by Vicenç G. Cara Fernández | abr. 1, 2026 | NOTICIES
Avui dia 1 d’abril s’ha enviat per correu postal la convocatòria a l’Assemblea ordinària per al dia 25 d’abril.
A l’espai privat hi ha els següents documents:
001 Convocatòria Assemblea 25 d’Abril de 2026
002 Memòria ACPJ 2025 (inclou la memòria, el tancament de l’exercici econòmic, i el pressupost)
003 Proposta Estatuts per l’Assemblea
004 Proposta Reglament Distincions per Assemblea
Les persones associades que no tinguin accés a l’espai privat poden sol·licitar-lo al correu vcara@acpj.cat
by Vicenç G. Cara Fernández | març 31, 2026 | NOTICIES
Assistents:
De la comissió de Justícia del Congrés de Diputats pel PSC: Francisco (portaveu) i Mercè Perea. Del Grup de Treball de Legislació de l’ACPJ: Francesca Terrón, Josep Aguilar, Pilar Borrell, Ana Maria Osa, Glòria Mateu i Vicenç Cara.
Dia: 31-03-2026
Format: Telemàtic
Ha estat una reunió molt participativa en què tots/es els/les assistents han pogut dir la seva.
L’ACPJ ha manifestat que hi ha molts temes sobre la taula però que ens volem fixar primer de tot en la recuperació de la competència. No es tracta que la vulguem recuperar perquè ens faci il·lusió vestir bé per anar a fer la cerimònia sinó en benefici de la ciutadania.
- Cost per la ciutadania
- Col·lapse d’alguns ajuntaments
- Matrimonis in articulo mortis
- Manca de seguretat en la sessió individualitzada
- Matrimonis fraudulents i forçats
Tots aquests punts es desenvolupen en profunditat, per exemple, en relació al matrimoni in artuclo mortis, d’una banda es parla de l’emergènca amb què es fa (si es tarda massa, pot ser tard), i de l’altra, de la càrrega emotiva que té que el faci una persona coneguda.
També es diu que l’inici d’un expedient matrimonial té una espera de mesos per presentar els papers, més mesos per aprovar ho i més mesos per celebrar ho, ja que algunes Oficines Judicials al Municipi i alguns consistoris estan sobrecarregats en aquesta matèria.
S’entén que va ser un error i que es pot corregir mitjançant esmena a una llei o reial decret-llei. Cal posar èmfasi en què no es tracta tant d’una reforma legislativa (que ho és) com en l’esmena d’un error i, si va amb la recuperació de l’entrevista individualitzada, en milloraria la seguretat jurídica.
Si no es pot fer mitjançant aprovació de llei, el reial decret-llei és factible, perquè tots els arguments aportats per l’ACPJ en justifiquen la urgència i necessitat i perquè el Tribunal Constitucional ha estat molt flexible sempre en aquesta qüestió i difícilment el tombaria. Es demana un compromís que si no es fa per una via, es faci per l’altra, abans de l’estiu.
L’ACPJ agraeix que es faciliti l’espai. En municipis grans amb tribunal d’instància de vegades es desconeix la Justícia de Pau, però la realitat és que els jutges i jutgesses de pau sempre estem allí. Els veïns i veïnes, en municipis petits, saben on vivim i ens venen a buscar qualsevol dia a qualsevol hora, per mediacions informals. Molts cops estem evitant desavinences per evitar que vagin als tribunals. Estem treballant amb una feina sotarrada, gratuïta, sense esperar cap reconeixement.
La Justícia de Pau fa temps que veu que se li van traient competències: El 2015 varen ser les faltes i el 2011 el registre civil, ho va perdonar. Es té la sensació, basada en l’evidència de la realitat diària, que s’està començant a prescindir de nosaltres.
