NOVA CONSELLERA DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA

NOVA CONSELLERA DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA

Gemma Ubasart i González

Nascuda a Castellar del Vallès l’any 1978.

Doctora, DEA i Llicenciada en Ciència Política per la Universitat Autònoma de Barcelona. DEA en Dret i Màster Europeu en Sistema Penal i Problemes Socials per la UB. Internacional Diploma in Critical Criminology. Postgrau CIS en Investigació Social Aplicada i Anàlisi de Dades.

Professora Agregada de l’Àrea de Ciència Política a la Universitat de Girona, ha realitzat estades de recerca i docència a diverses universitats europees i americanes.

Els seus àmbits d’interès són les polítiques públiques, la gestió dels conflictes i el canvi social. En els darrers temps ha desenvolupat investigacions sobre règims de benestar i polítiques socials; conflictes, sistema penal i drets humans; govern i política locals; política espanyola i catalana.

Vè CONGRÉS DE JUTGES/ESSES DE PAU A GIRONA

Vè CONGRÉS DE JUTGES/ESSES DE PAU A GIRONA

L’acte, autoritats i ponents va ser presentat per l’Il•ltre. Sr. Domènec Berrio i Martos, Jutge de Pau d’Amer.

Cal felicitar d’entrada al Comitè d’Organització presidit per la Il•ltre. Sra. Francesca Terrón , jutgessa titular de Salt i Secretària de l’Associació catalana en Pro de la Justícia, per l’elecció dels ponents i la cuidada organització de l’Acte, que fou Presidit pel Sr. Albert Ballesta i Tura, director dels Serveis Territorials de Justícia a Girona, en substitució de la Sra. Laia Cañigueral i Olivé ,delegada del Govern de la Generalitat a Girona- que per un imprevist no va poder acudir- , per l’Il•lm. Sr. José Isidro Rey Huidobro, president en funcions de l’Audiència de Girona, i per l’Il•lm. Sr. Gustavo Muñoz Gonzàlez, que tot i palesant les dificultats actuals de l’Administració de Justícia, van destacar el paper dels Jutjats de Pau en facilitar la proximitat de la Justícia als ciutadans.

Inaugurat el Congrés per les referides autoritats, el Sr. Iago de Balanzó Solà, ens va delectar amb la conferència titulada “ Passat, present i futur dels Jutges i Jutgesses de Pau” , que va il•lustrar amb un curull de referències històriques que demostraren abastament l’arrelament d’aquesta figura institucional al nostre país.

Després d‘un breu recés per fer un descans , esmorzar i fer unes fotos de grup mentre s’atenia a la premsa present a l’acte, va ser el torn dels tres ponents de la Taula convocada sota el lema “ Comunitat i Convivència, el paper conciliador del Jutjat de Pau : l’aportació de la mediació per restaurar els diàlegs” . El Sr. Robert Gimeno Vidal i el Sr. Francesc Reina Peral, mediadors i membres de la entitat Espai de Diàleg- entitat que orienta en activitats conciliadores, gestió de conflictes i suport enfront de la discriminació social- van tenir el contrapunt importantíssim del Sr. Jordi Bartomeu Patiño, responsable de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat del Gironès/Pla de l’Estany del Departament de Mossos d’Esquadra, que va destacar aquesta oficina com una mostra de l’apropament de la nostra policia a la ciutadania, i com un element també imprescindible per millora la convivència.

Els components de la taula van repartir-se adientment l’exposició del tema, aclarint de passada – i aprofitant el torn de Precs i Preguntes en que van participar alguns dels assistents- la diferència i complementarietat dels termes Mediació I Conciliació, destacant l’imprescindible ús del primer terme per arribar a una conciliació definitiva.

Finalment , el Sr. Ballesta i la Sra. Terron van tancar el Congrés , agraint a autoritats, ponents i assistents la seva presència a aquest interessantíssim Vè Congrés i remarcant novament la situació de preocupació pel resultat de la tramitació de la Llei Orgànica que amenaça amb la possible abolició de la institució dels Jutjats de Pau a Catalunya, tot i esperant tanmateix que es pugui convocar un nou Congrés l’any vinent.

Un dinar de germanor amb 32 comensals al Restaurant El Pou va tancar tant profitosa jornada, que com hem escrit , mantenim l’esperança que no sigui la darrera a que ens convoquin.

Enric-Andreu Marsal Bayerri
Jutge de Pau de Palamós

INTERVENCIÓ DEL PRESIDENT DAVANT LA COMISSIÓ DE JUSTÍCIA DEL PARLAMENT

INTERVENCIÓ DEL PRESIDENT DAVANT LA COMISSIÓ DE JUSTÍCIA DEL PARLAMENT

També va defensar la figura del jutge de pau en aquest moments de discussió del projecte de Llei Orgànica de Eficiència Organitzativa del Servei Públic de Justícia.

Els representants dels grup politics assistents van glosar la figura del jutge/essa de pau i varen fer esment de la moció 128/XV del Parlament de Catalunya, sobre els jutjats de pau com a garants del servei de justícia de proximitat aprovada el 30 de juny de 2022 i que instava al Govern a treballar per evitar l’eliminació dels jutjats de pau i defensar-ne la permanència als municipis de Catalunya.

Adjunt podeu veure el text de la intervenció.

