Enguany la TERCERA jornada anual (recordem que la primera es va dur a terme a Sabadell i, la segona a la seu de Mataró), es celebrà a la seu l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de GRANOLLERS, amb el seu suport. L’objectiu de la jornada era crear un espai de reflexió i de debat per parlar, des del punt de vista de cada operador jurídic, sobre el projecte de Llei Orgànica de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia i d’accions col·lectives per a la protecció i defensa dels drets i interessos dels consumidors i usuaris: els punts positius i els negatius del nou model de demarcació i planta judicial, de creació de les oficines judicials en els 49 partits i de les oficines de justícia en els municipis i valorar si, amb aquests canvis, pot millorar el funcionament del servei públic de justícia envers els usuaris i els professionals.
Ponents:
Sr. Alexandre Contreras Coy, Jutge Degà de Figueres
Sra. Maria Nieves Tomás Santamaría, Lletrada de l’Administració de Justícia del Jutjat de Mollet
Sra. Natàlia Salvador Méndez, Lletrada de l’Administració de Justícia del Jutjat de VIDO núm. 1 de Granollers
Sra. Francesca Terrón Collado, Jutgessa de Pau de Salt i secretària general de l’ACPJ
EL VII CONGRÉS DE LES JUTGESSES I JUTGES DE PAU Una eina necessària i útil El dia 15 de juny d’enguany es va celebrar a Girona el VII Congrés de les jutgesses i jutges de pau, organitzat per l’Associació Catalana en pro de la Justícia, amb la col·laboració del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).
La nombrosa assistència a la sessió per part de moltes jutgesses i jutges de pau, és una mostra de l’interès que desvetlla aquesta activitat congressual i l’afany dels qui exercim aquesta funció de formar-nos i adquirir i consolidar les eines que facin la nostra tasca més reeixida i ben fonamentada. I més en un context en què la pervivència i el paper de la justícia de pau, tan arrelada a Catalunya, està en discussió i pendent del desenllaç d’anunciats projectes legislatius.
La sessió es va inaugurar puntualment amb els parlaments de senyor Adolfo Jesús García Morales, president en funcions de l’Audiència Provincial de Girona, el senyor Gustavo Muñoz González, magistrat degà de Girona, el senyor Sergi Palomeras Ferran, director dels Serveis Territorials de Justícia a Girona, el senyor Albert Sierra Vicents, degà del Col·legi de l’Advocacia de Girona i el senyor Iago de Balanzó Solà, advocat, psicòleg i mediador i exdirector general de justícia de la Generalitat.
Després dels esmentats parlaments la senyora Mònica Buetas, magistrada jutgessa del jutjat de primera instància i instrucció 6 de Gavà va fer una interessant i detallada exposició sobre el concepte i l’acte de conciliació. A continuació el senyor Josep Viella, president de la Comissió de Mediació del Consell de l’Advocacia de Catalunya va desenvolupar la seva intervenció sobre les característiques fonamentals de la mediació, que va resultar també clarificadora. Finalment, la senyora Glòria Samblàs, presidenta de la Comissió del Torn d’Ofici del Col·legi d’Advocacia de Girona va fer una interessant aportació sobre el paper de l’advocacia en els processos de conciliació i resolució de conflictes.
Després d’aquestes exposicions, els assistents ens vam dividir en tres grups per desenvolupar l’activitat de tallers, estructurats entorn de l’anàlisi de diversos supòsits i casos pràctics. Aquesta part sempre esdevé molt interessant i enriquidora i l’únic inconvenient que presenta és l’ajustat del temps que es disposa per desenvolupar-los, ja que permet enfrontar-se i debatre sobre situacions pràctiques, reals o hipotètiques i confrontar punts de vista, amb l’orientació de persones expertes, com van ser les tres persones ponents, esmentades.
