VII CONGRÉS DE JUTGES I JUTGESSES DE PAU A GIRONA.
EL VII CONGRÉS DE LES JUTGESSES I JUTGES DE PAU
Una eina necessària i útil
El dia 15 de juny d’enguany es va celebrar a Girona el VII Congrés de les jutgesses i jutges de pau, organitzat per l’Associació Catalana en pro de la Justícia, amb la col·laboració del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).
La nombrosa assistència a la sessió per part de moltes jutgesses i jutges de pau, és una mostra de l’interès que desvetlla aquesta activitat congressual i l’afany dels qui exercim aquesta funció de formar-nos i adquirir i consolidar les eines que facin la nostra tasca més reeixida i ben fonamentada. I més en un context en què la pervivència i el paper de la justícia de pau, tan arrelada a Catalunya, està en discussió i pendent del desenllaç d’anunciats projectes legislatius.
La sessió es va inaugurar puntualment amb els parlaments de senyor Adolfo Jesús García Morales, president en funcions de l’Audiència Provincial de Girona, el senyor Gustavo Muñoz González, magistrat degà de Girona, el senyor Sergi Palomeras Ferran, director dels Serveis Territorials de Justícia a Girona, el senyor Albert Sierra Vicents, degà del Col·legi de l’Advocacia de Girona i el senyor Iago de Balanzó Solà, advocat, psicòleg i mediador i exdirector general de justícia de la Generalitat.
Després dels esmentats parlaments la senyora Mònica Buetas, magistrada jutgessa del jutjat de primera instància i instrucció 6 de Gavà va fer una interessant i detallada exposició sobre el concepte i l’acte de conciliació. A continuació el senyor Josep Viella, president de la Comissió de Mediació del Consell de l’Advocacia de Catalunya va desenvolupar la seva intervenció sobre les característiques fonamentals de la mediació, que va resultar també clarificadora. Finalment, la senyora Glòria Samblàs, presidenta de la Comissió del Torn d’Ofici del Col·legi d’Advocacia de Girona va fer una interessant aportació sobre el paper de l’advocacia en els processos de conciliació i resolució de conflictes.
Després d’aquestes exposicions, els assistents ens vam dividir en tres grups per desenvolupar l’activitat de tallers, estructurats entorn de l’anàlisi de diversos supòsits i casos pràctics. Aquesta part sempre esdevé molt interessant i enriquidora i l’únic inconvenient que presenta és l’ajustat del temps que es disposa per desenvolupar-los, ja que permet enfrontar-se i debatre sobre situacions pràctiques, reals o hipotètiques i confrontar punts de vista, amb l’orientació de persones expertes, com van ser les tres persones ponents, esmentades.
El debat sobre aquests casos, en aquesta ocasió, tractava de disputes veïnals per sorolls, reclamacions de deute entre particulars, disputa per l’ús d’un hort comunitari i també sobre els límits d’una propietat rural, així com sobre un conflicte hereditari familiar. També hi havia un conflicte per problemes de males olors, causats pel fet de cuinar menjar per a gossos en un edifici de veïns i un conflicte per l’ús d’una terrassa comunitària. Com es pot veure els temes plantejats responen a situacions que en més gran o menor mesura ens podem enfrontar les jutgesses i jutges de pau. En el grup en el qual vaig participar la participació va ser intensa i el debat i les aportacions, tant per part dels participants com de la persona que dirigia el grup van ser molt enriquidores. Com he esmentat, ens va quedar la sensació que el temps se’ns havia quedat curt. I per la posada en comú posterior, dedueixo que en els altres dos grups el debat i les aportacions de les persones participants i orientadores va ser igualment enriquidor.
La posterior posada en comú del treball dels tres grups, per bé que breu, va ser també molt enriquidora i profitosa.
Algunes de les conclusions que vam poder extreure i aportar del nostre treball es podrien esquematitzar en els següents punts.
– Hi ha temes més complexos que d’altres a l’hora de dur a terme una conciliació i/o una mediació. Per exemple, els temes relacionats amb herències són més complexos per les seves implicacions jurídiques. I per temes com discrepàncies en límits de propietats i fites, si són de difícil solució, sovint cal recórrer a l’assistència i proves d’institucions o d’instàncies objectives. També és cert que hi ha temes més freqüents que hem d’afrontar i altres més infreqüents.
– En el treball en grups, com en les intervencions inicials, es va plantejar una vegada més la diferenciació entre una conciliació i una mediació, amb totes les implicacions que cada una comporta, per bé que no sempre és absolutament fàcil de separar-les per complet.
Penso que com a conclusions del treball dut a terme pels diversos grups també hi ha algunes idees que les jutgesses de pau convé que tinguem presents:
Les jutgesses i jutges de pau hem d’aplicar sovint el sentit comú, però amb això no n’hi ha prou amb moltes ocasions, donada la complexitat i enquistament de molts dels conflictes que afrontem. Juntament amb aquest sentit comú cal també:
– No tan sols ser completament imparcials, sinó també saber transmetre aquesta actitud d’imparcialitat, de manera que sigui percebuda així per les persones afectades.
– Tenir prou flexibilitat per no ser massa rígids en allò que ens pertoca fer i els procediments exactes a seguir. Això afavoreix poder reconduir situacions que d’una altra manera es compliquen.
– Juntament amb aquesta flexibilitat, ser conscients també dels nostres límits i limitacions en la nostra actuació. I quan ens pertoca intervenir i quan ja no ens correspon i no és prudent fer-ho.
– I, sobretot, practicar l’escolta activa. Saber escoltar és fonamental en la nostra tasca. I aconseguir que les persones afectades en un conflicte que ens arriba se sentin ben escoltades i ateses, més enllà que puguem resoldre el seu conflicte o no.
La sessió del Congrés va ser clausurada amb la intervenció de la nostra secretària general de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia i jutgessa titular de Salt, la senyora Francesca Terrón i Collado, a qui hem d’agrair la seva dedicació, no tan sols en la preparació d’aquest congrés, sinó també a totes les tasques que dur a terme l’Associació Catalana en Pro de la Justícia.
En conclusió, considero que el VII Congrés de les jutgesses i jutges de pau va ser un èxit i una eina de gran utilitat, no tan sols pels resultats pràctics i formatius que hem assenyalat, sinó també, i no és menys important, perquè ens permet estar en contacte personal, conèixer-nos, compartir neguits i experiències i teixir vincles de solidaritat i fraternitat, tan importants en els temps difícils que vivim.
Artur Domingo Barnils
Jutge de Pau de Garriguella