Des del PSC es diu que l’ACPJ té tota la raó i admet l’error. Estan d’acord amb el manteniment de la Justícia de Pau i fan una explicació de com va anar l’aprovació de la LO 1/2025, en què el PSC va lluitar juntament amb ERC i Junts per la seva pervivència. S’està intentant arreglar l’error i els consta que el Conseller Espadaler ho ha reclamant en diverses ocasions al Ministre.
Les vies d’esmena de l’error que hi ha l’actualitat des del Legislatiu són esmenes a diverses lleis: La de la funció pública, la de l’accés a al carrera judicial i fiscal i una que ve del Parlament de Catalunya que és la de la imprescribilitat dels delictes d’abusos a menors. És aquesta darrera llei la que té major consens i pot estar aprovada al mes d’abril, i per tant la recuperació dels matrimonis per part de la Justícia de Pau podria ser efectiva abans de l’estiu.
Dit això, expliquen la dificultat de les dinàmiques parlamentàries, en què aprovar una llei per un partit que no està al govern té un cost, perquè li dona al govern un triomf i de vegades per això costa tirar lleis endavant. Per tant, la manifestació a favor d’un assumpte com la Justícia de Pau no vol dir que es recolzin totes les lleis on apareix l’esmena.
En relació a comprometre’s al reial decret-llei, els diputats no poden perquè ells formen part del Legislatiu i el reia decret-llei és competència de l’Executiu. Si que es comprometen a demanar-ho al Ministre.
Es comprometen a ser perseverants per esmenar l’error malgrat la situació política actual, que canvia cada hora. Es consideren uns aliats de la Justícia de Pau perquè troben important apropar la justícia a la gent.
Ens emplacem a una altra reunió abans de l’estiu.
by Vicenç G. Cara Fernández | març 30, 2026 | NOTICIES
Dia: 30-03-2026
Format telemàtic
Assistents;
Per part d’ERC: Pilar Vallugera i Dani Vilallaín ( Assessor jurídic)
Per part del Grup de Treball de Legislació de l’ACPJ: Josep Aguilar, Pilar Borrell, Glòria Mateu, Ana Maria Osa i Vicenç Cara
Malgrat hi ha diversos temes de què parlar, es va decidir que aquesta reunió tractaria sobre la recuperació de la competència dels matrimonis. Ha estat una reunió en què ha participat tothom.
Des de l’ACPJ es defensa la recuperació d’aquesta competència, no tant perquè la tingui per si la Justícia de Pau, com pel bé que comporta a la ciutadania:
– S’ha detectat que hi ha ajuntaments col·lapsats. Hi ha regidors/es que han demanat a jutges/ses de pau que tornin a casar, que ja estan tips. També ajuntaments que estan assenyalant casaments per al cap de sis mesos.
-La ciutadania ha de pagar, en molts casos, o bé taxes municipals o bé a la notaria per poder casar-se, parlant en ocasions de quantitats importants. Els casaments davant el/la jutge/ssa de pau, en canvi, son gratuïts.
-Hi havia casaments in articulo mortis, que des de la Justícia de pau es feien amb prestesa i amb molta emotivitat perquè ho feia algú del poble, conegut. Fins i tot ara s’ha hagut de dir que no en casos de mort imminent, pequè ja no es pot fer.
-S’ha detectat que els matrimonis fraudulents o forçats són més freqüents perquè la pèrdua de l’entrevista individualtizada davant el/la jutge/ssa de pau provoca que sigui un mer tràmit sense la utilitat que tenia.
Es demana per què no s’ha inclòs la competència en un decret-llei o en una esmena legislativa. També es comenta que en municipis petits, la reforma legislativa ha provocat que el/la jutge/ssa de pau hagi quedat sense funcions a la pràctica. Sí que fa de conciliador/a entre el veïnatge de manera informal, però en el dia a dia, les funcions recollides a la llei, sobretot per la pèrdua de competències en matèria de registre i ja abans en matèria penal, fa que no hagi d’anar pràcticament per res a l’Oficina Judicial del Municipi.
