Reunió amb Iolanda Aguilar, Secretària per a l’Administració de Justícia del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica Dia: 18 de desembre de 2025 Hora: de 9.00 a 10.20 Format: Presencial Lloc: Departament de Justícia i Qualitat Democràtica
Assistents: Sra. Iolanda Aguilar Juncosa, Secretària per a l’Administració de Justícia del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica Sr. Sergi Garcia, responsable de Programes de Millora. Subdirecció General de Suport Judicial i Coordinació Tècnica. Secretaria per a l’Administració de Justícia.
Il·ltre. Sra. Francesca Terrón, Presidenta de l’ACPJ Il·ltre. Sr. Àngel Pous Barceló, Vocal 2n de l’ACPJ Sr. Vicenç Gabriel Cara Fernández. Secretari General de l’ACPJ
Desenvolupament de la reunió: Es tracta d’una reunió de seguiment i de treball. Comença la Sra. Aguilar indicant que l’any que ve tocarà fer una implantació tecnològica a les Oficines de Justícia Municipals (OJM). Informa de l’aprovació del Decret 241/2025, de 4 de novembre, de reestructuració del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, pel qual es crea la Subdirecció General d’Assistència Tècnica, que depèn directament de la Secretaria per a l’Administració de Justícia. Una de les seves finalitats serà la implantació de la tecnologia perquè les OJM puguin oferir tots els serveis recollits a la LO 1/2025. El seu desplegament total trigarà anys. En aquest sentit lamenta que 200 municipis no hagin respost al formulari que se’ls va enviar, fet que també farà endarrerir, en aquests pobles, la implantació perquè s’ha d’esbrinar de quins espais es disposa.
El desplegament digital tindrà dos focus de prioritat, el primer dels quals és el nombre d’habitants i el segon són les zones aïllades on disposar d’aquesta tecnologia pot evitar desplaçaments llargs a les persones per fer gestions davant de la justícia. En aquest sentit demanen col·laboració a l’ACPJ.
Quant a informes, tenen un esborrany de l’informe de l’Institut d’Estudis Autonòmics sobre quin marge de competències tenen la Generalitat i el Parlament per legislar sobre la Justícia de pau dins el marc estatutari. Abans d’aprovar cap norma ens informaran l’ACPJ sobre les conclusions d’aquest informe i consultaran l’Associació. També tenen un primer esborrany de l’Institut Metropolità sobre l’auditoria per saber com estan a l’actualitat les OJM o Jutjats de pau. Un dels elements clau d’aquesta auditoria és conèixer de quins espais es disposa per, per exemple, poder tenir prou privacitat com per fer una declaració telemàtica. L’auditoria pot ajudar al Departament a valorar la possibilitat de concedir subvencions al consistoris perquè puguin fer front a les reformes necessàries.
Des de la Secretaria estan fent visites pel territori i estan descobrint les realitats tan diferents que hi ha en els equipaments de justícia dels pobles. Estan constatant que molts consells comarcals i ajuntaments s’estan interessant per agrupar secretaries.
També han detectat que hi ha personal de l’Administració de Justícia que no sap qüestions com que si per fer notificacions s’ha d’emprar un mitjà de transport propi, es pot demanar el cobrament de dietes.
Quant al personal idoni, que continuarà existint per fer tasques de registre, miraran d’incrementar les indemnitzacions que cobren i de formar-los de forma efectiva perquè puguin dur a terme la seva tasca.
Des de l’Associació se li varen traslladar algunes qüestions que se’ns havien fet arribar per part d’alguns associats i associades:
Si des de les OJM es podran fer apoderaments apud acta. Quant a les compareixences penals apud acta la resposta és que no, perquè es fa servir un programari que permet saber si la persona està en crida i cerca i per raons evidents de seguretat. El que no sap i s’ha compromès a mirar si és possible, és si a les OJM es podran fer apoderaments apud acta d’advocat i procurador.
Si el Conseller pot demanar al Ministre Bolaños una modificació de la llei de l’IRPF perquè les retribucions que cobren els jutges de pau en quedin exemptes. La Sra. Aguilar ha contestat que li plantejarà al Conseller.
A més, el Sr. Pous pregunta si la Generalitat s’ha plantejat d’actualitzar el reglament dels jutges i jutgesses de pau. La Sra. Aguilar comenta que caldrà fer-ho un cop es tinguin tots els informes demanats i en aquest sentit també compta amb poder disposar de la col·laboració de l’ACPJ.
Hble. Sra. Ester Capella i Farré, Diputada al Parlament i ex consellera de Justícia
Il·ltre. Sra. Ana Balsera i Marín, portaveu d’ERC a la Comissió de Justícia i Qualitat Democràtica del Parlament de Catalunya
Il·ltre. Sra. Francesca Terrón, Presidenta de l’ACPJ
Il·ltre. Sr. Àngel Pous Barceló, Vocal 2n de l’ACPJ
Sr. Vicenç Gabriel Cara Fernández. Secretari General de l’ACPJ
Desenvolupament de la reunió:
Es tracta d’una reunió de presentació, que esdevé breu perquè es desenvolupa mentre s’està celebrant el Ple del Parlament. En aquesta reunió es tracta d’establir vies de col·laboració en benefici de la Justícia de Pau.
