EDITORIAL
SEMPRE OBLIDATS JUTGES DE PAU
Som un col.lectiu que sempre esperem, portem anys esperant que se’ns valori, que se’ns conegui, esperem ara una aplicació de l’article 108 de l’Estatut que no arriba (i que hauria de millorar la nostra situació), esperem que no se’ns continuï castigant per fer de jutges (actualment a la declaración de renta a molts jutges de pau els toca pagar més del que perceben pel càrrec), esperem que la justícia de pau sigui presa seriosament per part dels nostres polítics i governants, esperem i seguirem esperant… el que no arriba mai.
Deia el titular d’un article publicat al Periódico (19 de maig del 2008) que els jutges de pau dels pobles tan sols percebem 90 € al mes, però el que no deia és que aquests 90 € són bruts (sense retencions), si hi descomptem el que hem de pagar a la declaració de renta pels diners rebuts com a jutges, la quantitat mensual passaria a ser en alguns casos de 10 € o menys al mes (si ho llegiu bé, sembla increible però es cert). I tenim companys que han deixat el càrrec perquè havien de pagar molt més del que rebien, una situació ben vergonyosa.
Molts volem seguir fent de jutges (i jutgesses) de pau però amb dignitat, i que se’ns compensi com cal, que se’ns valori com cal. Ara sembla que sols rebem “almoïna” i que encara després ens la prenen (renta). Fa massa temps que esperem, i ja alguns estem cansats; ja no creiem les promeses que mai arriben.
Ara que tant s’ha parlat dels sous dels alcaldes, crec que es necessari demanar que es recordin del nostre col.lectiu. Potser no cal un sou, però si una compensació justa, un tracte de justícia i unes condicions molt millors.
Seguirem esperant, però entretant anirem veient amb tristesa com bons companys deixen el càrrec no disposats a seguir “aguantant” aquesta lamentable situació. És massa la feina que es fa, les hores de dedicació, la implicació personal, la contribució a la pau social,… com perquè continuem sent els sempre oblidats jutges de pau.
Rosa M. Canela i Balsebre (Jutgessa de pau de Cabra del Camp)