El debat sobre aquests casos, en aquesta ocasió, tractava de disputes veïnals per sorolls, reclamacions de deute entre particulars, disputa per l’ús d’un hort comunitari i també sobre els límits d’una propietat rural, així com sobre un conflicte hereditari familiar. També hi havia un conflicte per problemes de males olors, causats pel fet de cuinar menjar per a gossos en un edifici de veïns i un conflicte per l’ús d’una terrassa comunitària. Com es pot veure els temes plantejats responen a situacions que en més gran o menor mesura ens podem enfrontar les jutgesses i jutges de pau. En el grup en el qual vaig participar la participació va ser intensa i el debat i les aportacions, tant per part dels participants com de la persona que dirigia el grup van ser molt enriquidores. Com he esmentat, ens va quedar la sensació que el temps se’ns havia quedat curt. I per la posada en comú posterior, dedueixo que en els altres dos grups el debat i les aportacions de les persones participants i orientadores va ser igualment enriquidor.
La posterior posada en comú del treball dels tres grups, per bé que breu, va ser també molt enriquidora i profitosa.
Algunes de les conclusions que vam poder extreure i aportar del nostre treball es podrien esquematitzar en els següents punts.
– Hi ha temes més complexos que d’altres a l’hora de dur a terme una conciliació i/o una mediació. Per exemple, els temes relacionats amb herències són més complexos per les seves implicacions jurídiques. I per temes com discrepàncies en límits de propietats i fites, si són de difícil solució, sovint cal recórrer a l’assistència i proves d’institucions o d’instàncies objectives. També és cert que hi ha temes més freqüents que hem d’afrontar i altres més infreqüents.
– En el treball en grups, com en les intervencions inicials, es va plantejar una vegada més la diferenciació entre una conciliació i una mediació, amb totes les implicacions que cada una comporta, per bé que no sempre és absolutament fàcil de separar-les per complet.
Penso que com a conclusions del treball dut a terme pels diversos grups també hi ha algunes idees que les jutgesses de pau convé que tinguem presents:
Les jutgesses i jutges de pau hem d’aplicar sovint el sentit comú, però amb això no n’hi ha prou amb moltes ocasions, donada la complexitat i enquistament de molts dels conflictes que afrontem. Juntament amb aquest sentit comú cal també:
– No tan sols ser completament imparcials, sinó també saber transmetre aquesta actitud d’imparcialitat, de manera que sigui percebuda així per les persones afectades.
– Tenir prou flexibilitat per no ser massa rígids en allò que ens pertoca fer i els procediments exactes a seguir. Això afavoreix poder reconduir situacions que d’una altra manera es compliquen.
– Juntament amb aquesta flexibilitat, ser conscients també dels nostres límits i limitacions en la nostra actuació. I quan ens pertoca intervenir i quan ja no ens correspon i no és prudent fer-ho.
– I, sobretot, practicar l’escolta activa. Saber escoltar és fonamental en la nostra tasca. I aconseguir que les persones afectades en un conflicte que ens arriba se sentin ben escoltades i ateses, més enllà que puguem resoldre el seu conflicte o no.
La sessió del Congrés va ser clausurada amb la intervenció de la nostra secretària general de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia i jutgessa titular de Salt, la senyora Francesca Terrón i Collado, a qui hem d’agrair la seva dedicació, no tan sols en la preparació d’aquest congrés, sinó també a totes les tasques que dur a terme l’Associació Catalana en Pro de la Justícia.
En conclusió, considero que el VII Congrés de les jutgesses i jutges de pau va ser un èxit i una eina de gran utilitat, no tan sols pels resultats pràctics i formatius que hem assenyalat, sinó també, i no és menys important, perquè ens permet estar en contacte personal, conèixer-nos, compartir neguits i experiències i teixir vincles de solidaritat i fraternitat, tan importants en els temps difícils que vivim.
El passat dimarts catorze de maig a les set de la tarda va tenir lloc la inauguració de la nova seu del jutjat de pau i registre civil de Llagostera, ubicat al Passeig Pompeu Fabra, número 17.
Hi varen assistir el director dels serveis territorials del Departament de Justícia, Drets i Memòria a Girona; Sergi Palomeras; l’alcalde de la vila , Narcìs Llinàs; la jutgessa titular de Llagostera, Ana Maria Johé i la secretària general de l’ACPJ, Francesca Terrón.
En el decurs del acte es va fer un reconeixement a Dolors Xirgu, com a responsable durant molts anys del Registre Civil.
