PRESENTACIÓ A CALELLA DEL ESTUDI
En segon lloc, la mitjana d’edat dels jutges de pau se situa en els 60,1 anys (en els 44,6 en el cas dels jutges de carrera), i quatre de cada cinc en tenen més de 50 (82,3%). No és estrany, per tant, que més d’un terç dels jutges tinguin la condició laboral de jubilats (34,3%), la qual, segons els testimonis espontanis d’alguns d’ells, encaixa amb les exigències d’atenció i de disponibilitat del càrrec. Els jutges en situació laboral activa tenen ocupacions molts diverses, però destaca el 18,1% dedicat a activitats d’agricultura i ramaderia.
De les enquestes se’n desprenen les conclusions següents: la majoria dels enquestats coincideixen a assenyalar el registre civil com a primera o segona activitat més freqüent al seu jutjat. Atès que el paper del jutge (excepte en la celebració de casaments) sovint es limita al de signatari de document registrals i actes judicials que preparen els secretaris, es pot parlar d’un predomini de funcions quasi-notarials dels jutjats de pau per damunt de les pròpiament judicials.
En les enquestes es detecta també una certa preocupació relativa a la celebració de judicis de faltes i verbals, pels lligams excessius que els vinculen amb els seus conciutadans i/o per la falta de formació suficient. Pel que fa a les competències dels jutges de pau, un de cada cinc (21,7%) es mostren partidaris d’ampliar les competències actuals: un 52,2% coincideixen a ampliar-les en l’àmbit civil i només un 5,5% proposen augmentar-les en matèria penal.
Pel que fa als aspectes retributius, més de la meitat dels jutges (55,5%) considera la seva retribució gens o poc adequada, en contrast amb un 29,8% que la considera bastant adequada i un 5,1% que la veu molt adequada. Per trams de població, els jutges dels municipis més petits (de menys de 1.000 habitants) són els que se senten més satisfets (el 46,9% consideren la retribució molt o bastant adequada); els més insatisfets són, en canvi, els de poblacions de 5.000 a 10.000 habitants, dels quals un 79,9% valoren la retribució com a gens o poc adequada per la feina que el càrrec els suposa.
Les pautes d’accés a la judicatura de pau
L’estudi indica que són els consistoris, en primer lloc, els qui trien els candidats a ocupar el càrrec de jutge de pau del municipi en un 65,1% dels casos. La meitat dels que hi han accedit (50,5%) no han hagut de presentar cap candidatura formal, ja que no n’hi ha hagut d’alternatives. A Barcelona, el 59,4% dels jutges van rebre una petició prèvia de l’Ajuntament per ocupar el càrrec (tot i que el 67,2% van haver de presentar formalment la seva candidatura). Lleida, però, és la demarcació on els jutges van rebre més peticions (64,1%) i on menys sol·licituds formals van haver de presentar a l’Ajuntament (74,4%). L’estudi arriba a la conclusió que com més gran és el municipi més competència hi ha i, per tant, s’imposa la necessitat de presentar una candidatura formal.
D’altra banda, l’estudi posa de manifest la dificultat real de manca de candidatures espontànies amb què es troben alguns municipis, especialment els més petits (menys de 1.000 habitants) i també que en moltes ocasions els consistoris ja han fet una preselecció informal del candidat o candidats abans que el ple en faci l’elecció oficial. Els ajuntaments juguen un paper clau en la selecció dels jutges de pau i també en la identificació inicial dels possibles candidats.
La majoria dels jutges valora l’actual sistema d’elecció de forma positiva: hi ha un 76,6% de jutges continuistes i tan sols un 23,4% que s’hi mostren crítics. Les variables que incideixen en la formació del seu perfil no són tant el sexe, l’edat, el nivell d’estudis o els anys de permanència en el càrrec com, precisament, la forma d’accedir-hi i la grandària del municipi. La principal motivació que els du a ocupar el càrrec és la de servir el poble (27,3%); la segona es relaciona amb l’existència de llaços previs amb la justícia de pau (19,7%); en tercer lloc figura l’interès personal (18,2%), i finalment, en un 17,7% dels casos, l’amistat amb l’alcalde, l’amistat amb el consistori d’aquell moment, etc. Quan es tracta de municipis petits, sovint una mateixa persona pot ocupar al llarg dels anys els càrrecs d’alcalde, regidor i jutge de pau.
