Notícies
DIA DE LA JUSTÍCIA A CATALUNYA 2014
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquest migdia que “Catalunya no es conforma ni es conformarà amb una involució de l’autogovern”, que considera “en tota regla”, davant la dinàmica dels darrers quatre anys, que “enlloc de millorar els nostre autogovern i incrementar-lo” ha provocat “amb una claredat rotunda que vagi a menys”.
Abans de l’acte de celebració del Dia de la Justícia de Catalunya, ha tingut lloc la sessió del Ple de l’Observatori Català de la Justícia. L’ACPJ hi ha estat representada pel seu president Xavier Ten.
AUDIÈNCIA AMB EL MOLT HONORABLE PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
El president de la Generalitat de Catalunya M. Hble. Sr. Artur Mas i Gabarró, acompanyat del conseller de Justícia Hble. Sr. Germà Gordó i Aubarell, ha rebut en audiència al Palau de la Generalitat, els membres de la Junta Directiva de l’Associació Catalana en Pro de la justícia – Jutges de Pau de Catalunya, encapçalada pel seu president.
En el decurs de l’acte oficial, se’ls ha exposat la singularitat d’aquesta associació catalana dins l’Estat espanyol, la seva història, comesa i realitat actual, reptes, possibles perspectives de futur i col·laboració amb el Departament de Justícia de Catalunya, en el que respecta a la labor dels Jutjats de Pau i Registre Civil, i aquests, amb el país.
L’acte s’ha caracteritzat per l’apropament i per l’ interès genuí demostrat pels esmentats governants per la tasca de l’Associació i el treball diari dels jutges/esses de pau. Tan el President com el Conseller han demostrat de forma pública el seu recolzament cap aquesta organització instaurada per donar servei als jutjats de Pau de Catalunya.
Durant la recepció s’ha fet entrega al president d’un bastó de comandament, símbol avial i contemporani dels jutges/esses de pau.
LLIURAMENT DISTINCIONS 2014. SITGES 25 d’OCTUBRE
L’acte va ser inaugurat per l’Alcalde de Sitges, Miquel Forns, i va ser presidit pel conseller de Justícia, Germà Gordó. El lliurament de distincions va comptar també amb l’assistència de Mercè Pigem, vocal del CGPJ (consell General del Poder Judicial); Josep Xavier Hernández, director del CEJFE (Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada), Xavier Ten, president de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia i Fermí Grabulosa Novell, jutge de pau de Sitges.
L’Alcalde de Sitges va destacar la importància de la tasca dels ajuntaments “per protegir i salvaguardar aquestes institucions, perquè representen una forma de mostrar la justícia de base. Hem de treballar plegats per trobar solucions i respostes als aspectes que més preocupen els jutges de pau, com el futur de la gestió del registre civil o la modificació de la demarcació i planta judicial, perquè són una figura essencial del sistema”.
En el seu parlament, el conseller Gordó va definir els jutges de pau com aquelles “persones que no només fan servir l’ordenament jurídic, sinó que també fan servir el seny”. Una definició amb la qual Gordó va fer una asseveració en relació amb el procés que viu Catalunya: “no n’hi ha prou, amb l’ordenament jurídic, s’hi ha de posar sentit comú”.
Germà Gordó també es va referirt als aspectes que preocupen el col•lectiu, com el futur de la gestió del Registre Civil o la modificació de la demarcació i planta judicial, que comportarien la supressió de la figura del jutge de pau. En aquest sentit, Gordó ha alertat que, malgrat les darreres declaracions del nou ministre de Justícia, “el projecte no és una idea d’una sola persona, sinó d’un conjunt de persones i, per tant, hem de continuar estant amatents a la seva evolució”. “En farem batalla -va insistir el conseller- i defensarem la figura del jutge i de la jutgessa de pau a peu i a cavall perquè fan una feina que és molt important per al conjunt del país”.
Durant el seu parlament Gordó va fer un recordatori de la important tasca que desenvolupen els jutges de pau i els va reiterar que tenen també un paper fonamental ‘com a homes i dones bons” de l’Administració de justícia en els nostres pobles i ciutats. I, alhora, els va emplaçar a reflexionar sobre quina nova estructura de justícia de proximitat haurà de tenir Catalunya “quan assolim un nou estatus jurídic en benefici dels nostres ciutadans i de les nostres ciutadanes”.
CARTA DE LA M. HBLE. PRESIDENTA DEL PARLAMENT
La Molt Honorable Presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert i Català ha adreçat una carta a l’Associació a favor de la continuïtat de la Justícia de Pau.
Podeu clicar a l’icona per tenir accés al document
ARTICLES EN EXCLUSIVA PER ALS SOCIS
Podeu clicar sobre l’icona per veure els productes
Butlletí Núm. 98
EDITORIAL
LES DONES I ELS HOMES BONS
Un jutge o jutgessa de pau és una persona elegida per un municipi per a exercir funcions judicials, però que no ha de ser necessàriament professional del Dret. Normalment se la nomena per la seva trajectòria i pel tarannà que ha demostrat en una població. Cobreix, per tant, la figura tradicionalment coneguda com a ‘home bo’.
Els jutjats de pau són una institució centenària i són, en cada municipi on no hi ha Jutjats de Primera Instància i Instrucció, el primer esglaó de l’aparell judicial. En total a Catalunya n’hi ha fins a 898: tot un exèrcit d’homes i dones “bons” que troben solucions als problemes, que fan de mitjancers, que imposen criteris basats en el sentit comú i el màxim benefici per a les parts, que suposen la màxima representació del que entenem com a “la vida” pròpia d’un municipi quan s’hi ha de resoldre malentesos o conflictes, sigui amb ajut i assessorament extern o no. Jutges i jutgesses crescuts de la dinàmica mateixa d’un poble, d’una vila, d’un paisatge natural, urbà i humà. Bons homes i bones dones, arrelats a la vida col•lectiva que han de servir.