El passat divendres, 26 d’abril, la Sala de Plens de l’Ajuntament va acollir un homenatge Xavier Ferré Boronat, jutge de Pau de Banyeres del Penedès des de fa 21 anys (2003-2024), de reconeixement a la seva trajectòria memorable i dedicada al poble de Banyeres. Durant l’acte es va fer entrega a l’homenatjat d’una vara de Jutge de Pau personalitzada amb la data, 2003-2024, perquè en guardi un bon record i com a mostra d’agraïment del poble de Banyeres.
Tot i que, amb els anys, els jutjats de pau han perdut volum de feina vers els jutjats de primera instància i instrucció, continuen donant un servei important a les poblacions. És per això que l’alcalde va reivindicar la importància de mantenir les administracions i els òrgans més propers al ciutadà com són els ajuntaments i jutjats de pau. Va posar èmfasi al gran volum de feina que es realitza al poble i pel poble i la comoditat que representa pel ciutadà les gestions que desenvolupen les administracions locals.
Xavier Ferré Boronat, durant els seus més de 20 anys com a jutge de Pau, de manera totalment altruista, ha contribuït en infinitat d’ocasions en la seva condició de mediador, a solucionar disputes, discrepàncies o malentesos entre veïns, familiars o amics, i sempre des de la més absoluta discreció.
En el marc del Dia de la Justícia de Pau a Catalunya del any 2017, va rebre la medalla d’honor de l’Associació.
Organitzat per Ramón Coll, jutge de Peralada, Carme Galvañ, jutgessa de El Far d’Empordà i Nuri Genís, jutgessa de Vilabertran, el passat dissabte dia 13 d’abril, Peralada va ser la seu de la III Trobada de Jutges i Jutgesses de Pau de l’Alt Empordà, celebració que es va iniciar l’any 2022 a la població de El Far d’Empordà i va continuar l’any passat a la Vila de Roses.
La trobada es va iniciar amb una visita guiada al Convent del Carme, la qual va consistir en una ruta molt interessant per l’església, el convent i la biblioteca. Els assistents van gaudir d’una meravellosa joia de la cultura empordanesa que es troba a l’interior del recinte del Castell. Posteriorment, un cop acabada aquesta visita, els assistents van anar al Centre Cultural Sant Domènec, on van poder debatre sobre els temes els quals diàriament hi treballen, i es van posar sobre la taula els problemes i entrebancs amb els quals s’afronten els responsables dels jutjats de pau al nostre país. Un dels temes més interessants debatuts a la xerrada i que van acordar portar a terme en un futur proper, va ser el de poder donar a conèixer a la ciutadania cadascuna de les funcions que té el Jutge de Pau de la seva població i que els ciutadans coneguin de més a prop al seu jutge/essa de pau. També es va fer un extens comentari i debat sobre les experiències hagudes en els diferents municipis de la comarca.
Finalitzat el debat, l’Alcalde de Peralada, l’Il·lm. Sr. Miquel Brugat va oferir una copa de cava i seguidament, com a cloenda, es va celebrar un dinar al Café del Centre de la mateixa població. La finalitat d’aquestes trobades, entre d’altres, és realçar la figura d’aquesta institució judicial tant poc coneguda, sent aquest l’any, l’amfitrió, l’Il·ltre Sr. Ramón Coll Descamps, jutge de pau de Peralada, el qual va estar acompanyat, tal i com ja ho havia fet en les altres ocasions anteriors, per la Il·ltre. Sra. Francesca Terron, jutgessa de pau de Salt i secretària general de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia, així com per les dues Jutgesses delegades comarcals de l’esmentada associació, l’Il·ltre. Sra. Carme Galvañ de El Far d’Empordà i l’Il·ltre. Sra. Nuri Genís de Vilabertran.
Els organitzadors van fer de guia del debat i van respondre les qüestions que la resta de Jutges van plantejar.
Al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 9.135 de 4 d’abril de 2024 publica la RESOLUCIÓ JUS/1053/2024, de 28 de març, per la qual s’aprova l’abonament, als ajuntaments dels municipis de Catalunya on hi ha jutjat de pau, dels imports previstos per l’article 52 de la Llei 38/1998, de 28 de desembre, de demarcació i planta judicial, per al funcionament d’aquests òrgans judicials durant l’any 2024.
