícia Municipal.
Una justícia arrelada als pobles i ciutats, sorgida de l’elecció de ciutadans i ciutadanes que, com en el jurat, presten un servei directe a la justícia. El graó primer i el més democràtic de la justícia.
La justícia no està pas sobrera de prestigi i no pot desaprofitar les petites escletxes en que la ciutadania hi participa i així se la sent seva.
Els jutges i jutgesses de pau, dones i homes d’arreu dels pobles de Catalunya ens hem unit, no per a defensar cap interès corporatiu, si no per a reafirmar el servei que presta la Justícia de Pau que ha estat ignorada en les darreres lleis sobre la justícia.
Fem un gran servei de justícia de proximitat arrelada a 898 pobles de Catalunya on fem una tasca en l’àmbit del registre civil, els casaments i amb una capacitat de fer molta més feina en l’àmbit civil i penal que amb les darreres reformes legals han restat abandonats de la justícia i això és un mal servei a la ciutadania.
Nosaltres estem disposats a entomar aquestes i més tasques amb voluntat de servei al nostre poble.
NOVA CONSELLERA DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA
Gemma Ubasart i González
Nascuda a Castellar del Vallès l’any 1978.
Doctora, DEA i Llicenciada en Ciència Política per la Universitat Autònoma de Barcelona. DEA en Dret i Màster Europeu en Sistema Penal i Problemes Socials per la UB. Internacional Diploma in Critical Criminology. Postgrau CIS en Investigació Social Aplicada i Anàlisi de Dades.
Professora Agregada de l’Àrea de Ciència Política a la Universitat de Girona, ha realitzat estades de recerca i docència a diverses universitats europees i americanes.
Els seus àmbits d’interès són les polítiques públiques, la gestió dels conflictes i el canvi social. En els darrers temps ha desenvolupat investigacions sobre règims de benestar i polítiques socials; conflictes, sistema penal i drets humans; govern i política locals; política espanyola i catalana.
Vè CONGRÉS DE JUTGES/ESSES DE PAU A GIRONA
El paper dels Jutjats de Pau en la gestió local de la convivència.
El passat dia 24 de setembre 2022. Es va celebrar el Vè Congrés de Jutges i Jutgesses de Pau a Girona a L’Auditori Josep Irla de la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a Girona. L’objectiu d’aquest Congrés com de costum el de contribuir a fer palesa la tasca de Jutge/Jutgessa de Pau per oferir un veritable servei públic als habitants del seu municipi.
Més de 70 persones entre autoritats,ponents, jutges i jutgesses , i altre convidats , van acudir a la crida d’aquest Vè Congrés, que va tenir dos eixos principals :
D’una banda el parlar del paper dels Jutjats de Pau en la gestió de la convivència i de l’altra expressar el malestar i desacord dels Jutjats de Pau i dels Municipis de Catalunya envers la Llei Orgànica d’Eficiència Organitzativa del Servei Públic de Justícia, que ha promogut el Govern d’Espanya amb l’excusa de voler millorar l’eficiència de l’Administració de Justícia, tot i interferint i menyspreant l’Estatut de Catalunya, que contempla la regulació dels Jutjats de Pau al nostre país.
INTERVENCIÓ DEL PRESIDENT DAVANT LA COMISSIÓ DE JUSTÍCIA DEL PARLAMENT
El president, en representació de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia, va intervenir davant la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya per a informar sobre la realitat dels jutjats de pau i llur implicació arreu del territori, el passat dia 22 de setembre.
Acompanyat de la secretària general de l’Associació, Sra. Francesca Terrón va fer un repàs històric de la funció de la judicatura de pau i va explicar als Diputats de la Comissió de Justícia les actuals dades estadístiques de la feina que fan els jutges/esses de pau al territori.