UN EX JUTGE DE PAU COMPLEIX 100 ANYS

Són 100 anys molt ben portats. La seva filosofia és tastar-ho tot i no abusar de res. Durant aquest segle de vida, hi ha hagut temps per treballar molt, per dedicar-se a la família o per aficions com el futbol, des de la vessant de jugador a la d’espectador, per buscar bolets, caçar, pescar o jugar a la botifarra, afició a la que encara dedica una estona cada dia al cafè del poble… Tot plegat l’ha portat a una vida completa i centenària, com diu un dels escrits que un nét li va dedicar.

Recorda que es va assabentar del seu nomenament com a jutge de pau, perquè uns companys li ho van comentar que estava publicat a la Vanguardia, diari que segueix llegint diàriament. D’aquesta etapa, en té molt  bon record. Diu que la justícia era molt propera al poble i l’omple de satisfacció haver donat un consell a qui el cercava o haver pogut resoldre desavinences entre veïns o integrants d’una família, a vegades al Jutjat i d’altres en la pròpia casa.

Parlant amb ell t’adones que posseeix  les virtuts necessàries per a un bon jutge de pau: Equilibri, seny i un sentit clar de mesura i justícia.

Des d’aquesta web ens unim a l’homenatge. Moltes felicitats!