El CGPJ proposa, com primera mesura, ampliar les capacitats i competències dels Jutges de Pau perquè puguin jutjar aquestes faltes que actualment resolen els jutges d’instrucció. I planteja, com segona mesura, la possibilitat de configurar en un futur un nou cos judicial diferent al dels jutges i magistrats de carrera, però especialitzats en aquest camp, els cridats “Jutges de Justícia Bàsica”.
D’aquesta forma, diu l’informe, es “contribuiria a alleugerir la càrrega de treball actualment suportada pels Jutges de carrera, derivant un gran nombre de litigis amb escàs abast econòmic i poca complexitat jurídica cap a aquest segon circuit d’òrgans judicials”.
El CGPJ, per altra banda, dóna suport decididament a fomentar i redoblar els esforços per implantar a Espanya una cultura de resolució de conflictes fundada sobre tres pilars bàsics: la mediació, l’arbitratge i la conciliació.
Encara que el CGPJ aconsella no configurar la mediació com un requisit obligatori, imposat per la llei per a emprendre una acció judicial, sí considera que és un mitjà alternatiu idoni de solució de conflictes. “Especialment aconsellable en contextos que les parts, malgrat la controvèrsia sorgida entre elles, estan cridades a seguir mantenint relacions personals o comercials en el futur”, diu l’informe. Un recurs, el de la mediació, que “ha de ser fomentat des de les instàncies públiques, creant condicions legislatives adequades”.
Sobre l’arbitratge, el CGPJ reconeix que el seu paper com factor reductor de la litigiositat és relatiu des d’un punt de vista quantitatiu, encara que el seu efecte “també ha d’amidar-se en el plànol qualitatiu, al descarregar als Jutjats i Tribunals del coneixement d’aquesta classe d’assumptes de llarga i difícil solució”. El Consell, no obstant això, assenyala que l’arbitratge es troba insuficientment desenvolupat en els camps del laboral i de contenciós-administratiu; en consum l’arbitratge no redunda –o només escassament- “en una autèntica evitació de la litigiositat.
En matèria de conciliació, encara que el Consell reconeix el fracàs de la compareixença prèvia en el procediment de menor quantia (articles 691 i següents de la Llei d’Enjudiciament Civil), segueix apostant per això. “L’experiència d’altres països demostra igualment que és molt important que en matèria de conciliació s’asseguri la presència del jutge en el primer moment”, explica l’informe.
En referència concreta a la litigiositat civil i mercantil, el CGPJ aconsella “implantar la conciliació obligatòria, prèvia a la interposició del litigi pròpiament dit”. I afegix: “El jutge hauria de convocar a les parts a l’acte de conciliació, amb obligatòria presència de les parts i de la seva representació i defensa lletrades, així com del propi jutge”.
En aquest cas la part demandada pot fer a la demandant una oferta de transacció, abans del judici, incloent les costes causades fins a aquest moment. Si l’altra part ho rebutja i la decisió, finalment, no li és més favorable que l’oferta que el demandat li va fer, malgrat guanyar el plet haurà d’abonar les costes causades amb posterioritat al moment de formulació de l’oferta de transacció.
Sobre les costes, l’informe manifesta que poden complir un paper reductor de la litigiositat, com es reconeix en l’actual Avantprojecte de Llei presentat pel govern, sobre el qual el Consell ja va fer la seva valoració, però va més enllà: “estan complint una important funció dissuasòria cap a la utilització poc rigorosa de l’Administració de Justícia”.