S’apunta que ens agradaria que quedi el missatge que nosaltres sempre estem allí, sempre estem ajudant els veïns i veïnes. Molts/es jutges/ses de pau estan pensant que o s’arregla això dels matrimonis o plego. Es veu voluntat política i s’agraeix, però hi ha indignació que ve d’anys enrere per la pèrdua de competències, ja que fa més d’una dècada es van perdre les de l’àmbit penal.
La Sra. Valluguera diu que n’és conscient, que el tema de matrimoni hauria d’estar resolt des de fa més d’un any, ja que tant Junts com ERC estan d’acord i que hi ha una esmena que s’hauria d’aprovar perquè hi ha el suport del PSOE. Intentarà que es resolgui en poc temps, perquè hi ha consens. La idea és que entri com a esmena en alguna llei de les que estan per aprovar. Si no, també es pot fer mitjançant reial decret-llei. Diu que és un cas en què tothom està d’acord però no saben amb quin vehicle s’ha de portar a terme, és una situació molt anòmala. Assumeix la seva part de culpa pel fet de no haver estat capaç de resoldre-ho abans. Es compromet a treballar-ho perquè en el proper cicle de sessions parlamentàries, abans de l’estiu, estigui resolt.
També comenta la Sra. Vallugera que hi va haver una batalla política intensa perquè no desaparegués la Justícia de pau, però que en aquestes negociacions es van oblidar que es deiaven les competències, de tal manera que és una qüestió que s’ha d’esmenar.
Es queda que s’aniran mantenint reunions perquè hi ha molts més temes sobre la taula i des d’ERC els volen estudiar i volen que n’anem parlant.
by Vicenç G. Cara Fernández | març 21, 2026 | NOTICIES
El dia 20 de març es va mantenir una reunió telemàtica del Grup de Treball de xarxa espanyola amb tres jutges i jutgesses de l’Estat:
Il·ltre. Sr. Antonio Hormigo, jutge de pau de Los Palacios y Villafranca (Sevilla)
Il·ltre. Sr. Pedro Barranco, jutge de pau de Valdepeñas de Jaén (Jaén)
Il·ltre. Sra. María José Gómez, jutgessa de pau de Santa Pola (Alicante)
Il·ltre. Sra. Francesca Terrón, Presidenta de l’ACPJ i membre del Grup de Treball de Jutges de l’Estat de l’ACPJ
Il·ltre. Sra. Glòria Mateu Ribalta, jutgessa de pau de Bellaguarda i membre del Grup de Treball de Jutges de l’Estat de l’ACPJ
Sr. Vicenç Gabriel Cara Fernández. Secretari General de l’ACPJ i membre del Grup de Treball de Jutges de l’Estat de l’ACPJ
Després de diversos intercanvis d’opinions, les línies estratègiques que vàrem pactar varen ser:
-Intentar fer pressió per aconseguir la recuperació dels matrimonis i, si és possible (no ha de ser simultani), la de gestió de la part del registre que teníem.
-Fer visible la figura del jutge de pau en els municipis com a figura conciliadora (informal i formal), així com a autoritat.
-Intentar fer una xarxa de jutges i jutgesses de pau, de tal manera que n’hi hagi de cada comunitat autònoma (i si és possible de cada província). A mitjà termini la idea és crear una Federació estatal de jutges i jutgesses de pau i ja a més llarg termini una Federació estatal d’associacions de jutges i jutgesses de pau. De moment, els jutges i jutgesses de la resta de l’Estat aniran contactant amb els jutges veïns i d’altres províncies que coneixen per fer grups de WhatsApp amb la idea de fer “taca d’oli”.
-A mitjà/llarg termini, aconseguir una legislació estatal específica per la Justícia de Pau, així com, a les comunitats autònomes on l’Estatut la reconeix, la respectiva regulació.
-Crear un grup de WhatsApp amb aquests membres on s’hi afegiran representants de cada comunitat autònoma. Tornar-nos a reunir a principi d’estiu.