PRIMERA TROBADA DE JUTGESSES I JUTGES DE PAU DE L’ALT PENEDÈS

PRIMERA TROBADA DE JUTGESSES I JUTGES DE PAU DE L’ALT PENEDÈS

D’altra banda, també va participar Ana María Osa, jutgessa de Sant Cugat del Vallès, que va conversar de les funcions i competències dels jutges de pau i de com els afecta l’avantprojecte de llei.

Miguel Delgado, ex alcalde de Castellet i la Gornal, va participar com a usuari dels jutjats de pau explicant el que comportaria que desapareguessin  provocant que els jutjats de primera instància estiguessin més col·lapsats.

Carme Capdevila també va voler agrair expressament l’ajuda en l’organització de la trobada a la Palmira Güell, vocal de l’Associació Catalana en pro de la Justícia i a Anna Rodríguez, secretària del jutjat de pau de Castellet i la Gornal.

En finalitzar l’acte es van traslladar al nucli de Castellet on van poder conèixer l’imponent castell i la seva història i l’obra “Castellet encantat” de Luis Zafrilla, un artista local, que recorre els oficis i les tradicions dels veïns d’aquest poble a través de diferents figures a escala real i bidimensionals.

Ciuró avisa que

Ciuró avisa que

La titular de Justícia ha ressaltat, d’una banda, que suprimint la figura dels jutges de pau “hi perdrem molt”, ja que “allunyarem la justícia de la ciutadania, encarirem la Justícia, farem un trist servei a la percepció de la justícia de proximitat en benefici dels veïns i augmentarem la conflictivitat en els jutjats”.

D’altra banda, també ha manifestat que, a més, aquesta llei “el que fa, és buidar unes competències que tenim reconegudes en l’article 108 de l’Estatut d’Autonomia” i, per això, ha avançat que el Departament ja ha encarregat un informe als serveis jurídics centrals. Amb aquesta nova llei, ha insistit Ciuró, “podríem obrir la porta que, per la via del buidatge de competències, ens acabessin laminant autogovern”.

Ciuró també ha recordat que aquesta mesura “a més a més, i com sempre, no vindrà acompanyada dels recursos per posar-ho en marxa. Per tant, ens podem trobar que hàgim de suprimir una figura i no tinguem els recursos per implementar-ne una altra”.

Amb tot, Ciuró ha defensat la necessitat de mantenir aquesta figura tan arrelada al nostre territori, una figura que conforma “un model molt propi de Catalunya” i que ha qualificat d’“essencial per a la proximitat de la justícia al servei de la gent”. Es tracta, en paraules de Ciuró, de persones de proximitat “que coneixen la quotidianitat del municipi, coneixen els costums, coneixen la manera de fer i quin és el tarannà d’aquell municipi en concret, sobretot en els municipis petits”.

Jutges de pau, la justícia més propera al ciutadà

Els jutjats de pau són òrgans unipersonals amb jurisdicció al terme municipal i se situen en tots aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció; d’aquesta manera, apropen la justícia a la ciutadania amb actuacions basades sobretot en la mediació.

A Catalunya els jutges de pau són presents en 898 dels 947 municipis del país. La figura del jutge de pau és escollida pel Ple Municipal. Es tracta d’una persona propera, que coneix la quotidianitat del seu municipi i la dels seus veïns, i que té una actuació basada sobretot en la mediació.

Actualment, els jutges de pau són l’estructura judicial més àmplia a Catalunya i són competents en els àmbits civil, penal i de Registre Civil. Tracten, en l’àmbit civil, dels assumptes de quantia inferior a 90 euros. En l’àmbit penal, des del mes de juliol de 2015, bàsicament gestionen actuacions d’auxili judicial (exhorts), ja que les faltes que s’atenien fins a aquella data s’han transformat en delictes respecte dels quals ja no tenen competències.

REUNIÓ AMB LA CONSELLERA DE JUSTÍCIA

REUNIÓ AMB LA CONSELLERA DE JUSTÍCIA

S’ha comentat que la proposta de crear oficines de justícia municipals té una contradicció en si mateixa, ja que no respecta la separació de poders entre l’ajuntament com a institució executiva i la justícia, que necessàriament han d’estar separades institucional i funcionalment.

Els jutges de pau són elegits, però la seva funció és independent i queden integrats dins del poder judicial.

També s’ha valorat que el projecte de llei proposa donar un servei de vídeo conferència als tribunals, pel que cal una gran inversió que no està prevista enlloc, ni el projecte de llei s’ho ha plantejat.

La Consellera ha dit que  demanaria un informe de la constitucionalitat del projecte de llei en relació a la supressió de la justícia de pau, una competència establerta als articles 108 i 109 de l’Estatut i ha plantejat  la necessitat de demanar que, si bé a la resta de l’Estat els pugui semblar bé la supressió, a Catalunya es vol seguir mantenint i reforçant el papers dels jutges de pau per a resoldre conflictes de proximitat i altres qüestions com els divorcis que ara poden fer en certs casos els notaris. La justícia de pau donaria un servei més efectiu, barat i proper al estar presents en 898 municipis de Catalunya.

A la reunió també hi han assistit el secretari per a l’administració de Justícia, Eusebi Campdepadrós i el cap del gabinet de la Consellera, Jordi Font.