El Senyor Dalmau va escriure també una carta dirigida a l’alcalde de Sils, el senyor Joaquim Rovira, on explicava detalladament quins eren els motius reals pels que es va veure obligat a renunciar al seu càrrec. El Sr. Dalmau explica en la seva carta que ha rebut un requeriment de l’agència Tributària de Girona perquè en un termini de deu dies ingressi la suma de 1.083,07€. Dita suma correspon a l’IRPF descomptat del seu sou com a jutge de pau durant l’any 2002. Haurà de pagar, a més, una sanció per endarreriment, que oscil·larà entre un 20 i un 0% del total a pagar, més els corresponents interessos. I indica que passarà el mateix amb les Declaracions de Renda corresponents als anys 2003, 2004 i 2005. El sou mensual que rep per la seva tasca com a jutge de pau és de 110,85€.
En la seva carta, el senyor Dalmau es lamenta profundament per haver presentat la renúncia al seu càrrec, doncs era una feina que feia amb voluntat i de bon grat. Però òbviament, la seva tasca, lluny de proporcionar-li una indemnització digna al seu treball, esforç i temps dedicat, o almenys cobrir-li les despeses de dietes i viatges, li suposa una despesa de la que se’n beneficia Hisenda. Aquesta és una situació injusta, absurda i patètica, i la resposta més sensata que es pot tenir davant de dita circumstància és la del Sr. Dalmau. I cal remarcar que no era intenció del Sr. Dalmau rebre un sou per la seva tasca, sinó que va accedir al seu càrrec amb una actitud completament altruïsta. Però és lògicament intolerable haver de pagar per oferir un servei als ciutadans.
Finalitza la seva carta tot comentant la lògica indignació que sent per la situació en la que es troba. No comprèn (com la majoria) perquè el Tribunal Suprem ha desestimat la petició dels jutges de pau de Catalunya a rebre una indemnització no computable amb l’IRPF en lloc del sou actual. Podem afirmar que és una llàstima que la situació actual, patètica i absurda, obligui els jutges de pau a abandonar la seva tasca.