El Parlament de Catalunya ha aprovat avui la Llei de mediació en l’àmbit del dret privat: una llei que amplia l’ús de la mediació com a eina de gestió i solució dels conflictes i que permetrà descarregar de feina ordinària els jutjats de Catalunya, tal com han sol·licitat públicament i en reiterades ocasions les autoritats judicials. A més, suposa un pas endavant en la modernització i adaptació de la justícia a les directives europees.
El text aprovat avui amplia els continguts de la Llei 1/2001, de mediació familiar de Catalunya, introdueix noves matèries susceptibles de sotmetre’s a la mediació familiar i inclou especialment la mediació com a instrument per resoldre els conflictes derivats de la convivència ciutadana i social. La Llei esmenta, de manera específica, l’aplicació de la mediació a les comunitats de propietaris, als conflictes sorgits dins l’àmbit de les associacions i fundacions i als conflictes de relació que sorgeixen en el si de l’empresa familiar.
La mediació es caracteritza perquè una tercera persona imparcial, professionalment formada en tècniques de negociació, comunicació i anàlisi de conflictes, intervé (a petició de qualsevol ciutadà en el conflicte, o a instàncies del jutge), per facilitar la gestió constructiva de les discrepàncies i arribar a un eventual acord. La mediació està especialment indicada quan les parts en conflicte han de continuar mantenint relacions en el futur.
La nova Llei introdueix la mediació, per primera vegada, en els conflictes de dret privat més enllà de l’àmbit familiar, caracteritzats per la ruptura de la relació personal entre les parts enfrontades i, especialment, quan les parts hagin de continuar mantenint qualsevol tipus de convivència en el futur, com per exemple:
•Els conflictes relacionals sorgits dins l’àmbit de les associacions i fundacions.
•Els conflictes entre veïns d’una mateixa comunitat de propietaris o veïns d’una urbanització.
•Les diferències greus en l’àmbit de la convivència ciutadana o social, per evitar litigis davant dels jutjats.
•Els conflictes derivats d’una diferent interpretació de la realitat deguda a la coexistència de les diverses cultures presents a Catalunya.
Nous camps d’actuació en l’àmbit familiar
D’altra banda, la Llei actualitza i adapta la legislació de Catalunya i amplia els àmbits d’actuació que es van preveure a l’anterior Llei de 2001 –que recollia bàsicament conflictes derivats de la ruptura matrimonial o de parella-. Aquesta limitació suposava un entrebanc per poder intervenir en determinats conflictes del cercle més proper a les persones, per als quals la mediació s’ha revelat molt útil.
Per això, s’incorporen nous camps d’actuació de la mediació familiar, com ara:
•Els conflictes intergeneracionals relatius a la comunicació i a la relació entre progenitors i descendents, avis i néts i altres persones properes a l’àmbit familiar.
•Les situacions de conflicte que puguin sorgir entre la persona adoptada i la seva família biològica o entre els pares biològics i adoptants, com a conseqüència d’haver exercitat el dret a conèixer les dades biològiques.
•Els conflictes familiars entre persones de diferent nacionalitat o de la mateixa, però diferents a l’espanyola, i residents a l’Estat espanyol.
•Les qüestions derivades de la successió d’una persona, incloent-hi els conflictes entre els possibles hereus/ves.
•Els aspectes estrictament convivencials en els acolliments de les persones grans i les possibles controvèrsies que pugui generar l’elecció del seu tutor o el règim de visites de persones incapacitades i les qüestions econòmiques derivades de la tutela.
•Els conflictes de relació entre persones en el si de l’empresa familiar.