Per primera vegada, enguany el CGPJ s’ha pronunciat sobre la possibilitat que un Jutge o Jutgessa de pau es pugui afiliar a un sindicat relacionat amb la seva tasca laboral (la qüestió versava sobre un sindicat d’educació). La resposta ha estat denegatòria i contundent: no ens podem sindicar a cap tipus ni mena de sindicat.
Lloc: Seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Assistents:
Excma. Sra. Mercè Caso i Señal, Presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Il·ltre. Sra. Francesca Terrón, Presidenta de l’ACPJ
Sr. Iago de Balanzó Solà. Vocal 1 de l’ACPJ
Sr. Vicenç Gabriel Cara Fernández. Secretari General de l’ACPJ
Es tracta d’una reunió de presa de coneixement i de reconeixement. Els membres de l’ACPJ que hi varen assistir varen rebre una molt càlida rebuda per part de l’Excma. Sra. Caso, que va reconèixer el paper de la justícia de pau més enllà de les seves competències jurisdiccionals. Va reconèixer el seu paper de conciliadors informals, d’evitadors d’escalada de conflictes, de persones properes a la ciutadania. Es tracta del primer esglaó de la Justícia i per això li reconeix.
La Il·ltre. Sra. Terrón li va agrair la rebuda i va manifestar la voluntat d’una relació propera amb el TSJC, adherint-se a les paraules de l’Excma. Sra. Caso i es va mantenir una cordial conversa, en la qual es va comprometre a convidar a l’ACPJ a l’obertura de l’any judicial i, si l’agenda li permitia, a assistir al proper Dia de la Justícia de Pau.
Se li va demanar a l’Excma. Sra. Caso si se li podien formular algunes preguntes i va dir que respondria al moment el que sabés i el que no que ens ho respondria més tard.
1.- En l’exercici de les nostres competències tenim algun tipus d’assistència mèdica? Aquesta pregunta ens va ser resposta mitjançant correu electrònic al cap d’uns dies: “Els jutges de Pau no tenen nòmina, únicament perceben una indemnització i per tant no tenen dret a cap assistència mèdica especial. Al tractar-se d’un tema que no portem directament des de la Secretaria de Govern del TSJ, poden dirigir els seu dubtes, en el cas que ho necessitin, a la següent direcció electrònica. programacion.economica@mjusticia.es”.
2.- Si una jutgessa o jutge de pau ha portat una conciliació com a requisit de procedibilitat i després el judici verbal s’ha de ventilar a la mateixa Oficina Judicial del Municipi, s’ha d’inhibir. La seva inhibició és una “absència per causa legal”?
Aquesta pregunta també va ser resposta mitjançant correu electrònic: “Normalment per resoldre aquest dubte, des de la Secció de Jutges de Pau consideren que és millor que es posin en contacte amb el Deganat del partit judicial corresponent o amb la Presidència del Tribunal d’Instància, no obstant això i per indicació de la presidenta del TSJC, la seva consulta passarà a coneixement d’una propera sala de govern. En el seu moment, se’ls notificarà l’acord que recaigui”.
3.- En els actes públics als quals els jutges de pau siguin convidats, han de portar alguna insígina o distinció? En aquest cas l’Exma. Sra. Caso Es va atenir a allò especificat al Acuerdo de 23 de noviembre de 2005, del Pleno del Consejo General del Poder Judicial, por el que se aprueba el Reglamento 2/2005, de honores, tratamientos y protocolo en los actos judiciales solemnes.
El més rellevant de cara a la justícia de pau és que no s’ha de portar toga fora dels actes judicials (en cas que se’n tingui) i tampoc s’ha de portar la insígnia de Jutge. No cal, doncs, portar distintiu.
4.- Què passa en municipis on no hi ha agrupació de secretaries i el personal idoni està de baixa o de vacances? En aquest cas va ser molt taxativa: l’Ajuntament ha de garantir la prestació del servei. Va valorar molt positivament que gradualment s’anessin creant noves agrupacions, així com que els ajuntaments petits, si veuen que arribat el cas no podrien garantir el servei, s’hi adhereixin.
5.- Com es pot demanar l’assistència de la policia judicial en el cas, sobretot, on no hi ha policia local? Aquí va abogar per mantenir una bona relació amb els ajuntaments, tant si hi ha policia local com si no. Va aconsellar, si es preveu una vista complicada, demanar a l’Ajuntament que sol·liciti a Mossos la seva presència. En cas d’ìncident sobrevingut, que es requereixi la presència també a través de l’Ajuntament o trucant al 112.
