Butlletí núm. 87
Estarem al costat del Departament de Justícia i el Govern de Catalunya no només per trobar vies per a l’assumpció de les competències estatutàries, si no d’anar més enllà en un horitzó que hauria de ser com a mínim la situació establerta en l’Estatut de 1932 que va fixar una clara assumpció per part de l’Estat, que la personalitat Nacional de Catalunya i la consegüent necessitat d’unes competències àmplies del Govern de la Generalitat per intervenir en l’organització de la justícia: nomenament de jutges, mitjans materials i humans, i organització del nivell bàsic d’aquesta, en l’àmbit del que avui en diem de justícia de pau i de proximitat que llavors s’anomenava justícia municipal.
Donarem el nostre suport per a assolir veritables competències, no simples transferències de gestió sense capacitat de decidir, cosa que crea un sistema de frustració, impotència i assumir la càrrega dels problemes sense possibilitat de donar-hi solucions.
El Departament ens tindrà sempre al costat per defensar un veritable autogovern, que és una necessitat per a poder respondre als problemes del nostre poble.
Els Jutges de Pau, són com ningú, al costat dels problemes més immediats, ja que per la nostra abstracció no professional ni funcionarial, assumim tasques importants en la justícia des del poble. Al costat del jurat popular, la justícia de pau és l’altre punt de participació ciutadana directa en la justícia.
La sentència del Tribunal Constitucional no ha afectat l’article 108 de l’estatut que es referia al nostre àmbit. De fet no ho ha fet per no atribuir una competència gaire àmplia al nostre govern. Aquesta és la realitat. De fet queda suspesa la referència al Consell de Justícia de Catalunya. Esperem que es trobi una manera dins de la Llei, que quedi salvat aquest òrgan amb les funcions que l’Estatut va preveure.
En quedar la resta vigent, demanem que la Generalitat insti els traspassos corresponents en base a aquest article i el 109 subrogatori pel qual es pugui desplegar en el sentit màxim la competència en relació al pagament de les indemnitzacions i les agrupacions de secretaries. De tota manera, i en relació a l’apartat 2 que es refereix a la implantació del sistema de justícia de proximitat, demanem que es replantegi la possibilitat d’instar una norma legislativa i de traspàs de competències que permeti establir un sistema coherent amb les necessitats del nostre país, que exigeix bastir-lo sobre uns paràmetres adients, per establir un sistema eficient i al servei del nostre poble, nivell del bloc de justícia més propera, que és format per la justícia de pau i l’anomenada justícia de proximitat.
Demanem que es plantegi un sistema de justícia de pau i proximitat que tingui en compte la participació de ciutadans i / o professionals d’acord amb els diversos nivells de complexitat dels jutjats de les diverses poblacions, en funció del nombre diferent d’habitants.
Hem d’aprofitar l’assumpció de noves competències per millorar el sistema de retribució d’indemnitzatòria, superant vells i absurds problemes fiscals i anar més enllà per a millorar un sistema que ara de ben segur podem dir que no està pensat per la nostra societat ni pel moment actual. Vull dir com a acte de justícia, que les mancances del sistema en bona part són suplertes per la dedicació dels Jutges de Pau que representa aquesta Associació, amb la seva entrega voluntària i desinteressada, si tenim en compte la compensació minsa que comporta.
