BUTLLETÍ NUM. 107

Recordem que:
Les parelles estables, conegudes també com parelles de fet són les formades per dues persones, majors d’edat, que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial. Les parelles estables es van regular de manera molt pionera a Catalunya, l’any 1998.
D’acord amb el llibre segon del Codi civil de Catalunya (Art. 234.1), poden optar a la inscripció al Registre de parelles estables de Catalunya, depenent del Departament de Justícia de la Generalitat en els següents casos: a) si la convivència de la parella dura més de dos anys interromputs, b) si durant la convivència tenen un fill/a en comú, c) si formalitzen la relació davant un notari mitjançant escriptura publica. 
Al Registre de parelles estables de Catalunya, s’inscriu la parella, i també, donat el cas, la seva dissolució amb la consegüent sortida del Registre. En són requisits per accedir-hi, presentar el llibre de família, o el certificat d’empadronament amb més de dos anys d’antiguitat, o acta notarial.
La inscripció en el Registre és voluntària, no té caràcter constitutiu i requereix el consentiment dels dos convivents en parella estable. La dissolució es pot fer a sol•licitud d’un dels convivents, en aquest cas el tràmit simplement estableix anar-ho a comunicar a l’administració.
La inscripció és gratuïta (també ho és la dissolució) i es pot fer presencialment, en aquest cas s’hi han de presentar els dos  (el formulari també es pot descarregar per internet) demanant cita prèvia i aportant la documentació que acredita l’existència de la parella,  a la seu central del Departament de Justícia de la Generalitat o a les delegacions territorials a Girona, Lleida, Tarragona i les Terres de l’Ebre. També es pot tramitar telemàticament si es disposa de signatura electrònica reconeguda.
El Codi Civil a Catalunya i la resta de normativa aplicable igualen els drets i les obligacions de les parelles estables amb les dels matrimonis convencionals en relació amb les successions, fills en comú, reagrupaments familiars i les compensacions econòmiques per raó del treball quan es produeix una separació.  Les grans diferències entre els matrimonis i les parelles estables són relacionades amb la legislació estatal sobre fiscalitat, els permisos laborals i immigració. El Registre de parelles estables de Catalunya garanteix la igualtat de condicions jurídiques, econòmiques i socials.
A les unions estables de parella no se’ls aplica els preceptes del Codi Civil de Catalunya relatius als règims econòmics matrimonials de separació de béns, de participació en els guanys o de comunitat de béns. Ara bé, aquelles parelles que es construeixen com a tals  a través d’una escriptura pública, poden regular en aquest document com es regiran les seves relacions econòmiques mentre duri la convivència.
Des d’un punt de vista fiscal, la normativa tributària que és competència estatal, no contempla les unions de parella i això té com a conseqüència que els membres de una parella estable no poden fer la declaració conjunta en l’impost del IRPF (Art. 82 de la llei 35/2006 del IORPF).
Davant del supòsit que un convivent d’una parella estable moris sense deixar testament, el Codi Civil de Catalunya equipara els drets successoris quan la successió no es regeix per un testament, és a dir, la successió intestada. Per tant, si la parella estable no ha tingut descendència, el membre de la parella que sobreviu hereten en segon lloc en absència de fills, fet que fa que des del punt de vista successori matrimoni i parella estable estiguin totalment equiparats.
Quan la parella entra en crisi i els convivents decideixen acabar la seva relació, el Codi Civil de Catalunya ofereix al convivent que té menys ingressos el dret a percebre una pensió alimentària per un període de tres anys, de la mateixa manera que en cas de divorci el cònjuge que després de la ruptura matrimonial té menys ingressos té dret a percebre la pensió compensatòria. 
“Tota filiació produeix  els mateixos efectes civils, sense perjudici dels efectes específics de la filiació adoptiva” (Art. 235-2 CCat). Per tant, la filiació dels fills està totalment homologada, tant si els pares estan casats o si formen una unió estable de parella. 
Sobre el cas de viduïtat, per cobrar la pensió, la Llei espanyola de la Seguretat Social estableix dues condicions a la persona que envidua, que acrediti un mínim de 5 anys de convivència en parella estable o que en el moment de la defunció faci almenys 2 anys de la inscripció en un registre de parelles estables.
Un altre aspecte a destacar per la parella estable referent a la seva inscripció al Registre i tràmits administratius posteriors (carnets, certificats …) és el d’haver-se de personar a la seu del Departament de Justícia de Catalunya o a les seves dependències de les capitals comarcals amb la conseqüent problemàtica de mobilitat per a moltes d’elles, la via dels Jutjats de Pau per la seva proximitat als administrats i com a primer esglaó de l’Administració de Justícia, podria ser un eficaç col•laborador en la seva gestió i organització.