Acabada la reunió, la Secretària de la Presidenta, mentre acompanyava els membres de l’ACPJ a la sortida, va mencionar la secció del TSJC dedicada a la Justícia de Pau i se li va demanar si s’hi podia anar. Va indicar que sí i la representació de l’ACPJ va conèixer els tres funcionaris que hi treballen. Es va mantenir una conversa molt activa, que al cap d’una estona va esdevenir quasi una reunió de treball, en què es va parlar del tema dels carnets (la seva mida i la seva gestió), com gestionaven ells els fitxers, els correus electrònics. Es van mostrar il·lusionats per la visita, com també els membres de l’ACPJ, que els van agrair la feina que feien.
El dia 24 de novembre s’ha celebrat el Dia de la Justícia a Catalunya per a l’any 2025. L’acte principal s’ha celebrat al Palau de la Generalitat i ha estat presidit per l’Hble. Sr. Salvador Illa. El Govern ha lliurat mencions honorífiques al jutge de pau d’Alpicat, Antoni Gilart Narcís; al jutge de pau de Montbrió del Camp, Josep Maria Ferrer i Matas; al jutge de pau de Deltebre, Salvador Bertomeu; al jutge de pau de Cadaqués, Joan Llobet Vall-Llovera, i al jutge de pau de Tona, Ramon Esmarats. A tots ells els reconeix la seva col·laboració activa en iniciatives de suport a la justícia de pau i en la implantació de les oficines de justícia en el municipi, a més de les dedicacions als càrrecs que ostenten i el servei al poble que tots ells ofereixen. En el mateix acte, ha rebut una medalla d’honor de la Generalitat per serveis excepcionals a la justícia l’Il·lma Sra. Mònica Buetas, que ha impartit moltes formacions a jutges i jutgesses de pau (i encara n’immparteix). És Magistrada titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 6 de Gavà i degana del partit judicial des del maig de 2022. Segons el Govern, mereix aquesta medalla d’honor per serveis excepcionals a la justícia per la seva destacada implicació en la difusió i la implantació del nou model organitzatiu dels tribunals d’instància amb el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada en el pla de difusió del canvi organitzatiu. En el cas de Gavà, la degana ha exercit un paper rellevant durant tot el procés d’implantació del nou model sorgit de la Llei orgànica 1/2025.
Avui s’ha publicat al DOGC la Resolució JUS/4226/2025, de 17 de novembre, per la qual s’atorguen les medalles d’honor per serveis excepcionals a la justícia i les mencions honorífiques en matèria de justícia a Catalunya, per a l’any 2025.
Enguany s’atorguen mencions honorífiques en matèria de justícia a Catalunya a cinc jutges de pau:
Al senyor Antoni Gilart Narcís, que durant els darrers 25 anys ha estat el jutge de pau i encarregat del Registre Civil d’Alpicat (va començar a exercir el maig del 2000). Persona de tarannà dialogant i cordial, té també un vast coneixement del municipi i un gran esperit de servei al poble. Per les seves mans han passat centenars de matrimonis, actes de conciliació, judicis de faltes, mediacions en conflictes veïnals, etc. Cal destacar també que, a més del càrrec a Alpicat, Antoni Gilart Narcís ha estat membre de la junta directiva de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia, on ha ocupat diversos càrrecs.
Al senyor Josep Maria Ferrer i Matas, jutge de pau de Montbrió del Camp, amb una llarga trajectòria i gran dedicació, que ha exercit ininterrompudament com a jutge de pau des de l’any 2003.
Al senyor Salvador Bertomeu, jutge de pau de Deltebre, que ha exercit ininterrompudament des de febrer del 2021. Cal destacar-ne l’impuls estratègic del pla pilot per implantar les oficines de justícia al municipi, la seva aposta per e-justícia.cat i el compromís amb l’eficiència i l’accessibilitat digital per a la ciutadania. Amb vocació de mediació i convivència, el senyor Bertomeu ha desenvolupat el seu esperit de servei públic resolent conflictes i defensant la figura del jutge de pau com a institució propera i necessària.
Al senyor Joan Llobet Vall-Llovera, jutge de pau de Cadaqués, veí respectat i estimat al municipi, on ha exercit de manera ininterrompuda des d’octubre de 2015. Del senyor Llobet Vall-Llovera, cal destacar-ne la dedicació incansable, sempre guiat pels valors de la justícia, la mediació i el respecte mutu. La seva tasca ha anat molt més enllà de les funcions judicials; així, ha estat present en actes institucionals i ha col·laborat activament en iniciatives de suport a la justícia de pau.
Al senyor Ramon Esmarats i Icart, jutge de pau de Tona, actual tresorer de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia. Nomenat el gener de 2018, ha exercit ininterrompudament com a jutge de pau. Destaca per ser molt proactiu en la implantació de les oficines de justícia al municipi.
Des de la Junta de l’Associació els volem felicitar per aquest merescut reconeixement . Desitgem que el dia de l’acte de lliurament de les distincions, 24 de novembre, dia de la Justícia a Catalunya d’enguany, gaudeixin plenament de l’homenatge.