Dels molts despropòsits que implica l’anunciada reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial que pretén fer-se a Madrid, aquest és un dels més greus. També podríem esmentar la manca de regulació dels consells de justícia de les comunitats autònomes, la desaparició dels actuals partits judicials i els jutjats de primera instància i d’instrucció, la seu dels quals s’estableix a les capitals de província, o la transformació dels tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes en simples tribunals de segona instància o apel•lació. El Govern de Catalunya s’ha oposat frontalment a aquesta reforma per totes aquestes raons, però la desaparició dels jutjats de pau n’és una de fonamental: tota una regressió en el model territorial de proximitat, a favor d’una concentració provincialista, centralitzadora i artificial. Amb la reforma proposada, posem per cas, una persona de la Pobla de Segur s’hauria de desplaçar fins a Lleida per a rebre una solució judicial a un conflicte. No té sentit i no és raonable. Tampoc no és de justícia.
Però el Govern de Catalunya no pot estar sol, i com a conseller voldria convidar des d’aquí a tots els ajuntaments a sumar-se a la seva manifestació de disconformitat, a través de mocions municipals a favor dels jutges i jutgesses de pau per tal que no quedin reduïts a simples punts d’accés dels terminals del Registre Civil, com es pretén.
El concepte de “primer esglaó” és fonamental, en un moment en què s’acusa l’administració, i molt en concret l’Administració de Justícia, de trobar-se massa lluny dels ciutadans. Els jutjats de pau encarnen allò que es considera tan necessari i alhora tan indefinible: el “seny”. La proximitat fa que ens trobem amb les solucions més humanes als conflictes, però és que, a més, hem de pensar que es tracta d’un servei proper i eficaç que es presta al 40% del total d’habitants del país, és a dir a un potencial de tres milions de persones.
Quan hi ha conflicte cal posar-hi actitud constructiva, escoltant tothom i trobant les vies de solució més raonables. Jo hi crec, en aquesta manera de fer. I no està escrita. Correspon més al terreny de les actituds humanes que al terreny de les lleis artificials. Correspon més a les solucions eficaces que als límits burocràtics. I no pararem fins a aconseguir que es respecti el paper d’aquestes figures centenàries que ens reconcilien amb les realitats locals, amb les solucions efectives, amb el servei de qualitat, amb el país de debò i, sobretot, amb el concepte de bondat humana.
Germà Gordó i Aubarell
Conseller de Justícia
Ampliació de la “vacatio legis” de la Llei 20/2011, de 21 de juliol, del Registre Civil.
El passat dia 4 el Consell de Ministres va aprovar l’ampliació de l’entrada en vigor de la Llei de Registre Civil, mitjançant un Reial Decret Llei.
Aquesta tindrà lloc el dia 15 de Juliol de 2015.
NOTA INFORMATIVA DE LA SUBDIRECCIÓ GENERAL DE SUPORT JUDICIAL I COORDINACIÓ TÈCNICA
D’ençà del Pla d’Informatització, el Departament de Justícia ha volgut estendre la normalitat de l’ús de les eines TIC en l’àmbit de la Justícia de Pau. Per aquest motiu i de forma conjunta amb la instal•lació del maquinari corresponent i de la línia de dades de banda ampla, es proporcionava a cada Jutjat de Pau dues adreces de correu electrònic per garantir la fluïdesa de les comunicacions i agilitar tots els tràmits que es poguessin fer per aquest mitjà. La primera adreça de correu electrònic és de tipus genèric i identifica l’òrgan judicial (jutjatdepau@xij.gencat.cat), la segona és de tipus personal i s’assigna al jutge o jutgessa de pau. En ambdós casos la finalitat era la mateixa, permetre la interconnexió directa i instantània de o des del jutjat de pau cap a qualsevol operador jurídic afectat. En aquest sentit, el Departament de Justícia ha anat substituint progressivament totes les notificacions que abans feia amb el suport tradicional del paper per les notificacions telemàtiques que ofereixen més agilitat i un major nivell de seguretat, per aquest motiu us encoratgem a accedir i utilitzar regularment aquestes dues bústies de correu electrònic.
1a TROBADA DE JUTGES DE PAU DEL PARTIT JUDICIAL DE EL VENDRELL
Divendres dia 4 d’abril i organitzat pel Jutjat de Calafell, amb el suport de l’ajuntament de la mateixa població del Baix Penedès, es va celebrar a les dependències municipals de Calafell la primera trobada /seminari de jutges de pau del partit judicial del Vendrell.
A la taula com a ponents. L’alcalde de Calafell i president del Consell Comarcal, Joan Olivella; Cristina Lopez, jutgessa degana del partit judicial; Batista Capell director dels serveis teritorials de Justícia a Tarragona; Antoni Gilart, vicepresident primer de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia; Josep Garriga, jutge de pau de Calafell; Jesús Ruano,Inspector en cap de l’àrea bàsica policial del cos de mossos d’esquadra i Josep Anton Lorenzo, cap de la policia local de Calafell.
PROGRAMA DE FORMACIÓ 2014
El Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, organisme autònom dependent del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, té, entre d’altres competències, la d’oferir la formació per als jutges de pau de Catalunya.
El Programa de Formació per a jutges de pau per a aquest any 2014 és fruit de les propostes dels assistents a les activitats desenvolupades durant l’any 2013, del resultat de la detecció de necessitats que fa el CEFJE any rere any amb tots els jutges de pau i de les propostes de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia.